Carles Capdevila fa anys que pren apunts diàriament, i els comparteix, sobre el que li passa i com hi reacciona, posant en pràctica un periodisme que vol prioritzar la vida per damunt de les notícies.

A La vida que aprenc podreu trobar els temes que li són essencials: la memòria íntima, la vida en bona companyia, l'educació, la salut i la condició humana amb totes les seves contradiccions. Retrata els escenaris de la seva infantesa, les nostres formes de ser i de fer, les revolucions individuals imprescindibles per arreglar el món i les actituds dels que s'arremanguen per portar-ho a terme.

Capdevila està convençut que la nostra missió primordial és cuidar-nos els uns dels altres i pels seus textos circula la gent que més estima: els professionals artesans que es preocupen pels detalls, els educadors vocacionals, les infermeres que comprenen que tenir cura és més que curar, el voluntariat que desafia el desànim i els optimistes treballadors que ho fan per mantenir desperta la il·lusió de tirar endavant.