Memòria obligatòria
Segons la ‘Vida’ escrita per Sant Atanasi, de jove, un cop morts els seus pares, es va prendre tan seriosament aquelles paraules de Jesús: ‘Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me’ (Mt 19,21b) que es retirà, tot sol, al desert d’Egipte durant més de vint anys (segle III). Però no es va pas desentendre dels problemes del món: mantingué contactes amb l’Església d’Alexandria, la seva ciutat, i encoratjava tots els qui li demanaven consell; molts l’anomenaven ‘Pare’ (‘Abat’), mentre omplien el desert de monestirs.
Oració col·lecta
Oh, Déu, Vós heu concedit a Sant Antoni, abat, de servir-vos al desert amb una vida admirable; per la seva intercessió, feu que renunciem a nosaltres mateixos i us estimem sobre totes les coses.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat i vivim el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, no mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «sou uns consoladors inoportuns».
Solament si sabem callar i ens comprometem amb el sofriment dels pobres, podrem parlar de llur esperança.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat, el sofriment de l'innocent, i vivim, il·luminats per la llum pasqual, el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, farem possible que la nostra teologia no sigui «un discurs buit» (Job 16,3).
No mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «Tots sou uns consoladors inoportuns» (Job 16,2).
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat i vivim el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, no mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «sou uns consoladors inoportuns».
Solament si sabem callar i ens comprometem amb el sofriment dels pobres, podrem parlar de llur esperança.
Solament si prenem seriosament el dolor de la humanitat, el sofriment de l'innocent, i vivim, il·luminats per la llum pasqual, el misteri de la creu enmig d'aquesta realitat, farem possible que la nostra teologia no sigui «un discurs buit» (Job 16,3).
No mereixerem, aleshores, de part dels pobres d'avui, el retret que Job llançava a la cara dels seus amics: «Tots sou uns consoladors inoportuns» (Job 16,2).