Arquebisbe de Canterbury (1093), que li valgué dos exilis. Doctor de l’Església (1720).
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Aquest petit volum ha sorgit de l'interès que la lectura de Qohelet ha despertat en tot moment en el seu autor. Algú molt actual per la seva manera de situar-se davant de la vida i de la mort, sense concessions a una sortida religiosa simple, crítica i a la vegada honesta. Membre d'un grup de jueus postexílics interessantíssim, es proposa viure la seva fe sense perdre la racionalitat d'un pensament particularment incisiu i demolidor. Ple de sentit de l'humor, cerca una dignitat factible per a la persona humana, que ell sap tan fràgil, tan trencadissa, però dotada d'una particularitat que l'assembla a Déu: estimar i reflexionar. Saber omplir aquest temps precari de la voluntat de saber, d'arribar al fons de tot, de trobar-se amb un Déu sempre sorprenent, mai comprensible del tot, vet aquí la proposta que Qohelet fa a l'home i a la dona d'avui, preocupats per uns mateixos interessos o totalment desinteressats per qualsevol cosa que no sigui allò que ell anomena vanitat. Tal vegada una oportunitat de meditar plegats.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Aquest petit volum ha sorgit de l'interès que la lectura de Qohelet ha despertat en tot moment en el seu autor. Algú molt actual per la seva manera de situar-se davant de la vida i de la mort, sense concessions a una sortida religiosa simple, crítica i a la vegada honesta. Membre d'un grup de jueus postexílics interessantíssim, es proposa viure la seva fe sense perdre la racionalitat d'un pensament particularment incisiu i demolidor. Ple de sentit de l'humor, cerca una dignitat factible per a la persona humana, que ell sap tan fràgil, tan trencadissa, però dotada d'una particularitat que l'assembla a Déu: estimar i reflexionar. Saber omplir aquest temps precari de la voluntat de saber, d'arribar al fons de tot, de trobar-se amb un Déu sempre sorprenent, mai comprensible del tot, vet aquí la proposta que Qohelet fa a l'home i a la dona d'avui, preocupats per uns mateixos interessos o totalment desinteressats per qualsevol cosa que no sigui allò que ell anomena vanitat. Tal vegada una oportunitat de meditar plegats.