HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.