Els articles recollits en aquesta obra han estat escrits durant els darrers anys en paral·lel al procés que viu la societat catalana i Catalunya com a nació. També alhora que la crisi, que a més de ser econòmica és moral, de la societat espanyola i del Regne d'Espanya com a país.
Fa un temps creia que Catalunya podia i havia de ser mestra d'Espanya per construir un estat de veritat federal o confederal i una societat democràtica i animosa. Ara ja no ho penso. El projecte d'Espanya que s'ha realitzat és un final de trajecte és un estat que s'ha tancat les portes a si mateix. La cultura política rància, excloent i autoritària del nacionalisme espanyol ha obviat qualsevol reconeixement o diàleg intern, i la bulímia de la cort madrilenya, un vertader forat negre, ho ha devorat tot.
La meva curiositat inicial per aquest estat, el qual veia culte, tolerant i creatiu, va passar a ser d'admiració pel seu nervi cívic i la seva valentia. La llibertat es guanya amb raó i valentia. I tot el que està passant a Catalunya és el més valent, democràtic i constructiu que li ha passat a l'Estat espanyol en els últims quaranta anys. Una veritable lliçó: la lliçó catalana. Qui desitgi la democràcia i qui estimi la llibertat, com és possible que no estigui amb Catalunya?