Tancat per vacances:
de l'1 al 23 d'agost.
DEDICACIÓ DE LA BASÍLICA DE SANTA MARIA LA MAJOR
MEMÒRIA FACULTATIVA
L’Església de Santa Maria la Major, situada sobre el mont Esquilí, a Roma, és una de les quatre basíliques majors primàries o patriarcals (les altres: Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i representa el patriarcat d’Antioquia, lloc on per primera vegada els seguidors del Crist són anomenats ‘cristians’ (Ac 11,26). Aquesta primera església d’Occident dedicada a la Mare de Déu fou erigida just després del Concili d’Efes. La Basílica de Santa Maria la Major manifesta clarament que en Maria, com en un temple, el Verb es revestí de la nostra naturalesa humana i, engendrat per ella, acampà entre nosaltres (Jn 1,14). Amb Maria, en la Festa de la Transfiguració de demà, entrarem més fàcilment en el núvol lluminós del Tabor, i ens trobarem arreu, però sobretot en els seus santuaris, «com a casa», perquè ella mateixa és l’estança de Déu.
Una tradició que es remunta al segle IV, explica que Joan, cavaller cristià, i la seva esposa -sense fills, i ambdós lliurats a les obres de caritat-, van tenir una mateixa idea: designar la Mare de Déu hereva universal de llurs béns. Però no sabien com fer-ho, car desconeixien quina seria la seva obra que més li plagués. El dubte se’ls havia aclarit mitjançant un somni que van tenir el 5 d’agost de l’any 352, pel qual la Mare de Déu els demanà que li construïssin una església a Roma, precisament en el lloc on veiessin que la terra era coberta de neu. Aquest signe s’esdevingué en el mont Esquilí. Com que aquest somni també l’havia tingut el papa d’aleshores, Liberi (352-366), no hi hagué cap dubte dels desigs de la Mare de Déu, ja que érem en ple mes d’agost, en el ferragosto romà. D’aquí ve el nom popular de Santa Maria de les Neus (ad Nives). I per això en aquesta diada hom deixa caure del sostre una pluja de pètals blancs.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Prácticamente, ningún sacramento se ha visto sometido a tantas críticas, en las últimas décadas, como el de la penitencia. Al mismo tiempo está volviendo a crecer el interés por este antiguo rito más allá, incluso, de las distintas fronteras confesionales. Anselm Grün entiende la confesión como «la oferta de salvación y curación que Dios nos hace». En el diálogo de la confesión se puede descubrir la culpa como posibilidad de mirar las profundidades del corazón y reconocer la propia verdad. La confesión se convierte, así, en el modo concreto de reconciliarse con uno mismo y con los demás.
- Els enviaments es realitzaran a partir del 23 d'agost.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€ (Només Espanya Península i Illes Balears).
-O podrà recollir-lo a la botiga.
Prácticamente, ningún sacramento se ha visto sometido a tantas críticas, en las últimas décadas, como el de la penitencia. Al mismo tiempo está volviendo a crecer el interés por este antiguo rito más allá, incluso, de las distintas fronteras confesionales. Anselm Grün entiende la confesión como «la oferta de salvación y curación que Dios nos hace». En el diálogo de la confesión se puede descubrir la culpa como posibilidad de mirar las profundidades del corazón y reconocer la propia verdad. La confesión se convierte, así, en el modo concreto de reconciliarse con uno mismo y con los demás.
items(0) 0€
