Patriarca d’Alexandria († 444), impetuós i hàbil en negocis humans i bon diplomàtic, sabia reconciliar-se amb els adversaris, tot i que era inflexible pel que fa a l’ortodòxia. Presidí el concili d’Efes, on es tractaren qüestions cristològiques i la maternitat divina de Maria. Creia que el deure dels pastors és preservar la fe del Poble de Déu, car aquesta és expressió de la tradició, és garantia de la sana doctrina (Carta, 430).
«Només estic interessat en una vida finita, sorprenent i eventual, que no tingui veritats absolutes, sagrades o sense condicions. Un escenari canviant, transformable i deformable. Una vida que ha creat un mosaic en què les peces acaben d'encaixar, sense centre ni síntesi.»
En aquest segon volum dels seus Fragments filosòfics, el pensador i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona profundament sobre la condició contingent, incerta i finita de l'home a partir del que ha anomentat una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions humanes. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga
items(0) 0€
