Memòria obligatòria
Segons la ‘Vida’ escrita per Sant Atanasi, de jove, un cop morts els seus pares, es va prendre tan seriosament aquelles paraules de Jesús: ‘Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me’ (Mt 19,21b) que es retirà, tot sol, al desert d’Egipte durant més de vint anys (segle III). Però no es va pas desentendre dels problemes del món: mantingué contactes amb l’Església d’Alexandria, la seva ciutat, i encoratjava tots els qui li demanaven consell; molts l’anomenaven ‘Pare’ (‘Abat’), mentre omplien el desert de monestirs.
Oració col·lecta
Oh, Déu, Vós heu concedit a Sant Antoni, abat, de servir-vos al desert amb una vida admirable; per la seva intercessió, feu que renunciem a nosaltres mateixos i us estimem sobre totes les coses.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
En el transcurs de les darreres sis o set dècades s'ha produït un gir radical en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» ha passat a ser un Déu estrany, llunyà, distant i, per molta gent, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions d'Àfrica.
¿Vol dir això que Déu ha deixat d'estar present amb eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com grans lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interès de les societats del segle actual?
Lluís Duch s'enfronta en aquesta obra a l'exili de Déu de les nostres societat actuals conscient de l'egoisme o la ingenuïtat que suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i es mostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment i culturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
En el transcurs de les darreres sis o set dècades s'ha produït un gir radical en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» ha passat a ser un Déu estrany, llunyà, distant i, per molta gent, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions d'Àfrica.
¿Vol dir això que Déu ha deixat d'estar present amb eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com grans lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interès de les societats del segle actual?
Lluís Duch s'enfronta en aquesta obra a l'exili de Déu de les nostres societat actuals conscient de l'egoisme o la ingenuïtat que suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i es mostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment i culturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.