660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

dimarts 16 de juliol

Setmana XV de durant l'any

Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la Mare de Déu del Carme, que celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel, iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490).

Veure més...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

LA CIÈNCIA A L'OMBRA

ELS CRIMS MÉS CÈLEBRES DE LA HISTÒRIA, LES SÈRIES I EL CINE A LA LLUM DE LA CIÈN

sinopsi

En aquesta última dècada, la ficció policíaca i criminal s'ha instal·lat en les nostres vides,posant el focus d'atenció en una disciplina que fins ara havia quedat oculta i restringida a un gremi molt especialitzat: el dels científics forenses. Com s'aconsegueixen desxifrar els crims i descobrir els culpables? Com ha funcionat al llarg de la història? En què consisteix una prova d'ADN? És infal·lible? Pot un insecte assenyalar el culpable d'un assassinat? Com sap un forense a quina hora es va produir un crim? Per què alguns cadàvers es descomponen i uns altres no? Com s'identifiquen els cadàvers de personatges històrics? J. M. Mulet ens submergeix, amb rigor científic i el seu to proper i desenfadat, en la part més fosca de la condició humana. Per fi entendrem les tècniques que utilitza la policia científica, curiositats impactants i també els errors més típics de les sèries i les pel·lícules.

fitxa tècnica

títol
LA CIÈNCIA A L'OMBRA
autor
MULET, J.M.
isbn 9788498093674
data de publicació 14/06/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 304 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

17,00 €
17,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

En aquesta última dècada, la ficció policíaca i criminal s'ha instal·lat en les nostres vides,posant el focus d'atenció en una disciplina que fins ara havia quedat oculta i restringida a un gremi molt especialitzat: el dels científics forenses. Com s'aconsegueixen desxifrar els crims i descobrir els culpables? Com ha funcionat al llarg de la història? En què consisteix una prova d'ADN? És infal·lible? Pot un insecte assenyalar el culpable d'un assassinat? Com sap un forense a quina hora es va produir un crim? Per què alguns cadàvers es descomponen i uns altres no? Com s'identifiquen els cadàvers de personatges històrics? J. M. Mulet ens submergeix, amb rigor científic i el seu to proper i desenfadat, en la part més fosca de la condició humana. Per fi entendrem les tècniques que utilitza la policia científica, curiositats impactants i també els errors més típics de les sèries i les pel·lícules.

títol
LA CIÈNCIA A L'OMBRA
autor
MULET, J.M.

isbn 9788498093674
data de publicació 14/06/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 304 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts