660 671 515

Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 20 de gener

Setmana II durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 20 de gener de 2019.

Is 62,1-5

1Co 12,4-11

Jn 2,1-12

1) El temps, una nova creació i una presència constant

Avui comencem el Temps Ordinari, després d’aquest cicle d’Advent i de Nadal, que ens ha presentat Jesús des de la seva espera i naixement fins el seu Baptisme. I ho fem amb sant Joan, que comença el seu Evangeli amb una setmana inicial, pràcticament descrita dia a dia, i que culmina amb la narració d’aquest primer Signe de Jesús. Una Setmana inicial que ens recorda, és clar, la setmana de la Creació, on Déu anava creant-ho tot, i cada dia acabava amb un “i hi hagué un vespre i un matí, i Déu veié que era bo”.

Potser aquest interès per mostrar el pas del temps, el dia a dia d’aquesta Setmana inicial amb Jesús, ens diu alguna cosa important. Ens diu, potser, dues coses:

Primer, que Jesús, com Déu en la Creació, no fa les coses i ja està, sinó que hi és cada dia, creant, reposant i gaudint… D’una manera o altra, cada dia és objecte de la creació nova del Senyor, cada dia és objecte del treball i del repòs gratificant i de gaudi de Déu. Cada dia el Senyor ens re-crea, cada dia el Senyor mira la seva obra i en gaudeix. La primera lectura d’avui és un cant ple d’amor d’un Déu que diu coses precioses als seus estimats/des, a nosaltres, a cadascú de nosaltres.

Sí, en aquesta lectura apareix un diàleg on Déu parla…: “no et podran dir més l’Abandonada (...), a tu et diran ‘jo me l’estimo’... perquè el Senyor t’estimarà… el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la  núvia”.

M’ho deixo dir, jo, això? M’atreveixo a ajudar a altres a que ho sentin també…?

En segon lloc, aquesta insistència en el pas del temps ens fa veure que Déu va preparant les coses. Al final d’aquesta setmana inicial, Jesús manifesta el primer dels seus signes: comença una nova etapa, una cosa nova.

De la mateixa manera, al final de la setmana de la creació, Déu contempla i gaudeix de tota la seva creació. Al cap de tres dies de la Passió, Jesús és Ressuscitat...

Déu ens parla avui de temps, d’espera, d’esperança.

Em puc preguntar, jo: com estic d’esperança? Potser oblido que els temps de Déu són temps d’espera, de maduració, de creixement, fins que un dia arriba allò esperat?

2) L’abundància

En l’evangeli d’avui veiem com s’acaba el vi. Caram! Quan han preparat el casament, han calculat malament... potser es va voler escatimar en despeses…

En canvi, quan Jesús ordena omplir les piques d’aigua, és bonic veure com l’evangelista remarca que els servents “les ompliren fins a dalt”. No van posar una mica d’aigua. Van omplir-les del tot, a vessar. Recordem com en un altre passatge Jesús ens convidava també a ser generosos, dient: “doneu, i us donaran, us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar (Lc 6, 36-18). Els servents del casament omplen les piques fins a dalt; fins a dalt quedarà el vi de l’alegria que Jesús els donarà…

Em puc preguntar com sóc jo de generós, de poc mesurador, amb els altres, en els serveis que potser faig, en el temps donat als altres… I amb Déu…? Em puc preguntar així: ¿sóc poruc, escàs i calculador, o confiat i generós…?

3) Has guardat el millor pel final

Finalment, un tercer punt. És bonic imaginar la cara del cap de servei quan els servents li porten el vi de Jesús. No entén res. Jesús trenca el costum i la lògica habitual: normalment es porta el vi bo al principi, i quan tothom ha begut molt i està cansat, el vi més ordinari, quan ja no s’espera tenir el millor… Però Jesús trenca els esquemes.

També ens pot passar, si som persones que portem ja un llarg temps de seguiment del Senyor, que recordem amb nostàlgia ‘els moments del primer amor’ amb Jesús, els moments més frescos de les nostres primeres pregàries, els moments potser més fundants de la nostra vocació… I potser pensem que tot això ja s’ha acabat, que ara hem de viure d’un present més gris, més de viure des de la fe sense el gust o la lluminositat d’abans.

Doncs bé, potser l’evangeli d’avui ens pot recordar que els nostres esquemes no són els del Senyor. Que els nostres càlculs no són els seus,. Potser oblidem que Ell és el Senyor, i que la seva creativitat i capacitat de sorpresa van sempre molt més enllà de la nostra cortedat de mires…

Potser el Senyor ens està encara guardant ‘el vi millor’ pel final, quan jo ho donava tot per acabat…

Em  puc preguntar doncs: com estic, jo, d’esperança i de confiança en el Déu de les sorpreses?

I em puc preguntar també: quines piques he d’omplir jo, mentrestant, d’aigua, perquè Ell faci…?

Que Maria, que va iniciar tot el que avui contemplem, ens recordi un altre cop: “feu tot el que Ell us digui”. Amén.

Llorenç Puig,sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Sebastià, màrtir

 

Memòria lliure

És un dels més famosos màrtirs de Roma de la tradició occidental (segle III). Figura entre els protectors de la ciutat juntament amb Pere i Pau. La Vida, molt llegendària, el fa ciutadà de Narbona i educat a Milà. La iconografia el presenta lligat a un tronc, despullat, i amb el cos travessat per nombroses sagetes. El seu sepulcre a la Via Àpia ‘ad Catacumbas’, fou ben aviat venerat. És el patró de la Ciutat de Mallorca.

Oració col·lecta

Concediu-nos, Senyor, l’esperit de fortalesa, perquè, alliçonats amb l’exemple gloriós del vostre màrtir Sant Sebastià, aprenguem d’obeir-vos a Vós abans que els homes.

 

Avui també celebrem Sant Fabià: Màrtir a Roma. El Papa Fabià (236-250) durant la persecució de Deci.

LA TRANSFORMACIÓN DE LA RELIGIÓN-MARDONES, JOSÉ MARÍA-8428800421

LA TRANSFORMACIÓN DE LA RELIGIÓN

CAMBIO EN LO SAGRADO Y CRISTIANISME

sinopsi

Hay voces que nos dicen que estamos ante una verdadera revolución social y cultural. La nueva revolución, todavía en proceso, no tiene nombre, pero estamos sintiendo su empuje hacia otro estilo de vida. La religión no es ajena a este cambio. Así, se habla de transformación, recomposición, reconfiguración e incluso descomposición de lo religioso. Algunos incluso perciben este momento de crisis como el agostamiento definitivo de la religión cristiana. Sin embargo, no se trata de profetizar acerca de su desaparición o persistencia. Estamos viendo, más bien, cómo la religión no muere, sino que cambia, se transmuta y se reviste con imágenes nuevas o sempiternas de lo divino. Esta obra persigue captar algo de las formas en que se manifiesta o se percibe lo sagrado y sus expresiones religiosas en el actual contexto socio-cultural. Si fuera posible, querría sorprender el dinamismo que recorre dichas formas, tratar de captar la reconfiguración o metamorfosis de lo sagrado que discurre a través de las líneas de fondo de los cambios religiosos percibidos. De esta manera, se parte de la situación de la religión en la modernidad, enfatizando el desplazamiento desde la institución al individuo. En la segunda parte -básicamente de diagnóstico- se ponen de relieve las actitudes religiosas predominantes en nuestros días: situación paradójica y aparentemente contradictoria. La tercera parte analiza las dos tendencias más activas en que se reestructura lo sagrado y religioso actualmente: la llamada "nueva espiritualidad" o religión difusa y el auge de tendencias neofundamentalistas o integristas. Ambas tendencias son modos de la reconstrucción moderna de la religión. La cuarta parte centra su atención en el cristianismo: ¿cómo se ve desde la situación cristiana, especialmente occidental y española, la reconstrucción de lo sagrado y de la religión? La quinta parte dirige su atención hacia la reconstrucción cristiana en marcha. Por último, la parte sexta trata de avizorar algunos senderos de cara al futuro próximo. Un epílogo sobre los sucesos acontecidos en el Vaticano con motivo de la muerte de Juan Pablo II y la elección de Benedicto XVI sirve de reflexión final.

fitxa tècnica

títol
LA TRANSFORMACIÓN DE LA RELIGIÓN
isbn 8428800421
data de publicació 04/11/2005
editorial PPC altres
número d'edicions 1
dades del llibre 230 pàg.
dimensions 22,00 x 14,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

20,90 €
22,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Hay voces que nos dicen que estamos ante una verdadera revolución social y cultural. La nueva revolución, todavía en proceso, no tiene nombre, pero estamos sintiendo su empuje hacia otro estilo de vida. La religión no es ajena a este cambio. Así, se habla de transformación, recomposición, reconfiguración e incluso descomposición de lo religioso. Algunos incluso perciben este momento de crisis como el agostamiento definitivo de la religión cristiana. Sin embargo, no se trata de profetizar acerca de su desaparición o persistencia. Estamos viendo, más bien, cómo la religión no muere, sino que cambia, se transmuta y se reviste con imágenes nuevas o sempiternas de lo divino. Esta obra persigue captar algo de las formas en que se manifiesta o se percibe lo sagrado y sus expresiones religiosas en el actual contexto socio-cultural. Si fuera posible, querría sorprender el dinamismo que recorre dichas formas, tratar de captar la reconfiguración o metamorfosis de lo sagrado que discurre a través de las líneas de fondo de los cambios religiosos percibidos. De esta manera, se parte de la situación de la religión en la modernidad, enfatizando el desplazamiento desde la institución al individuo. En la segunda parte -básicamente de diagnóstico- se ponen de relieve las actitudes religiosas predominantes en nuestros días: situación paradójica y aparentemente contradictoria. La tercera parte analiza las dos tendencias más activas en que se reestructura lo sagrado y religioso actualmente: la llamada "nueva espiritualidad" o religión difusa y el auge de tendencias neofundamentalistas o integristas. Ambas tendencias son modos de la reconstrucción moderna de la religión. La cuarta parte centra su atención en el cristianismo: ¿cómo se ve desde la situación cristiana, especialmente occidental y española, la reconstrucción de lo sagrado y de la religión? La quinta parte dirige su atención hacia la reconstrucción cristiana en marcha. Por último, la parte sexta trata de avizorar algunos senderos de cara al futuro próximo. Un epílogo sobre los sucesos acontecidos en el Vaticano con motivo de la muerte de Juan Pablo II y la elección de Benedicto XVI sirve de reflexión final.

títol
LA TRANSFORMACIÓN DE LA RELIGIÓN

isbn 8428800421
data de publicació 04/11/2005
editorial PPC altres
número d'edicions 1
dades del llibre 230 pàg.
dimensions 22,00 x 14,50 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts