Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20
Dia Internacional de les Persones Sordes
Memòria obligatòria
Nascuda a Alençon (Normandia), va entrar al Carmel de Lisieux als 15 anys i hi va morir tuberculosa el 30 de setembre de 1897, quan en tenia 24. Va descobrir el camí de la infantesa espiritual i de l’abandó confiat a les mans del Pare: “Per a mi, Ell ha donat la seva misericòrdia infinita, i és a través d’aquesta que contemplo i adoro totes les altres perfeccions divines... Car sap, com un pare, que com més febles som, més necessitem el seu amor”.
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós que prometéreu el vostre Regne als petits i als humils de cor, feu que seguim amb confiança el camí de santa Teresa de l’Infant Jesús i que, amb la seva intercessió, arribem a la visió de la glòria eterna.
Al llarg de la seva esplendorosa carrera professional i artística, el fotògraf Leopoldo Pomés, flamant Premi Nacional de Fotografia, ha conegut desenes de personatges de tot el món i ha viscut amb ells anècdotes substancioses que ara explica amb bona memòria i molta gràcia. En aquestes pàgines viscudes, Pomés desvela amb rialla sorneguera els capricis d'una actriu, i amb sinceritat i desimboltura recorda els àpats i converses amb arquitectes, empresaris, intel·lectuals i artistes de la Barcelona dels anys 60 fins als 90.
Més enllà d'aquest reguitzell anecdòtic, Pomés s'endinsa en les vivències més transcendents de la seva infantesa i adolescència. Descriu amb una lluminositat sorprenent la descoberta del sexe i amb una transparència inhabitual parla de gairebé totes les dones de la seva vida.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
-O pot recollir-lo a la botiga.
Al llarg de la seva esplendorosa carrera professional i artística, el fotògraf Leopoldo Pomés, flamant Premi Nacional de Fotografia, ha conegut desenes de personatges de tot el món i ha viscut amb ells anècdotes substancioses que ara explica amb bona memòria i molta gràcia. En aquestes pàgines viscudes, Pomés desvela amb rialla sorneguera els capricis d'una actriu, i amb sinceritat i desimboltura recorda els àpats i converses amb arquitectes, empresaris, intel·lectuals i artistes de la Barcelona dels anys 60 fins als 90.
Més enllà d'aquest reguitzell anecdòtic, Pomés s'endinsa en les vivències més transcendents de la seva infantesa i adolescència. Descriu amb una lluminositat sorprenent la descoberta del sexe i amb una transparència inhabitual parla de gairebé totes les dones de la seva vida.
items(0) 0€
