Papa Francesc:
«Dissabte Sant és el dia del silenci de Déu. Ha de ser un dia de silenci. Jesús col·locat en el sepulcre comparteix amb tota la humanitat el drama de la mort. És un silenci que parla i expressa l’amor com a solidaritat amb els abandonats de sempre, que el Fill de Déu ve a omplir el buit que només la misericòrdia infinita de Déu Pare pot omplir. Déu calla, però per amor. En aquest dia, l’amor -aquell amor silenciós- es converteix en espera de la vida en la resurrecció. I el Dissabte Sant: ens farà bé pensar en el silenci de la Mare, “la Creient”, que en silenci estava esperant la Resurrecció». (Homilia, 23.03.16).
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat i vivim el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, no mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «sou uns consoladors inoportuns».
Solament si sabem callar i ens comprometem amb el sofriment dels pobres, podrem parlar de llur esperança.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat, el sofriment de l'innocent, i vivim, il·luminats per la llum pasqual, el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, farem possible que la nostra teologia no sigui «un discurs buit» (Job 16,3).
No mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «Tots sou uns consoladors inoportuns» (Job 16,2).
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes + 50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat i vivim el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, no mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «sou uns consoladors inoportuns».
Solament si sabem callar i ens comprometem amb el sofriment dels pobres, podrem parlar de llur esperança.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat, el sofriment de l'innocent, i vivim, il·luminats per la llum pasqual, el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, farem possible que la nostra teologia no sigui «un discurs buit» (Job 16,3).
No mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «Tots sou uns consoladors inoportuns» (Job 16,2).
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
