660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 19 de maig

Setmana V de Pasqua

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 19 de maig de 2019.

Ac 14,20b-27

Ap 21,1-5a

Jn 13,31-33a.34-35

Avui en començar l’eucaristia demanem a Déu que ens miri. Si tanquem els ulls i imaginem la seva mirada sobre nosaltres, potser se’ns dóna un tast i ens adonem quant ens estima.

En obrir els ulls de nou, ens diríem a nosaltres mateixos: “¿on aniria o quina altra cosa buscaria que no fos la seva mirada a cada instant?” I amb els ulls i el cor ben obert desitjaríem viure sempre davant Déu, com un nen s’esplaia jugant davant del seu pare, que el contempla i l’estima.

La mirada Déu sobre nosaltres ens recorda que d’Ell venim, per Ell ens movem i som. La seva mirada és el millor marc on enquadrar la nostra existència, el context on tot el que fem o diem pren el seu sentit més ple.

Pau i Bernabé tenen ben present aquesta mirada de Déu sobre ells. Sota el seu esguard realitzen aquest complicat periple de gaire bé mil quilòmetres per terra i mar, travessant totes les ciutats, confortant i exhortant a la fidelitat dels creients.

Aquells que havien sentit la proximitat de la mirada de Déu en Jesús i es van convertir a Crist, ara, expressaven als apòstols les seves dificultats per viure el quotidià  des d’aquesta experiència tan fondant. Les paraules del Pau i Bernabé venen aleshores a donar nom, de nou, a aquest amor de Déu. Ells els encoratgen a persistir i ordenen preveres, que puguin acompanyar cada comunitat.

Abans d’emprendre el viatge, els cristians d’Antioquia havien confiat a Pau i Bernabé l’obra que ara, de retorn, els hi relataven. Mentre ho expliquen, semblen adonar-se que ells no actuaven sols, sinó que Déu ho feia amb ells. Fins i tot, també els no jueus havien albirat en les seves paraules la mirada i l’accent de Déu.

Per la seva part, l’evangeli d’avui ens remet al cenacle i al moment de l’inici de la Passió de Crist. Jesús diu als deixebles que els millors arguments per convèncer de la proximitat de Déu, no es sustenten en els mots, sinó en l’amor. Aquell amor que va portar Jesús, tot agafant un gibrell i una tovallola, a rentar els peus dels seus amics; fins i tot els de qui l’havia de trair. “Estimeu-vos com jo us he estimat”, digué en acabat.

Sota aquesta perspectiva, ens resulta fàcil imaginar-nos com ha de ser un missatge convincent sobre Déu i l’Evangeli. Fàcil d’imaginar, difícil de dur a terme. Sovint ens amaguem rere les paraules o rere els silencis, sense deixar que la mirada de Déu pugui arribar a tants que l’estan esperant.

Si comencéssim per estimar com Jesús estima, mirar com ell mira, sentiríem que Déu col·labora en els nostre gest. I, sobre tot, els qui es sentissin estimats d’aquesta manera entendrien que som enviats per Ell a donar glòria a Déu portant arreu la notícia, que cadascú dels habitants d’aquest planeta, en el fons del seu cor, està esperant.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Francesc Coll

Gran predicador de Missions Populars amb sant Antoni Maria Claret, aquest dominic de Gombrèn fundà les dominiques de l'Anunciata (1835). 

LA TAVERNA DEL NEGRE

sinopsi

Andreu Faraig és enviat a les Amèriques com a delegat permanent de la casa Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana de Serafina. Així, es veu forçat a abandonar les terres valencianes i a allunyar-se de sa mare i la germana, la seua única família. Però el seu nou destí el separa, a més a més, d’Elionor Galiana, la seua jove estimada. Obligat a portar endavant una escomesa que preferiria evitar, prompte descobreix que la càrrega de la Santa Marta, la goleta en què s’embarca i que ha jurat vigilar, no està conformada només per teles i teixits, com calia esperar, sinó que inclou també un nombrós grup d’homes i dones provinents d’Àfrica, llestos per a ser venuts com a esclaus. Andreu Faraig lluitarà contra tot plegat.
En La taverna del Negre, Jesús Moncho presenta una història ambientada en la carrera d’Amèrica del s. XIX, des de les terres de València, en la qual també se’ns relata el curiós origen de la tradició xocolatera de la Vila.

fitxa tècnica

títol
LA TAVERNA DEL NEGRE
isbn 9788490269954
data de publicació 01/04/2019
col·lecció LAMPARAS
número d'edicions 1
dades del llibre 225 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

18,95 €
19,95 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Andreu Faraig és enviat a les Amèriques com a delegat permanent de la casa Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana de Serafina. Així, es veu forçat a abandonar les terres valencianes i a allunyar-se de sa mare i la germana, la seua única família. Però el seu nou destí el separa, a més a més, d’Elionor Galiana, la seua jove estimada. Obligat a portar endavant una escomesa que preferiria evitar, prompte descobreix que la càrrega de la Santa Marta, la goleta en què s’embarca i que ha jurat vigilar, no està conformada només per teles i teixits, com calia esperar, sinó que inclou també un nombrós grup d’homes i dones provinents d’Àfrica, llestos per a ser venuts com a esclaus. Andreu Faraig lluitarà contra tot plegat.
En La taverna del Negre, Jesús Moncho presenta una història ambientada en la carrera d’Amèrica del s. XIX, des de les terres de València, en la qual també se’ns relata el curiós origen de la tradició xocolatera de la Vila.

títol
LA TAVERNA DEL NEGRE

isbn 9788490269954
data de publicació 01/04/2019
col·lecció LAMPARAS
número d'edicions 1
dades del llibre 225 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

els més venuts