660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

divendres 10 d'abril

Tríduum pasqual

Divendres Sant

 

Abans de la Litúrgia de la Paraula: Un cop a la seu, el celebrant, després que s’hagi prostrat o agenollat davant l’altar, diu «Senyor, no us oblideu de la vostra misericòrdia a favor dels vostres servents; protegiu-los i santifiqueu-los, ja que per ells Crist, en vessar la seva Sang, va inaugurar el misteri pasqual. Ell, que amb vós viu i regna pels segles dels segles».

Sant Antoni Maria Claret (1807-1870)

«¡Oh Jesús de la meva vida! Conec, sé i em consta que les penes, dolors i treballs són la divisa de l'apostolat. Amb la vostra gràcia els abraço, me'ls vesteixo i dic que, mitjançant el vostre ajut, Se­nyor i Pare meu, estic prompte a beure aquest calze de penes interiors i estic resolt a rebre aquest baptisme de penes exteriors, i dic: lluny de mi de gloriar-me en res més que en la Creu, on Vós esteu clavat per mi i jo també vull estar-ho per Vós. Així sigui» (Autobiografia 427).

«Capítol XXIX: De les virtuts de jesús que vaig proposar-me d'imitar: Menjar.-Pa i aigua durant els trenta anys de la seva vida oculta. Al desert, al final dels quaranta dies de dejuni rigorós, els àngels li portaren pa i aigua com a Elies. Els altres anys de la seva vida pública menjava el que li donaven i s'hi conformava. El menjar que prenia amb els apòstols era pa d'ordi i peix rostit, i encara d'això no en tenien sempre; ja que havien d'agafar espigues per matar la fam, i fins i tot d'això foren criticats. A la creu diu que té set i no li donen altra beguda que fel i vinagre per a més turment» (Aut. 430).

« [Després de l’atemptat a Holguín, de l’1 de febrer de 1856, en què és ferit a la cara] Feta la primera cura, van portar-me en una llitera a la casa de la meva posada. No puc explicar el plaer, el goig i l'alegria que sentia la meva ànima veient que havia aconseguit allò que tant desitjava, que era ves­sar la sang per amor de Jesús i de Maria i poder segellar amb la sang de les meves venes les veritats evangèliques. Feia pujar de grau la meva satisfacció el pensament que això era com un tast del que amb el temps as­soliria, que seria ves­sar-la tota i consumar el sacrifici amb la mort. Em semblava que aquestes ferides eren com la circumcisió de Jesús i que després amb el temps tindria l'afortunada i incomparable sort de morir a la creu d'un patíbul, per l'acció d'un pu­nyal as­sas­sí o d'una altra cosa així» (Aut. 577).

Papa Francesc

«El Divendres Sant és el moment culminant de l’amor. La mort de Jesús, que sobre la creu s’abandona al Pare per oferir la salvació a tot el món, expressa l’amor lliurat fins al final, sense fi. Un amor que vol abraçar-nos a tots sense excloure ningú. Un amor que s’estén a tot temps i a tot lloc: una font inesgotable de salvació de la qual cada un de nosaltres, pecadors, pot beure. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, aleshores també nosaltres, regenerats per l’Esperit Sant, podem i hem d’estimar-nos els uns als altres» (Homilia, 23.03.16).

Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.

LA CAJA ROJA

LA GUERRA CIVIL FOTOGRAFIADA POR ANTONI CAMPAÑÀ

sinopsi

EL ÚLTIMO GRAN TESORO FOTOGRÁFICO DE LA GUERRA CIVIL

Ocultas en el fondo de una casa de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) a punto de ser derribada aparecen dos cajas rojas. ¿Qué habrá en su interior? Un descubrimiento totalmente inesperado: más de 5.000 fotografías que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) tomó durante los tres años de la Guerra Civil. Un enorme friso de la vida en guerra de uno de los grandes fotógrafos pictorialistas del país se despliega ante nosotros. Republicano, catalanista y católico practicante, Campañà retrata una realidad trágica y contradictoria, rica en matices, con contrastes a menudo dolorosos. Desde arcos de iglesias víctimas de la iconoclastia revolucionaria hasta retratos de ácratas tan atractivos que los propios anarquistas acabaron usándolos para hacer postales. Desde protestas por la falta de alimentos delante de la Pedrera de Gaudí hasta soldados del Tercer Reich desfilando por la Diagonal. Acabada la tempestad, Campañà enterró sus fotografías. No quiso que nadie las viera, pero no las destruyó. Un fotógrafo no puede renunciar a lo que sus ojos han visto e interpretado. ¿Para quién era aquel testimonio? Hoy, afortunadamente, es para todos nosotros.

El reportero Plàcid Garcia-Planas, el historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta y el fotógrafo David Ramos han trabajado con este legado inabarcable para presentar la mejor selección y colocar a Campañà en el lugar de honor que le corresponde.

fitxa tècnica

títol
LA CAJA ROJA
isbn 9788418022265
data de publicació 01/02/2020
número d'edicions 1
dades del llibre 326 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

28,03 €
29,50 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Li enviarem la seva comanda un cop s'hagi aixecat l'estat d'alarma i hagim tornat a la normalitat.*

*Si està disponible.

Enviament gratuït: comandes +50€

-O podrà recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

EL ÚLTIMO GRAN TESORO FOTOGRÁFICO DE LA GUERRA CIVIL

Ocultas en el fondo de una casa de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) a punto de ser derribada aparecen dos cajas rojas. ¿Qué habrá en su interior? Un descubrimiento totalmente inesperado: más de 5.000 fotografías que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) tomó durante los tres años de la Guerra Civil. Un enorme friso de la vida en guerra de uno de los grandes fotógrafos pictorialistas del país se despliega ante nosotros. Republicano, catalanista y católico practicante, Campañà retrata una realidad trágica y contradictoria, rica en matices, con contrastes a menudo dolorosos. Desde arcos de iglesias víctimas de la iconoclastia revolucionaria hasta retratos de ácratas tan atractivos que los propios anarquistas acabaron usándolos para hacer postales. Desde protestas por la falta de alimentos delante de la Pedrera de Gaudí hasta soldados del Tercer Reich desfilando por la Diagonal. Acabada la tempestad, Campañà enterró sus fotografías. No quiso que nadie las viera, pero no las destruyó. Un fotógrafo no puede renunciar a lo que sus ojos han visto e interpretado. ¿Para quién era aquel testimonio? Hoy, afortunadamente, es para todos nosotros.

El reportero Plàcid Garcia-Planas, el historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta y el fotógrafo David Ramos han trabajado con este legado inabarcable para presentar la mejor selección y colocar a Campañà en el lugar de honor que le corresponde.

títol
LA CAJA ROJA

isbn 9788418022265
data de publicació 01/02/2020
número d'edicions 1
dades del llibre 326 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano
compartir llibre

els més venuts