660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 19 de maig

Setmana V de Pasqua

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 19 de maig de 2019.

Ac 14,20b-27

Ap 21,1-5a

Jn 13,31-33a.34-35

Avui en començar l’eucaristia demanem a Déu que ens miri. Si tanquem els ulls i imaginem la seva mirada sobre nosaltres, potser se’ns dóna un tast i ens adonem quant ens estima.

En obrir els ulls de nou, ens diríem a nosaltres mateixos: “¿on aniria o quina altra cosa buscaria que no fos la seva mirada a cada instant?” I amb els ulls i el cor ben obert desitjaríem viure sempre davant Déu, com un nen s’esplaia jugant davant del seu pare, que el contempla i l’estima.

La mirada Déu sobre nosaltres ens recorda que d’Ell venim, per Ell ens movem i som. La seva mirada és el millor marc on enquadrar la nostra existència, el context on tot el que fem o diem pren el seu sentit més ple.

Pau i Bernabé tenen ben present aquesta mirada de Déu sobre ells. Sota el seu esguard realitzen aquest complicat periple de gaire bé mil quilòmetres per terra i mar, travessant totes les ciutats, confortant i exhortant a la fidelitat dels creients.

Aquells que havien sentit la proximitat de la mirada de Déu en Jesús i es van convertir a Crist, ara, expressaven als apòstols les seves dificultats per viure el quotidià  des d’aquesta experiència tan fondant. Les paraules del Pau i Bernabé venen aleshores a donar nom, de nou, a aquest amor de Déu. Ells els encoratgen a persistir i ordenen preveres, que puguin acompanyar cada comunitat.

Abans d’emprendre el viatge, els cristians d’Antioquia havien confiat a Pau i Bernabé l’obra que ara, de retorn, els hi relataven. Mentre ho expliquen, semblen adonar-se que ells no actuaven sols, sinó que Déu ho feia amb ells. Fins i tot, també els no jueus havien albirat en les seves paraules la mirada i l’accent de Déu.

Per la seva part, l’evangeli d’avui ens remet al cenacle i al moment de l’inici de la Passió de Crist. Jesús diu als deixebles que els millors arguments per convèncer de la proximitat de Déu, no es sustenten en els mots, sinó en l’amor. Aquell amor que va portar Jesús, tot agafant un gibrell i una tovallola, a rentar els peus dels seus amics; fins i tot els de qui l’havia de trair. “Estimeu-vos com jo us he estimat”, digué en acabat.

Sota aquesta perspectiva, ens resulta fàcil imaginar-nos com ha de ser un missatge convincent sobre Déu i l’Evangeli. Fàcil d’imaginar, difícil de dur a terme. Sovint ens amaguem rere les paraules o rere els silencis, sense deixar que la mirada de Déu pugui arribar a tants que l’estan esperant.

Si comencéssim per estimar com Jesús estima, mirar com ell mira, sentiríem que Déu col·labora en els nostre gest. I, sobre tot, els qui es sentissin estimats d’aquesta manera entendrien que som enviats per Ell a donar glòria a Déu portant arreu la notícia, que cadascú dels habitants d’aquest planeta, en el fons del seu cor, està esperant.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Francesc Coll

Gran predicador de Missions Populars amb sant Antoni Maria Claret, aquest dominic de Gombrèn fundà les dominiques de l'Anunciata (1835). 

#NINGÚ DORMINT AL CARRER

ACOMPANYANT LES PERSONES SENSE LLAR

sinopsi

Ningú no hauria de veure’s abocat a viure al carrer. Les persones que viuen al carrer constitueixen un col·lectiu especial, amb unes característiques molt definides dins del nostre imaginari, un imaginari que s’ha anat construint lentament. Per comprendre la seva realitat, és bo fer un repàs sobre com les hem definit al llarg del temps, per adonar-nos de com les paraules amb què els hem definit no són neutres. El pròleg de Salvador Busquets aborda aquest repàs. Carme Navarro va formar part durant més d’onze anys d’una associació per ajudar les persones que viuen al carrer, l’associació Caliu, a Granollers. En aquest llibre escriu sobre la realitat crua i trista de persones que ha conegut vivint en aquestes condicions, junt amb textos bíblics i reflexions personals. Carme Navarro i Morgades (Granollers 1947). Va treballar en un centre de salut en l’atenció a les persones malaltes. Després de la mort del seu marit de molt jove, va trobar en la comunitat cristiana el seu camí. Des de fa més de quaranta anys està compromesa amb la vida de comunitat i parroquial. «L’any 2006 degut al fet que vaig conèixer per casualitat una persona que vivia al carrer molt a prop de casa, i pocs dies després, una altra dins d’un cotxe, em va motivar conèixer la vida tan dura que porten aquestes persones. Vaig meditar i junt amb altres persones vàrem iniciar una associació a Granollers per intentar ajudar-les, en especial sobre habitatge. Li vàrem posar de nom l’associació Caliu».

fitxa tècnica

títol
#NINGÚ DORMINT AL CARRER
isbn 9788491652168
data de publicació 14/05/2019
editorial CPL
col·lecció Emaús
número d'edicions 1
dades del llibre 120 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

9,02 €
9,50 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Ningú no hauria de veure’s abocat a viure al carrer. Les persones que viuen al carrer constitueixen un col·lectiu especial, amb unes característiques molt definides dins del nostre imaginari, un imaginari que s’ha anat construint lentament. Per comprendre la seva realitat, és bo fer un repàs sobre com les hem definit al llarg del temps, per adonar-nos de com les paraules amb què els hem definit no són neutres. El pròleg de Salvador Busquets aborda aquest repàs. Carme Navarro va formar part durant més d’onze anys d’una associació per ajudar les persones que viuen al carrer, l’associació Caliu, a Granollers. En aquest llibre escriu sobre la realitat crua i trista de persones que ha conegut vivint en aquestes condicions, junt amb textos bíblics i reflexions personals. Carme Navarro i Morgades (Granollers 1947). Va treballar en un centre de salut en l’atenció a les persones malaltes. Després de la mort del seu marit de molt jove, va trobar en la comunitat cristiana el seu camí. Des de fa més de quaranta anys està compromesa amb la vida de comunitat i parroquial. «L’any 2006 degut al fet que vaig conèixer per casualitat una persona que vivia al carrer molt a prop de casa, i pocs dies després, una altra dins d’un cotxe, em va motivar conèixer la vida tan dura que porten aquestes persones. Vaig meditar i junt amb altres persones vàrem iniciar una associació a Granollers per intentar ajudar-les, en especial sobre habitatge. Li vàrem posar de nom l’associació Caliu».

títol
#NINGÚ DORMINT AL CARRER

isbn 9788491652168
data de publicació 14/05/2019
editorial CPL
col·lecció Emaús
número d'edicions 1
dades del llibre 120 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts