Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

tancar

diumenge 24 de juny

Setmana XII durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

24/06/2018 - Sant Joan Baptista - Festivitats

Is 49,1-6
Ac 13,22-26
Lc 1,57-66.80

“Què serà d’aquest nen?”
Una de les preguntes més difícils de contestar. Quan caminant pels carrers de la ciutat, et trobes amb uns pares joves que passegen portant el cotxet en el qual hi reposa un infant adormit, beatíficament aliè a tot el que passa en els nostres carrers més estressats, després de mirar-te’l i demanar al Senyor que el beneeixi, et fas immediatament preguntes: què serà aquest infant? Què serà d’aquest infant? Quin món li tocarà viure? Quin món li estem deixant? Tindrà “sort”, aquest concepte potser no massa providencial, però tan nostre...?
Això és el que, en un context ben diferent, es preguntaven els familiars i amics de Zacaries i Elisabet, feliç ella per ser mare a les seves velleses, superant per la bondat de Déu un estigma social d’aquells temps; ell, agraït al Senyor per donar-li un fill que perllongués la seva vocació sacerdotal...

1. Aquí el nom sí que fa la cosa.
És popular l’escena familiar sobre quin nom li posaran. I és ben carregada de simbolisme la decisió de la mare que, convençuda, diu a tothom que Joan ha de ser el nom del seu fill. Joan vol dir “Déu és misericordiós, és fidel”. I la mare que ha viscut la meravellosa experiència de ser fecunda a la seva edat, no fa altra cosa que “visibilitzar” en el seu fill la bondat que ella ha viscut de part del Senyor. El seu fillet és una prolongació de la seva vida. El Senyor ha estat misericordiós amb ella.
I és el començament d’una història que té un projecte en aquests moments insospitat. El seu fill prepararà els camins de Jesús. Amb el temps, la història farà un gir de 180 graus. Per uns paisatges religiosos molt diferents. Joan acabarà el temps de l’Antic Testament, de l’Antiga Aliança, del règim d’una fe i una religiositat que ja no té massa paraula a dir en els temps del Senyor. Potser la mudesa de Zacaries també vol significar que aquella manera de buscar i trobar Déu ja no té missatges nous a comunicar. Així ho experimentarà aquell infant quan sigui gran.

2. Paraula i veu
No hi ha paraula sense veu; ni veu sense paraula. Les dues es necessiten. Però la grandesa d’aquest binomi és La Paraula, El Missatge, L’Anunci. Joan quan sigui gran tindrà una força en la seva Paraula que, s’escoltarà des del desert, arribarà als cors de molta gent que l’anirà a veure i es farà batejar amb aigua. Serà un missatge profètic, amb regust encara de Jeremies, de conversió, de rigor penitencial.
La Paraula tindrà un altre so: el missatge parlarà del Regne de Déu que s’acosta, al qual s’ha d’obrir les portes del cor i de la llibertat. I anunciarà un baptisme de l’Esperit. I anirà ressonant per carrers i places, per claustres i Temples, per menjadors i taules de festa. Enmig de la vida, de la malaltia i de la mort. Però benvingut Joan, que amb el teu nom profetitzes que Déu és fidel i misericordiós. Una misericòrdia que és fidel, que mai no es cansa de nosaltres. Aquest Jesús ens portarà un altre rostre de Déu, una altra manera de pregar, d’estimar. Una altra forma de viure. La teva festa, a més de portar-nos el foc, els petards, la coca i el començament de l’estiu, ens ha portat la presència d’Aquell que és la Vida en plenitud. Bon estiu tinguem tots!

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat.

El naixement de Sant Joan Baptista
El naixement de Sant Joan Baptista

 

IMPORTÀNCIA DE LA FESTA

El paper important que sant Joan Baptista juga en la Història de la Salvació Lc 9,19).

La lloança que en fa el mateix Jesús: “entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista” (Mt 11,11).

El fet del seu martiri: celebrat, posteriorment, amb una data especial (29 d’agost).

El descobriment i difusió de les seves relíquies, segons la tradició.

La joia del mateix naixement tan bellament descrit per l’evangelista Lluc (Lc 1,56-66).

L’interès que va tenir en el desplegament del catecumenat i la litúrgia baptismal.

Figura com a prototipus del monjo, segons sant Benet.

HISTÒRIA DE LA FESTA

Segle IV-V: Sant Agustí (354-430) ja troba establerta la festa del 24 de juny a l’Església africana. Els bizantins, en canvi, ho celebren el 7 de gener.

Segle V: Commemoració (festa?) del sant, en un diumenge anterior a Nadal, a Síria i a Ravenna.

Segle VI: El Sacramentari Lleonià (Veronès) coneix ja una vigília.

1955: Degut a la seva antiguitat, la reforma en conserva la vigília.

1965: La reforma litúrgica després del concili Vaticà II conserva la vigília litúrgica. Se celebra molt, però, popularment, al coincidir amb el solstici d’estiu.

LITÚRGIA

Col·lecta: Oh Déu, que heu suscitat sant Joan Baptista perquè preparés per al Crist Senyor un poble ben disposat; concediu a la vostra Església la gràcia de l’alegria espiritual i conduïu tots els fidels pel camí de la salvació i de la pau. Per Crist Senyor nostre.

Església llatina: Les paraules que l’àngel Gabriel adreça a Maria relatives a Elisabet (“ja es troba al sisè mes”, Lc 1,36) motivaren que el naixement del precursor fos datat exactament sis mesos abans de Nadal i tres després de l’Anunciació. Les tres dates: 25 de març, 24 de juny i 25 de desembre, corresponen sempre, en la cronologia romana, al vuitè dia de les calendes

«La vida de sant Joan Baptista està totalment orientada cap a Crist, com la de la seva mare, Maria. Joan Baptista va ser el precursor, la «veu» enviada a anunciar el Verb encarnat. Per aquest motiu, commemorar el seu naixement significa en realitat celebrar el Crist, compliment de les promeses de tots els profetes, entre els quals el Baptista va ser el més gran, cridat a «preparar el camí» al Messies» (Papa Benet XVI, Catequesi).

 

 

LA CASA DE LES PETITES ALEGRIES-MASOBRO, DAVID-9788498059786

LA CASA DE LES PETITES ALEGRIES

sinopsi

''De ben jovencell ja tenia la inquietud de conversar i ajudar persones que vivien sense sostre. Sempre he tingut la intuïció que tots els homes i dones som una gran família i que els que estem millor hem d'ajudar els més desfavorits. Aquesta idea es va transformar en vivència intensa quan vaig tenir el plaer de conèixer Jesucrist i la seva forma de tractar i estimar els més petits. Després de diferents experiències, em vaig decidir a dedicar part del meu temps d'oci a guiar malalts mentals. Des de l'any 2001 col·laboro cada setmana en un hospital psiquiàtric a través d'una associació que es dedica a l'acompanyament de malalts als centres hospitalaris. Hi vaig acompanyat de la meva esposa i us podem comentar que, tot i haver vist situacions gens agradables, anar a l'hospital psiquiàtric ha estat per a nosaltres una autèntica escola d'amor i gratuïtat''. Així explica l'autor l'origen de les històries que podreu trobar en aquest llibre, unes històries tendres i dures al mateix temps, i que són una fantàstica aproximació a una realitat que val la pena conèixer més del que normalment la coneixem. David Masobro García (Barcelona, 1970) és laic, casat, membre del Pradó i llicenciat en Estudis Eclesiàstics. Va estar al Seminari de Barcelona dels 22 als 26 anys. En aquests moments treballa com a administratiu a la Delegació de Pastoral Social de l'arquebisbat de Barcelona i és també secretari del cardenal arquebisbe emèrit. I des de l'any 2001 col·labora en un hospital psiquiàtric en el recolzament de malalts.

fitxa tècnica

títol
LA CASA DE LES PETITES ALEGRIES
isbn 9788498059786
data de publicació 17/02/2017
editorial CPL
col·lecció Emaús
número en la col·lecció 09047
número d'edicions 1
dades del llibre 108 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

9,02 €
9,50 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

més llibres de l'autor


els més venuts