Col·lecta: Oh Déu, vós ungíreu amb l’Esperit Sant el vostre Fill únic i el constituíreu Crist i Senyor; concediu-nos que, participant de la seva consagració, siguem en el món testimonis de la vostra obra redemptora. Per Crist Senyor nostre.
Papa Francesc:
«El Dijous Sant Jesús institueix l’Eucaristia, anticipant en el sopar pasqual el seu sacrifici en el Gòlgota. Per fer comprendre als deixebles l’amor que l’anima, els renta els peus, oferint una vegada més l’exemple en primera persona de com ells mateixos han d’obrar. L’Eucaristia és l’amor que es fa servei. És la presència sublim de Crist que vol alimentar tots els homes, especialment els més febles. No només això: donant-se a nosaltres com a menjar, Jesús ensenya que hem d’aprendre a compartir amb els altres aquest aliment perquè esdevingui una vertadera comunió de vida» (Homilia, 23.03.16).
«El Cenacle ens recorda el comiat del Mestre i la promesa de tornar a trobar-se amb els seus amics. Jesús no ens deixa, no ens abandona mai, ens precedeix en la casa del Pare i allà ens hi vol portar amb Ell. Però el Cenacle recorda també la mesquinesa, la traició. I qualsevol de nosaltres, i no solament sempre els altres, pot encarnar aquestes actituds, quan mirem amb suficiència al germà, el jutgem; quan traïm a Jesús amb els nostres pecats. El Cenacle ens recorda la comunió, la fraternitat, l’harmonia, la pau entre nosaltres» (Homilia, 26.05.14).
Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.
Just abans d''un gran concert que ha de comptar amb la presència de la cúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirar l''estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa de les Arts. Però l''ordre no és fàcil de complir, perquè les estàtues no duen cap placa i no se sap qui és qui. L''aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li sembla infal·lible: que retirin l''estàtua que tingui el nas més gros. Per desgràcia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del règim nacionalsocialista, tenia una nàpia prominent...
Amb aquesta anècdota que, inevitablement fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l''ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim en què el coratge, així com l''humor, eren condicions necessàries per mantenir l''esperança i la humanitat.
-Li enviarem la seva comanda un cop s'hagi aixecat l'estat d'alarma i hagim tornat a la normalitat.*
*Si està disponible.
Enviament gratuït: comandes +50€
-O podrà recollir-lo a la botiga.
Just abans d''un gran concert que ha de comptar amb la presència de la cúpula nazi a la Praga ocupada, un aspirant de les SS ordena retirar l''estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada de la Casa de les Arts. Però l''ordre no és fàcil de complir, perquè les estàtues no duen cap placa i no se sap qui és qui. L''aspirant, apressat i desitjós de satisfer els alts comandaments, té una idea que li sembla infal·lible: que retirin l''estàtua que tingui el nas més gros. Per desgràcia, ell no sap que Wagner, el compositor insígnia del règim nacionalsocialista, tenia una nàpia prominent...
Amb aquesta anècdota que, inevitablement fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l''ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim en què el coratge, així com l''humor, eren condicions necessàries per mantenir l''esperança i la humanitat.
items(0) 0€
660 671 515
Rep el Butlletí clicant 