Festa
Des del segle IV se celebra a Roma aquesta festa en senyal que l’Església és edificada sobre l’Apòstol: ‘La solidesa de Pere que va rebre de la pedra que és el Crist, en convertir-se ell mateix en pedra, la transmet igualment als seus hereus; i arreu on apareix alguna fermesa es manifesta indubtablement la força del pastor…’ (Sant Lleó el Gran).
Oració col·lecta
Déu totpoderós, no permeteu que res faci trontollar els qui Vós heu fonamentat en la pedra incommovible, amb la professió de fe l’Apòstol Sant Pere.
Avui també celebrem Santa Margarida de Cortona: Òrfena de mare, mare soltera, fundà l’Hospital de Santa Maria de la Misericòrdia (1278).
Carles Capdevila fa anys que pren apunts diàriament, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per damunt de les notícies.
A La vida que aprenc podreu trobar els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l'educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres formes de ser i de fer, les revolucions individuals imprescindibles per arreglar el món i les actituds dels que s'arremanguen per portar-ho a terme.
Capdevila està convençut que la nostra missió primordial és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels detalls, els educadors vocacionals, les infermeres que comprenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes treballadors que ho fan per mantenir desperta la il·lusió de tirar endavant.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Carles Capdevila fa anys que pren apunts diàriament, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per damunt de les notícies.
A La vida que aprenc podreu trobar els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l'educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres formes de ser i de fer, les revolucions individuals imprescindibles per arreglar el món i les actituds dels que s'arremanguen per portar-ho a terme.
Capdevila està convençut que la nostra missió primordial és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels detalls, els educadors vocacionals, les infermeres que comprenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes treballadors que ho fan per mantenir desperta la il·lusió de tirar endavant.