«Només estic interessat en una vida finita, sorprenent i eventual, que no tingui veritats absolutes, sagrades o sense condicions. Un escenari canviant, transformable i deformable. Una vida que ha creat un mosaic en què les peces acaben d'encaixar, sense centre ni síntesi.»

En aquest segon volum dels seus Fragments filosòfics, el pensador i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona profundament sobre la condició contingent, incerta i finita de l'home a partir del que ha anomentat una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions humanes. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.