660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

 

tancar

diumenge 21 de juliol

Setmana XVI de durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 21 de juliol de 2019.

Gn 18,1-10

Col 1,24-28

Lc 10, 38-42

1. "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària".
Aquesta resposta que dóna Jesús a la queixa de Marta, segons com, ens pot desconcertar. Sembla com si digués que és més important escoltar que actuar. D'alguna manera sí que ho diu, però cal matisar-ho bé. L'actitud que defensa Jesús no és la d'escoltar i no fer res, perquè això, evidentment, aniria contra l'esperit de la seva Bona Nova. Fixem-nos que Ell afirma que Maria ha escollit la millor part. Escoltar és solament una part. Però el tot complet és escoltar la Paraula i posar-la en pràctica. Això se'ns inculca a cada pàgina de l'evangeli i ho recordàvem diumenge passat en la paràbola del Bon samarità: no és suficient una estimació teòrica, sinó que cal concretar-la en obres.
Això ens ha de quedar ben clar. Jesús, en aquest evangeli, únicament vol remarcar la importància de saber escoltar la seva Paraula, deixant-nos influenciar per ella. Perquè si no som capaços d'escoltar Jesús, per omplir-nos de la seva llum i del seu amor, encara que féssim moltes coses, de poc servirien.
Allò que dóna valor a les nostres obres és la rectitud d'intenció, el grau d'estimació amb què les fem. Si sols busquéssim egoistament els nostres propis interessos o per afany de lluïment personal, no servirien de res. Avui dia hi ha encara moltes persones "preocupades i neguitoses per moltes coses", però que obliden allò que és essencial per a un creient: l'obertura interior a Déu.
I llavors, gasten la seva vida fent mil coses superficials, que no donen fruit, que no deixen cap rastre positiu darrere seu. Això seria llàstima perquè significaria malversar el do preciós de la vida.

2. Però també necessitem escoltar la seva Paraula per una altra raó. Perquè sempre és una proposta d'estimació que pot donar sentit a tota la nostra vida. La Paraula de Jesús ens omple el cor, cosa molt necessària en una època com la nostra tan buida, tan insolidària, tan mancada d'estimació. La Bona Nova de Jesús no sols va dirigida a la ment, sinó també, i sobretot, al cor que se sent estimat i, per tant, més ple de vida.
De vegades, oblidem una cosa molt important: que nosaltres no som solament influenciables per l'ambient exterior que ens envolta, sinó també- i molt!- per la situació afectiva que portem dins.
Quan el nostre esperit està en pau i ens sentim estimats, més fàcilment serem capaços de ser fidels a l'evangeli. Però si tenim el cor buit, si ens hem deixat guanyar per la tristesa, tot se'ns fa més dur, més difícil, encara que nosaltres tinguem la mateixa bona voluntat de sempre.
Si nosaltres som capaços d'obrir la ment i el cor a la Paraula del Senyor, ens sentirem estimats i constatarem que el seu "jou és suau" i la seva "càrrega és lleugera". Les realitats externes seran les mateixes, però tot ho veurem amb uns altres ulls, amb una llum nova: amb la de Jesús que sempre és portadora de pau i d'esperança. Per això Jesús va dir a Marta, i també ens ho diu a nosaltres: "la part que Maria ha escolit és la millor". Ens ho creiem això?

3. Acabem amb una darrera reflexió. Què devia explicar Jesús, aquell vespre, a Maria perquè ella l'escoltés amb tanta atenció?
No ho sabem. Però sí sabem que cada diumenge, aquest mateix Jesús ens vol parlar aquí a l'Eucaristia. Em vol dir la paraula que necessito en aquest moment per tal que jo pugui viure amb més esperança, perquè tingui més coratge per lluitar, més força per estimar.
Tant de bo que siguem capaços d'acollir aquesta Paraula protadora de vida. I tant de bo que aquesta actitud es reflecteixi en la nostra relació amb les persones que ens envolten. L'estiu és un bon moment per posar-ho en pràctica. Reflexionem-hi.

Durant els mesos de juliol, agost i setembre us oferim els punts de reflexió del P. Lluís Armengol i Bernils (Terrassa, 1924 - Sant Cugat del Vallès, 2007), publicats al llibre "El pa de la Paraula nº 5. Diumenges i festius. Cicle C."  Editorial Claret, 2006

Sant Llorenç de Bríndisi

Caputxí que introduí l’Orde a Àustria i Bohèmia. Doctor de l’Església (1959).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)

sinopsi

No es éste un libro de historia, sino de teología, aunque esté cargado de citas y referencias históricas; porque sucede que la historia de la Iglesia es uno de los más importantes "lugares teológicos" de la eclesiología. Por eso las conclusiones de este libro no son simplemente históricas, sino estrictamente dogmáticas; y no quieren engrosar la erudición, sino la fidelidad.
En los primeros siglos, una Iglesia-"fermento" mantiene el principio electivo de sus obispos por el pueblo de Dios. Y lo mantiene, a pesar de las múltiples dificultades de todo tipo, por razones de fidelidad evangélica y por su concepción comunitaria de Dios, que le impiden manipular al Espíritu apropiándose privadamente de Él. Los papas resultan ser los grandes defensores de este principio electivo y de la urgencia de su puesta en práctica.
Posteriormente, una Iglesia estratificada al modo de la sociedad circundante ya no consigue mantenerlo: el laicado deja de tener parte alguna en la elección de sus obispos, que queda en manos del "alto clero" y de las autoridades políticas.
El Vaticano II supuso la recuperación de la libertad de la Iglesia, y sobre esta nueva -y tan antigua- base hay que seguir avanzando, fijos los ojos en los orígenes, para ir logrando hacer realidad que la libertad reconquistada alcance su verdadero objetivo: ser libertad para la comunión, la fraternidad y la igualdad de todo el pueblo de Dios en todo lo que a todos afecta.

fitxa tècnica

títol
NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)
isbn 842931067
data de publicació 01/11/1992
editorial Sal Terrae
col·lecció PRESENCIA TEOLÓGICA
número d'edicions 1
dades del llibre 160 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

4,94 €
5,20 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

No es éste un libro de historia, sino de teología, aunque esté cargado de citas y referencias históricas; porque sucede que la historia de la Iglesia es uno de los más importantes "lugares teológicos" de la eclesiología. Por eso las conclusiones de este libro no son simplemente históricas, sino estrictamente dogmáticas; y no quieren engrosar la erudición, sino la fidelidad.
En los primeros siglos, una Iglesia-"fermento" mantiene el principio electivo de sus obispos por el pueblo de Dios. Y lo mantiene, a pesar de las múltiples dificultades de todo tipo, por razones de fidelidad evangélica y por su concepción comunitaria de Dios, que le impiden manipular al Espíritu apropiándose privadamente de Él. Los papas resultan ser los grandes defensores de este principio electivo y de la urgencia de su puesta en práctica.
Posteriormente, una Iglesia estratificada al modo de la sociedad circundante ya no consigue mantenerlo: el laicado deja de tener parte alguna en la elección de sus obispos, que queda en manos del "alto clero" y de las autoridades políticas.
El Vaticano II supuso la recuperación de la libertad de la Iglesia, y sobre esta nueva -y tan antigua- base hay que seguir avanzando, fijos los ojos en los orígenes, para ir logrando hacer realidad que la libertad reconquistada alcance su verdadero objetivo: ser libertad para la comunión, la fraternidad y la igualdad de todo el pueblo de Dios en todo lo que a todos afecta.

títol
NINGUN OBISPO IMPUESTO (SAN CELESTINO PAPA)

isbn 842931067
data de publicació 01/11/1992
editorial Sal Terrae
col·lecció PRESENCIA TEOLÓGICA
número d'edicions 1
dades del llibre 160 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts