Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20
Memòria obligatòria
Nasqué al castell de Xabier (Navarra, 1506). Després d’estudiar a París es va unir amb Sant Ignasi de Loiola i, a partir de 1541, evangelitzà l’Extrem Orient (Goa, Ceilan... el Japó). És patró de les missions: ‘Envieu-me on vulgueu; i, si ho creieu oportú, fins i tot a l’Índia... Viurien molt més feliços i tindrien més esperança d’obtenir la misericòrdia divina a l’hora de la mort, perquè podrien dir a favor seu: ‘Senyor, em vau confiar cinc talents; mireu, n’he guanyat cinc més’’ (Carta).
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós heu volgut que molts pobles es convertissin a Vós per la predicació de Sant Francesc Xavier. Feu que els cors dels vostres fidels creixin en el zel de propagar la fe i que arreu la vostra Església s’alegri amb una nombrosa fillada.
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
-O pot recollir-lo a la botiga.
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués "detectiu privat" o "forense". Tothom exclama "Ah, sí?" amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d'autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d'un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d'un polític. No, no. Fer això, d'alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d'algun escriptor jove d'aquests amb patilles i cara de desolació (d'aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d'una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
items(0) 0€
