En Josep s’acompleix la promesa feta per Déu a una llarga successió de patriarques entre els quals, tal com remarquen les lectures d’avui, destaquen Abraham i David.
Abraham es va posar en camí, renunciant a la seguretat de casa seva, i esperà contra tota esperança confiant que Déu compliria la seva promesa i, malgrat la seva edat avançada, el faria pare d’una multitud de pobles.
David, malgrat els seus pecats i infidelitats, va rebre la promesa incondicional d’un descendent segons el cor de Déu i d’una dinastia per sempre.
En Josep, com la darrera baula d’una llarga cadena, trobem alguna cosa d’Abraham i de David. Com David, el seu Fill serà més gran que ell mateix, i serà Rei per sempre no pas de l’Israel històric, ans d’una multitud de pobles reunida en el nou Poble de Déu.
Com Abraham, Josep rep de Déu una descendència més enllà de tota expectativa humana, i accepta d’embarcar-se en un camí desconegut, deixant-se portar per la iniciativa de Déu.
Oració col·lecta
Senyor, Déu totpoderós, Vós confiàreu a Sant Josep les primícies del misteri de la salvació; concediu a la vostra Església, per intercessió de l’espòs de Maria, de ser fidel custodi d’aquest misteri i de dur-lo a la seva perfecció.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956), a més d'arquitecte i historiador de l'art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba.
Primer pas vers l'autogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és l'estudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana n'és testimoni la col?laboració de l'Institut d'Estudis Catalans en la fundació de l'Escola d'Història i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior n'és exemple l'Institut d'Educació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt d'aquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun d'aquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments d'emancipació nacional a l'Europa del 1885 al 1939.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona, 1956), a més d'arquitecte i historiador de l'art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba.
Primer pas vers l'autogovern de Catalunya, la Mancomunitat assolí la major part de les realitzacions durant els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch. Aquest és l'estudi nuclear del llibre. De la projecció exterior catalana n'és testimoni la col?laboració de l'Institut d'Estudis Catalans en la fundació de l'Escola d'Història i Arqueologia de Roma. De la conscienciació interior n'és exemple l'Institut d'Educació General, dedicat a la divulgació de la higiene i el civisme. Tanmateix, el contrapunt d'aquesta obra és la violència pistolera que acompanya durant aquests anys la lluita de classes. A cadascun d'aquests aspectes, el llibre present hi dedica un estudi, així com també a la contextualització del catalanisme en el marc dels moviments d'emancipació nacional a l'Europa del 1885 al 1939.
items(0) 0€
.jpg)
