Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

 

tancar

diumenge 15 de juliol

Setmana XV durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Am 7,12-15

Ef 1,3-14

Mc 6,7-13

Homilia per al diumenge 15 de juliol de 2018

1- Aquests dies d’estiu potser més fàcilment tenim l’oportunitat de fer alguna passejada enmig del bosc. És una experiència vivificant. Allà hi ha un silenci que convida a la reflexió i a la pregària o a la conversa assossegada.
Cert que allà també s’hi sent una certa remor: la dels ocells i els insectes, la del vent que mou les fulles, la de l’aigua de la font...
Però aquests brogits són molt diferents dels sorolls de les nostres ciutats: dels cotxes, les motos, les sirenes que enerven i creen tensió. La remor de la natura, en canvi, relaxa, asserena, porta pau, convida al diàleg, acosta a Déu.
Sabem aprofitar-ho?
Una altra de les coses que ens ofereix el bosc és l’aire pur, amarat d’olors estimulants, que s’hi respira i tan diferent de la pol.lució de les ciutats.
Hi ha flors i plantes senzilles, que potser no trobem a les floristeries,  però que d’una manera anònima, ofereixen a tothom la riquesa del seu perfum.

2- Bé. He dit tot això perquè penso que és una bona imatge per expressar allò que ens demana Jesús a l’evangeli que hem escoltat.
Jesús envia els deixebles – i també a nosaltres- a escampar pertot arreu la seva Bona Nova. Per això ens ha cridat a ser deixebles seus: perquè fóssim els seus missatgers.
No es tracta pas de fer coses extraordinàries, sinó de ser persones senzilles, però plenes de vitalitat interior, que escampen pertot arreu el perfum de la Bona Nova de Jesús.
Persones que no fan discursos ni criden l’atenció, que passen desapercebudes, però que de fet exerceixen una gran influència positiva allà on són. Perquè porten pau, fomenten la solidaritat i encomanen als altres el desig de viure, d’estimar i de ser millors.
Podríem dir, amb imatges bíbliques, que són “sal” que donen sabor a la vida també són “llum” que il·luminen el camí.
Aquestes persones – i nosaltres hem d’intentar ser d’aquestes!- són com les flors del bosc, amagades enmig de les herbes. Costa de veure-les, però hi són. I la seva presència es fa sentir perfumant tot l’entorn.
Ens esforcem per ser persones d’aquesta mena?

3- Tant de bo. Perquè llavors, tal com passava amb els deixebles de l’evangeli, també traurem “mals esperits” – pessimismes, pors, desànim...- i retornarem la salut- força i ganes de viure als “malalts”. 
És a dir, per allà on passem, deixarem un rastre positiu. Les coses i les persones canviaran i milloraran: els farem bé. Es notarà que som portadors de la llum, de l’esperança, de la fraternitat de Jesús.
Perquè, no ho oblidem, és el mateix Jesús qui ens envia a fer aquesta tasca: som els seus enviats. Solament d’Ell ens ve la força i l’eficàcia.
I per tal de tenir-ho ben present, fóra bo que sabéssim aprofitar la major tranquil·litat de l’estiu per fer alguna estoneta de pregària sincera.
Llavors estarem connectats amb el Cep d’on ens arriba la saba vivificant. Ens sentirem més a prop del Senyor i experimentarem la veritat d’allò que ens ha dit sant Pau a la segona lectura , que: “la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres”.
I és ben cert. Tots nosaltres som rics, molt rics. No per cap mèrit nostre sinó per un do gratuït  de Déu.
Però no oblidarem que els dons de Déu, mai no se’ns donen únicament per a nosaltres sols, sinó  per a compartir-los amb els altres. Ho fem?

4- L’estiu és un bon moment per fer noves coneixences, per aprofundir amb més sinceritat les nostres relacions personals. 
Val la pena que sapiguem acostar-nos als altres amb senzillesa, amb un somriure amable, lluny de l’amargor o de l’autosuficiència, que sempre separen i fan perdre les ganes de viure.
Tant de bo que mai ningú no s’hagi de penedir d’haver-nos conegut i tractat. Que la nostra amistat els ajudi a acostar-se al Senyor, que és la font d’on brolla la pau,  la joia, l’esperança, la força d’estimar.
Això sí que és, de veritat, viure l’estiu amb plenitud.

 
Nota:  Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 4. Diumenges i festius. Cicle B." Editorial Claret, 2005

Text extret de pregaria.cat.

Sant Bonaventura
Sant Bonaventura

Vuitè general dels franciscans, fou professor de teologia a París. És Doctor de l’Església (1931).

L''ÚLTIMA PARAULA -KUREISHI, HANIF-9788433915160

L''ÚLTIMA PARAULA

sinopsi

En Mamoon Azam és un monstre sagrat, una patum de la literatura les vendes del qual decreixen. I sense les vendes, li costa mantenir la casa de camp on viu amb la seva actual muller, la Liana, una italiana amb caràcter i més jove que ell. La Liana, d¿acord amb el desenfrenat editor d''en Mamoon i amb el beneplàcit poc convençut de l¿escriptor, ordeix un pla per millorar les finances familiars: encarregar una biografia que rellanci el novel?lista.
Però la vida d¿maquest autor indi que va arribar a la metròpolis per estudiar i va decidir convertir-se en un perfecte gentleman britànic no està lliure d¿episodis escabrosos. Abans de la Liana hi va haver altres dones: la Peggy, que va morir amargada i malalta, i la Marion, a qui va sotmetre a pràctiques sexuals humiliants. Tot plegat és esbrinat pel biògraf, en Harry Johnson, a través de cartes, diaris i entrevistes amb el mateix Mamoon i amb persones que el van conèixer. Però els fantasmes i les tensions no només emergeixen del passat, ja que la parella d''en Harry passa uns dies amb ell a casa d''en Mamoon i l''escriptor hi estableix una relació peculiar. Mentrestant, la Liana pateix atacs de gelosia, en Harry s''embolica amb la criada i el biografiat treu al biògraf dades sobre la seva voracitat sexual, la seva mare boja i altres aspectes foscos de la seva vida.
I així, entre el vell escriptor i el jove aprenent s¿entaula un perillós joc de manipulació en una novel?la que parla del desig, la culpa, la luxúria, els dimonis interiors, les relacions de parella, les fantasies sexuals i el poder -de vegades temible- de les paraules.
«El seu millor llibre des d¿El buda del suburbi, potser perquè torna als seus temes originals: la família, la raça i la identitat... Un llibre important i alhora de lectura molt amena (Amanda Craig, The Independent).
«Kureishi en el seu registre més salvatge i subversiu» (Boyd Tonkin).

fitxa tècnica

títol
L''ÚLTIMA PARAULA
isbn 9788433915160
data de publicació 01/11/2014
editorial ANAGRAMA
número d'edicions 1
dades del llibre 292 pàg.
dimensions 22,00 x 14,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Catalán


18,90 €
19,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

més llibres de l'autor


els més venuts