660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

dimarts 16 de juliol

Setmana XV de durant l'any

Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la Mare de Déu del Carme, que celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel, iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490).

Veure més...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)

sinopsi

No es éste un libro de historia, sino de teología, aunque esté cargado de citas y referencias históricas; porque sucede que la historia de la Iglesia es uno de los más importantes "lugares teológicos" de la eclesiología. Por eso las conclusiones de este libro no son simplemente históricas, sino estrictamente dogmáticas; y no quieren engrosar la erudición, sino la fidelidad.
En los primeros siglos, una Iglesia-"fermento" mantiene el principio electivo de sus obispos por el pueblo de Dios. Y lo mantiene, a pesar de las múltiples dificultades de todo tipo, por razones de fidelidad evangélica y por su concepción comunitaria de Dios, que le impiden manipular al Espíritu apropiándose privadamente de Él. Los papas resultan ser los grandes defensores de este principio electivo y de la urgencia de su puesta en práctica.
Posteriormente, una Iglesia estratificada al modo de la sociedad circundante ya no consigue mantenerlo: el laicado deja de tener parte alguna en la elección de sus obispos, que queda en manos del "alto clero" y de las autoridades políticas.
El Vaticano II supuso la recuperación de la libertad de la Iglesia, y sobre esta nueva -y tan antigua- base hay que seguir avanzando, fijos los ojos en los orígenes, para ir logrando hacer realidad que la libertad reconquistada alcance su verdadero objetivo: ser libertad para la comunión, la fraternidad y la igualdad de todo el pueblo de Dios en todo lo que a todos afecta.

fitxa tècnica

títol
NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)
isbn 842931067
data de publicació 01/11/1992
editorial Sal Terrae
col·lecció PRESENCIA TEOLÓGICA
número d'edicions 1
dades del llibre 160 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

4,94 €
5,20 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

No es éste un libro de historia, sino de teología, aunque esté cargado de citas y referencias históricas; porque sucede que la historia de la Iglesia es uno de los más importantes "lugares teológicos" de la eclesiología. Por eso las conclusiones de este libro no son simplemente históricas, sino estrictamente dogmáticas; y no quieren engrosar la erudición, sino la fidelidad.
En los primeros siglos, una Iglesia-"fermento" mantiene el principio electivo de sus obispos por el pueblo de Dios. Y lo mantiene, a pesar de las múltiples dificultades de todo tipo, por razones de fidelidad evangélica y por su concepción comunitaria de Dios, que le impiden manipular al Espíritu apropiándose privadamente de Él. Los papas resultan ser los grandes defensores de este principio electivo y de la urgencia de su puesta en práctica.
Posteriormente, una Iglesia estratificada al modo de la sociedad circundante ya no consigue mantenerlo: el laicado deja de tener parte alguna en la elección de sus obispos, que queda en manos del "alto clero" y de las autoridades políticas.
El Vaticano II supuso la recuperación de la libertad de la Iglesia, y sobre esta nueva -y tan antigua- base hay que seguir avanzando, fijos los ojos en los orígenes, para ir logrando hacer realidad que la libertad reconquistada alcance su verdadero objetivo: ser libertad para la comunión, la fraternidad y la igualdad de todo el pueblo de Dios en todo lo que a todos afecta.

títol
NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)

isbn 842931067
data de publicació 01/11/1992
editorial Sal Terrae
col·lecció PRESENCIA TEOLÓGICA
número d'edicions 1
dades del llibre 160 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts