"La mort i la primavera" és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes les que va escriure sota la seva aparença fantàstica. Els grans temes rodoredians -l'amor que neix i mor, l'afany de llibertat que topa amb la repressió, la solitud davant la meravella del món, el talent dels homes per convertir la vida en un infern- s'hi despleguen amb més esplendor i més horror que mai. En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietant, viu un poble sotmès a una llei rigorosa que vetlla per destruir tota forma de desig. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra sense voler la llavor d'una guerra civil. Real com un contes de fades modern, "La mort i la primavera" és un llibre sobre la sedició i el testament d'una escriptora que va posar la seva llibertat per damunt de tot.