Nasqué l’any 673 prop del monestir benedictí de Wearmouth, a Anglaterra. Allà va ingressar com a monjo, i dedicà tota la seva vida a estudiar, a escriure i a ensenyar. S’interessà tant pels temes teològics com pels científics, i d’una manera especial per la Sagrada Escriptura: «Quin home realment afortunat! Sovint cantava: o bé textos de sant Pau o altres fragments de la Bíblia, o bé poesies escrites en la nostra pròpia llengua, ja que de fet coneixia bé la poesia anglesa» (Carta de Cuthbert).
Avui també celebrem Sant Gregori VII: Perseguit per l’emperador Enric IV d'Alemanya, el papa morí a l'exili «havent estimat la justícia i avorrit la iniquitat» (1085).
I també celebrem Santa Maria Magdalena de Pazzi: Carmelita, pregà i escriví molt per a la reforma de l'Església (1566-1607).
«Només estic interessat en una vida finita, sorprenent i eventual, que no tingui veritats absolutes, sagrades o sense condicions. Un escenari canviant, transformable i deformable. Una vida que ha creat un mosaic en què les peces acaben d'encaixar, sense centre ni síntesi.»
En aquest segon volum dels seus Fragments filosòfics, el pensador i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona profundament sobre la condició contingent, incerta i finita de l'home a partir del que ha anomentat una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions humanes. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes + 50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
«Només estic interessat en una vida finita, sorprenent i eventual, que no tingui veritats absolutes, sagrades o sense condicions. Un escenari canviant, transformable i deformable. Una vida que ha creat un mosaic en què les peces acaben d'encaixar, sense centre ni síntesi.»
En aquest segon volum dels seus Fragments filosòfics, el pensador i escriptor Joan-Carles Mèlich reflexiona profundament sobre la condició contingent, incerta i finita de l'home a partir del que ha anomentat una filosofia literària: una filosofia que recorre més a les imatges i figures de la ficció que als conceptes i categories de la metafísica. Es tracta d'un pensament del singular, el temps, les situacions i les relacions humanes. I és que parlar de la prosa vol dir -segons Milan Kundera- parlar del caràcter concret, quotidià, corporal, de la vida.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
