Memòria obligatòria
Tant pels camins de l’estudi (‘Summa Teològica’ i ‘Contra els Gentils’) com pels de la pregària, el dominic Tomàs d’Aquino (1225-1274) –també anomenat Doctor Angèlic, o Doctor Comú, o Doctor de la Humanitat- s’endinsà en el coneixement de la Sagrada Escriptura centrant en Déu la pròpia identitat: ‘Doneu-me, Senyor, un enteniment que us conegui; un zel que us cerqui; una saviesa que us trobi; una constància que es recolzi confiadament en Vós; una confiança que us arribi’.
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós féreu admirable Sant Tomàs d’Aquino en l’anhel de santedat i en l’afany per la ciència sagrada. Concediu-nos d’aprofitar els seus ensenyaments i d’imitar les seves obres.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Just abans d''un gran concert que ha de comptar amb la presència de la cúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirar l''estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa de les Arts. Però l''ordre no és fàcil de complir, perquè les estàtues no duen cap placa i no se sap qui és qui. L''aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li sembla infal·lible: que retirin l''estàtua que tingui el nas més gros. Per desgràcia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del règim nacionalsocialista, tenia una nàpia prominent...
Amb aquesta anècdota que, inevitablement fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l''ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim en què el coratge, així com l''humor, eren condicions necessàries per mantenir l''esperança i la humanitat.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Just abans d''un gran concert que ha de comptar amb la presència de la cúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirar l''estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa de les Arts. Però l''ordre no és fàcil de complir, perquè les estàtues no duen cap placa i no se sap qui és qui. L''aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li sembla infal·lible: que retirin l''estàtua que tingui el nas més gros. Per desgràcia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del règim nacionalsocialista, tenia una nàpia prominent...
Amb aquesta anècdota que, inevitablement fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l''ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim en què el coratge, així com l''humor, eren condicions necessàries per mantenir l''esperança i la humanitat.