Horari Sant Jordi:
de 9 a 20

tancar

divendres 23 d'abril

Setmana III de Pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

 

LA TRANSPARÈNCIA DE L'INVISIBLE

sinopsi

Les germanes Carmelites de Mataró ens ofereixen ara aquest recull d’escrits de la qui fou estimada mestra i guia. Ho fan tot agraint, amb fidelitat filial, els ajuts que van rebre de Déu a través d’ella i pensant que altres se’n podran aprofitar.
Els qui tinguérem la sort de tractar-la, ni que fos ocasionalment, ho teníem ben constatat: tot i que inicialment pogués presentar-se amb un cert toc de timidesa i àdhuc de reserva, hom descobria aviat que la M. Cristina era una dona tota amarada de l’amor de les coses divines, que vivia en Déu i intentava mirar-ho tot com si fos amb els ulls de Déu. Tal com ella dirà en els textos que llegireu, des de la seva joventut s’havia acostumat a veure la transparència de Déu en totes les coses, a «percebre la realitat com a transparent». I semblava que aquesta transparència s’hagués com transvasat a la seva persona.
Quan hagué de parlar a un grup de joves de Girona, decidí fer-ho sobre «l’alegria i la pobresa d’estimar». Aquest pensament podria resumir ben bé tota la vida de la M. Cristina i tot el missatge dels seus escrits. La M. Cristina estava sempre plena de l’alegria d’estimar Déu i els germans, però alhora sempre amb una gran consciència de la pobresa i les limitacions de les formes en què l’amor es realitza i es manifesta en aquesta vida; i per això maldava sempre per superar-les. Quan intenta explicar el procés de la seva maduració interior, ho dirà així: «El desig, l’enyor, la nostàlgia de l’amor absolut és el que manté la dinàmica de la meva espiritualitat». Això és el que feia que la seva persona respirés sempre una admirable pau i serenor, i alhora estigués constantment moguda per una santa inquietud (molt a la manera de Joan de la Creu) de cercar sempre quelcom més i millor.

fitxa tècnica

títol
LA TRANSPARÈNCIA DE L'INVISIBLE
isbn 8482979854
data de publicació 05/03/2007
editorial CLARET
col·lecció TORSIMANY
número d'edicions 1
dades del llibre 440 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

23,40 €
26,00 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)

Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Les germanes Carmelites de Mataró ens ofereixen ara aquest recull d’escrits de la qui fou estimada mestra i guia. Ho fan tot agraint, amb fidelitat filial, els ajuts que van rebre de Déu a través d’ella i pensant que altres se’n podran aprofitar.
Els qui tinguérem la sort de tractar-la, ni que fos ocasionalment, ho teníem ben constatat: tot i que inicialment pogués presentar-se amb un cert toc de timidesa i àdhuc de reserva, hom descobria aviat que la M. Cristina era una dona tota amarada de l’amor de les coses divines, que vivia en Déu i intentava mirar-ho tot com si fos amb els ulls de Déu. Tal com ella dirà en els textos que llegireu, des de la seva joventut s’havia acostumat a veure la transparència de Déu en totes les coses, a «percebre la realitat com a transparent». I semblava que aquesta transparència s’hagués com transvasat a la seva persona.
Quan hagué de parlar a un grup de joves de Girona, decidí fer-ho sobre «l’alegria i la pobresa d’estimar». Aquest pensament podria resumir ben bé tota la vida de la M. Cristina i tot el missatge dels seus escrits. La M. Cristina estava sempre plena de l’alegria d’estimar Déu i els germans, però alhora sempre amb una gran consciència de la pobresa i les limitacions de les formes en què l’amor es realitza i es manifesta en aquesta vida; i per això maldava sempre per superar-les. Quan intenta explicar el procés de la seva maduració interior, ho dirà així: «El desig, l’enyor, la nostàlgia de l’amor absolut és el que manté la dinàmica de la meva espiritualitat». Això és el que feia que la seva persona respirés sempre una admirable pau i serenor, i alhora estigués constantment moguda per una santa inquietud (molt a la manera de Joan de la Creu) de cercar sempre quelcom més i millor.

títol
LA TRANSPARÈNCIA DE L'INVISIBLE

isbn 8482979854
data de publicació 05/03/2007
editorial CLARET
col·lecció TORSIMANY
número d'edicions 1
dades del llibre 440 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts