Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20

tancar

divendres 23 d'abril

Setmana III de Pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

 

LA VEU INTERIOR

APRENDRE A ESCOLTAR-NOS PER VÈNCER LA POR I LA INCERTESA

sinopsi

L''Edith té trenta-nou anys i és una d''aquelles persones que tenen ganes de sentir, viure i conèixer. Sempre ha tingut una relació molt estreta amb el seu oncle Agustí, un venerable ancià que veu passar els darrers dies de la seva vida des d''una residència. No el pot anar a veure gaire sovint perquè viu la vida a contrarellotge, però s''escriuen i comparteixen els anhels, les pors i els dubtes.

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és filòsof i teòleg i li apassiona escriure. Es dedica a la docència universitària i dirigeix la Càtedra d''ètica aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. La seva obra, que comprè més de vuitanta títols, ha estat traduïda al francès, l''anglès, l''alemany, l''italià, el portuguès

Les cartes que s''escriuen l''Edith i l''Agustí ens acosten a dos personatges que es troben en moments vitals molt diferents: mentre ella viu la incertesa de l''edat adulta, ell contempla la vida des de l''experiència. Els moments compartits surten de ben endins i es converteixen en una reflexió vital al voltant del temps, la por i les preocupacions de la vida d''avui.

fitxa tècnica

títol
LA VEU INTERIOR
isbn 9788416033478
data de publicació 01/01/2015
editorial COMANEGRA
número d'edicions 1
dades del llibre 124 pàg.
dimensions 1,80 x 1,30 cm
enquadernació Rústica
idioma Catalán


13,05 €
14,50 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)

Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

L''Edith té trenta-nou anys i és una d''aquelles persones que tenen ganes de sentir, viure i conèixer. Sempre ha tingut una relació molt estreta amb el seu oncle Agustí, un venerable ancià que veu passar els darrers dies de la seva vida des d''una residència. No el pot anar a veure gaire sovint perquè viu la vida a contrarellotge, però s''escriuen i comparteixen els anhels, les pors i els dubtes.

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és filòsof i teòleg i li apassiona escriure. Es dedica a la docència universitària i dirigeix la Càtedra d''ètica aplicada Ethos de la Universitat Ramon Llull. La seva obra, que comprè més de vuitanta títols, ha estat traduïda al francès, l''anglès, l''alemany, l''italià, el portuguès

Les cartes que s''escriuen l''Edith i l''Agustí ens acosten a dos personatges que es troben en moments vitals molt diferents: mentre ella viu la incertesa de l''edat adulta, ell contempla la vida des de l''experiència. Els moments compartits surten de ben endins i es converteixen en una reflexió vital al voltant del temps, la por i les preocupacions de la vida d''avui.

títol
LA VEU INTERIOR

isbn 9788416033478
data de publicació 01/01/2015
editorial COMANEGRA
número d'edicions 1
dades del llibre 124 pàg.
dimensions 1,80 x 1,30 cm
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts