Edició factícia de la reproducció conjunta dels deu dibuixos
i dels corresponents manuscrits espriuans, en el mateix
format en què es presentaven dins cadascun dels deu
exemplars esmentats. Aquesta desena de dibuixos, tal com
s'esdevenia en l'edició de 1976, són el punt de partença
de les proses que Espriu els dedica, de manera que, sense
tenir-los al davant, no s'acaben d'entendre diversos passatges
dels textos, com es pot comprovar llegint l'al·lusió
inicial a l'actitud de Menelau, la referència a la posició en
què està dibuixada Andròmeda, la descripció que es fa de
Medea, l'esment a les mans de Prometeu i a la nuesa de
Jacint, i el comentari sobre el moviment de dansa amb què
està representada Nyx. Els altres textos i dibuixos representen
Antígona, Màrsias, Hècuba i Penèlope.