Memòria obligatòria
Tres cruentes persecucions (1839, 1846 i 1866) van originar 103 màrtirs a Corea. Destaquen el primer prevere, Andreu Kim, i Pau, catequista laic que durant vint anys guià la comunitat: “Us ho prego: no negligiu l’amor fratern, ajudeu-vos els uns als altres i persevereu fins que el Senyor es compadeixi de nosaltres i allunyi la tribulació. Aquí, a la presó, som una vintena. Si algú és sacrificat, us prego que no abandoneu la seva família” (Última exhortació d’Andreu).
Oració col·lecta
Oh Déu, creador i salvador de tots els homes, que d’una manera admirable vau cridar el poble de Corea a la fe catòlica perquè fos possessió vostra personal, i el vau fer créixer amb la mort gloriosa dels màrtirs Andre, Pau i els seus companys; concediu-nos, per la seva intercessió i el seu exemple, que també nosaltres perseverem fins a la mort en la fidelitat a la vostra paraula.
Este peculiar libro arranca con una fábula protagonizada por hormigas. Los hormigueros son sociedades perfectas, porque cada miembro se sacrifica por el bien común. Pero un día las hormigas se volvieron inteligentes, reflexivas, autónomas y libres. Y lo que debería haber elevado su calidad de vida, desbarató su convivencia. Después de estudiar durante mucho tiempo los triunfos y fracasos de la inteligencia individual -dice el autor-, me he visto obligado a estudiar la inteligencia compartida. Creo que es el tema del momento. Repetimos que nuestra identidad depende de nuestra pertenencia a un pueblo, una nación, una religión, una cultura. ¿Qué ocurre si esa cultura se encanalla? ¿Qué sucede si esa sociedad se vuelve estúpida? Debemos evaluar las culturas, someter a las sociedades a un «test de inteligencia», aunque suene a blasfemia. Este libro les invita a participar en un experimento social.
-Ports gratuïts*
*Comandes +50€
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
-O pot recollir-lo a la botiga.
items(0) 0€
