Nou horari de la botiga: 
10:30-13:30 i 16 a 19 h

tancar

dijous 16 de juliol

Setmana XV de durant l'any

Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la Mare de Déu del Carme, que celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel, iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490).

Veure més...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

LA CUINA DELS DIJOUS

sinopsi

"La fidelitat del Morell a la ràdio és digna d'esment i
admiració. Anys i anys acudint puntualment a la seva
cita amb els oients, primer a Tàrrega, més tard a Balaguer,
que s'acostumava a produir en dijous. Sí, el
mateix dia en què als menjadors públics del nostre país
''ha convertit en tradicional la presència de la paella
als menús. Dijous, paella i ràdio, doncs. Aquest volum
és un cas especial, dins la vasta producció de literatura
gastronòmica de Morell. No recull, com els altres
anteriors, receptes escrites sinó parlades. Receptes
explicades i comentades amb un micro davant. Els seus
lectors tenim ara l'oportunitat de recuperar aquelles
elaboracions de plats, amb l'enumeració d'ingredients,
els trucs i les recomanacions corresponents, que tal
vegada se'ns van escapar en el moment de la seva
emissió" (de l'epíleg de Vidal Vidal).

fitxa tècnica

títol
LA CUINA DELS DIJOUS
isbn 9788499758381
data de publicació 01/02/2017
editorial PAGÈS EDITORS
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 183 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

15,20 €
16,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

- Els enviaments es realitzen amb normalitat, excepte si hi ha restriccions d'accès a la zona d'entrega.*

*Si està disponible.

Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).

-O podrà recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

"La fidelitat del Morell a la ràdio és digna d'esment i
admiració. Anys i anys acudint puntualment a la seva
cita amb els oients, primer a Tàrrega, més tard a Balaguer,
que s'acostumava a produir en dijous. Sí, el
mateix dia en què als menjadors públics del nostre país
''ha convertit en tradicional la presència de la paella
als menús. Dijous, paella i ràdio, doncs. Aquest volum
és un cas especial, dins la vasta producció de literatura
gastronòmica de Morell. No recull, com els altres
anteriors, receptes escrites sinó parlades. Receptes
explicades i comentades amb un micro davant. Els seus
lectors tenim ara l'oportunitat de recuperar aquelles
elaboracions de plats, amb l'enumeració d'ingredients,
els trucs i les recomanacions corresponents, que tal
vegada se'ns van escapar en el moment de la seva
emissió" (de l'epíleg de Vidal Vidal).

títol
LA CUINA DELS DIJOUS

isbn 9788499758381
data de publicació 01/02/2017
editorial PAGÈS EDITORS
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 183 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

els més venuts