Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

 

tancar

dilluns 16 de juliol

Setmana XV durant l'any

Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la MdD del Carme, que  celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel,  iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la
primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490)

Veure més...

NOBILIARI GENERAL CATALÀ - VOLUM V -DE FLUVIÀ I ESCORSA, ARMA-9788494135217

NOBILIARI GENERAL CATALÀ - VOLUM V

sinopsi

Famílies ennoblides per concessió de títol nobiliari del Regne, després de l’anomenada «confusió d’estats» (ennoblides entre 1816 i 2013. En cursiva les que són subsistents. Són les famílies: Agelet 1912, Arruga 1950, Artal 1912, Balaguer 1930, Balanzó (abans Balansó) 1921, Baró 1875, Bau 1973, Bonet 1901, Borrell 1860, Bosch-Labrús (abans Bosc) 1926, Brunet, 1836 Brusi 1875, Cabrera (1840) 1875, Carles (ara Carles-Tolrà) 1896, Carulla 1919, Castelló 1846, Clarós 1849, Claveria (1848), Colombí 1816, Conde 1924, Cussó 1921, Dalí 1982, Esteva (abans Esteve) 1831, Fabra 1889, Falguera 1861, Ferratges 1887, Ferrer 1889, Fleix 1833, Fontanellas (abans Fontanelles) 1849, Forgas (abans Forgues) 1919, Garriga-Nogués (abans Garriga) 1921, Gibert (1856), Girona 1893 i 1917, Godó 1916, Griñó (abans Grinyó) 1920, Güell 1865 i 1877, Güell 1908, Jover 1896, Julià 1901, Lacambra 1927, 1833, Manso 1844, Maristany (abans Marestany) 1911 i 1918, Milà 1926, Miquel 1925, Mola 1948, Moré (abans Morer) 1879, Muntadas (abans Muntades) 1908, Nuet 1871, Oró 2003, Pla 1884, Prim 1843, Puig 1848, Quadras (abans Quadres) 1900, Rabell 1897, Remisa 1840, Rialp (abans Rialb) 1925, Riera 1833, Rius 1871, Rius 1888, Robert 1891, Romañà (abans Romanyà) 1913, Romeu 1888, Romeu 1922, Rumeu (abans Romeu) 1901, Sagnier 1922, Sala 1926, Samà (abans Samar) 1860, 1872, i 1893, Samaranch 1991, Sanllehy 1919, Sanpera 1913, Sarri 1897, Sert (abans Cert) 1904, Sicart 1875, Soler 1880, Tàpies (2010), Tarradellas (abans Terradelles)1986, Torroja 1973, Vilallonga 1901, Vives 1833.

fitxa tècnica

títol
NOBILIARI GENERAL CATALÀ - VOLUM V
isbn 9788494135217
data de publicació 01/05/2013
número d'edicions 1
dades del llibre 138 pàg.
enquadernació Tela
idioma Catalán


180,50 €
190,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

més llibres de l'autor


els més venuts