Jove benestant de València que estiuejava a la platja valenciana de Natzaret, i no va parar fins a fundar les Esclaves de Maria Immaculada (1892) perquè les dones treballadores poguessin tenir formació.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Es podria dir que el Llibre del gentil i dels tres savis (c. 1274-1276) va ser el llibre preferit de Ramon Llull (1232-1316). Posa a les mans del lector un sistema de pensament –una màquina–, perquè arribi per si mateix a la conclusió de la necessitat de la pau social. Ens diu que el va escriure «en llenguatge planer», perquè la seva «ciència demostrativa» arribés a tots els públics. Però el temps, és a dir, l’evolució del català, ens ha distanciat del text. Fidels a la voluntat de Ramon Llull, Editorial Claret aplega un conjunt d’especialistes que l’han tornat a fer «planer». En canvi, lamentablement, el temps no n’ha afectat gens la «ciència», ja que la solució que Llull hi va proposar encara espera que algú provi de posar-la en pràctica: «Ens hauríem d’estimar i ajudar els uns als altres, i entre nosaltres no hi hauria d’haver cap diferència ni cap confrontació de fe i de costums.»
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Es podria dir que el Llibre del gentil i dels tres savis (c. 1274-1276) va ser el llibre preferit de Ramon Llull (1232-1316). Posa a les mans del lector un sistema de pensament –una màquina–, perquè arribi per si mateix a la conclusió de la necessitat de la pau social. Ens diu que el va escriure «en llenguatge planer», perquè la seva «ciència demostrativa» arribés a tots els públics. Però el temps, és a dir, l’evolució del català, ens ha distanciat del text. Fidels a la voluntat de Ramon Llull, Editorial Claret aplega un conjunt d’especialistes que l’han tornat a fer «planer». En canvi, lamentablement, el temps no n’ha afectat gens la «ciència», ja que la solució que Llull hi va proposar encara espera que algú provi de posar-la en pràctica: «Ens hauríem d’estimar i ajudar els uns als altres, i entre nosaltres no hi hauria d’haver cap diferència ni cap confrontació de fe i de costums.»