Memòria obligatòria
Nascut a Toledo (607), va rebre una brillant formació, i essent abat del monestir d’Agalí (Toledo) i bisbe de Toledo (657), esmerçà els seus esforços a acostar la Bíblia i la doctrina de la tradició patrística al poble: ‘Aquell qui es lliura de ple a meditar l’Escriptura, escorcolla la saviesa dels seus predecessors i estudia les profecies, examina les explicacions d’autors famosos i penetra per paràboles complexes el misteri de proverbis i enigmes. Molts lloaran la seva intel·ligència, i la seva fama viurà per generacions’.
Oració col·lecta
Déu totpoderós, que féreu de Sant Ildefons un defensor insigne de la virginitat de Maria, concediu als qui creiem en aquest privilegi de la Mare del vostre Fill de sentir-nos emparats per la seva intercessió poderosa i maternal.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
Els quatre textos que conformen aquest volum són periodístics. Per tant, van ser escrits amb la intenció de donar a conèixer als potencials lectors -tant de Catalunya com de les Balears- les històries de tres personatges i d'un moviment que tenen el seu punt de partida en l'illa de Mallorca però que es ramifiquen cap a fora, o hi tenen connexions. D'aquí el títol, Quatre històries entre Mallorca i el món, que podria ser més vistós, però no -crec- més exacte.
Els protagonistes de les quatre històries aquí reunides són el místic pacifista Joan Carrero Saralegui (Arjona, Jaén, 1951), conegut per les seves denúncies de les mentides oficials sobre el genocidi de Ruanda i per les seves campanyes per aturar la catàstrofe humanitària que assola la regió africana dels Grans Llacs; l'arquitecte Josep Ferragut Pou (Palma, Mallorca, 1912-1968), que va ser un dels principals modernitzadors de l'arquitectura illenca, l'obra i la feina del qual han quedat difuminades per l'escàndol del seu escabrós assassinat; la compositora Matilde Escalas i Xamení (Santanyí, 1870-Palma, 1936), una dona que va cometre la temeritat de ser talentosa i atrevida en uns temps en què el talent i la gosadia eren qualitats tramposament monopolitzades pels homes; i, last but no least, els Cursillos de Cristiandat, el moviment apostòlic que va ser fundat per Eduard Bonnin i Aguiló amb l'objectiu de recristianitzar la societat mallorquina i que, a poc a poc, va anar propagant-se arreu del globus, fins al punt que avui és present en els cinc continent.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
Els quatre textos que conformen aquest volum són periodístics. Per tant, van ser escrits amb la intenció de donar a conèixer als potencials lectors -tant de Catalunya com de les Balears- les històries de tres personatges i d'un moviment que tenen el seu punt de partida en l'illa de Mallorca però que es ramifiquen cap a fora, o hi tenen connexions. D'aquí el títol, Quatre històries entre Mallorca i el món, que podria ser més vistós, però no -crec- més exacte.
Els protagonistes de les quatre històries aquí reunides són el místic pacifista Joan Carrero Saralegui (Arjona, Jaén, 1951), conegut per les seves denúncies de les mentides oficials sobre el genocidi de Ruanda i per les seves campanyes per aturar la catàstrofe humanitària que assola la regió africana dels Grans Llacs; l'arquitecte Josep Ferragut Pou (Palma, Mallorca, 1912-1968), que va ser un dels principals modernitzadors de l'arquitectura illenca, l'obra i la feina del qual han quedat difuminades per l'escàndol del seu escabrós assassinat; la compositora Matilde Escalas i Xamení (Santanyí, 1870-Palma, 1936), una dona que va cometre la temeritat de ser talentosa i atrevida en uns temps en què el talent i la gosadia eren qualitats tramposament monopolitzades pels homes; i, last but no least, els Cursillos de Cristiandat, el moviment apostòlic que va ser fundat per Eduard Bonnin i Aguiló amb l'objectiu de recristianitzar la societat mallorquina i que, a poc a poc, va anar propagant-se arreu del globus, fins al punt que avui és present en els cinc continent.