En el transcurs de les darreres sis o set dècades s'ha produït un gir radical en el si de les nostres cultures: el Déu «oficial» ha passat a ser un Déu estrany, llunyà, distant i, per molta gent, fins i tot inexistent, com si es tractés del deus otiosus d'algunes tradicions d'Àfrica.
¿Vol dir això que Déu ha deixat d'estar present amb eficàcia en la vida privada i pública de les persones al marge de les qualificacions que sovint, com grans lloses insuportables, s'han carregat sobre Ell, i que ja no suscita l'interès de les societats del segle actual?
Lluís Duch s'enfronta en aquesta obra a l'exili de Déu de les nostres societat actuals conscient de l'egoisme o la ingenuïtat que suposa el fet de creure que Déu només es fa present, actua i es mostra com a salvador amb el concurs dels explícits legalment i culturalment sancionats de la nostra religió i dels nostres codis.