Casaldàliga: 90 anys

Exposició fotogràfica

tancar

diumenge 25 de febrer

Setmana II de Quaresma

Afegeix el santoral al teu calendari 

25/02/2018 - Segon diumenge - Quaresma

Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18
Rm 8,31b-34
Mc 9,2-10

TRANSFIGURAT, DESFIGURAT 

1. Silencis i esbufecs
Així havia de ser aquella pujada al Tabor. Potser Pere, el més gran d’edat, seguiria endarrerit el pas ferm i constant dels seus companys més joves. Jesús, empès per la “mística” de la muntanya, potser aniria més silenciós, concentrat, com si preveiés que “alguna cosa” l’esperava dalt de la muntanya. I, recordant la meva personal pujada al Tabor fa uns anys, tots ells caminarien ben aixoplugats d’un aire mediterrani, acollidor, perfumat. En una paraula: el marc ideal perquè la vida quotidiana es veiés alterada seriosament per les “coses” que Déu té preparades, quan vol dir-nos alguna cosa...

Els tres sinòptics ens expliquen aquesta pàgina tan “especial” de la vida de Jesús, senyal inequívoc de la seva transcendència. I sant Pere, en la seva carta, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada. Ell tingué, com sempre, el seu protagonisme, “marcant la diferència”, com diu el tòpic. Però crec que ens posem al seu costat quan recordem la seva frase espontània: “Que bé, que hi estem aquí dalt!” I tant! Veure el seu Mestre, el seu estimat Mestre, amb un tast del que significa la gloria de Déu, la seva transcendència. O veure’s, atemorit, enmig del núvol, símbol de la presència de Déu enmig del seu poble, i tot allò concentrat en la figura del seu Jesús, havia de ser un impacte extraordinari. Penso que tots hauríem dit el mateix: què bé que hi estem aquí dalt! Estaven veient anticipadament una escletxa de la resurrecció de Jesús. I això són paraules majors...

2. La llum de la Transfiguració
La vida cristiana és tot un camí, amb moments macos i lluminosos, i altres més foscos i problemàtics. La nostra quotidianitat és una successió de moments clars i moments més foscos, com el salt que en el joc d’escacs sempre fa el cavall: del blanc al negre, del negre al blanc. I així anem avançant. Ara jesús viu una experiència única: se sent estimat pel Pare, se sent aixoplugat i confirmat per aquelles dues figures mítiques del Poble de Déu, el Moisès de la Llei i l’Elies dels Profetes. Ell mateix és l’acompliment d’aquesta missió. I tot envoltat d’una llum que el feia diferent. M’agrada que Marc hagi dit que l’aspecte del vestit de Jesús era tant blanc que cap tintorer hagués pogut igualar aquella netedat. Una imatge casolana, que ens evoca la nostra vida ordinària sublimada, la vida normal viscuda d’una manera excepcional.

I és que Jesús va a Jerusalem, on es trobarà amb una oposició violenta i constant que el portarà fins a una altra muntanya (el Calvari), tètrica i dolorosa fins a la mort. I a la creu viurà una desfiguració total: de la seva persona, de la seva missió, de la seva projecció futura. Tot desfigurat, tot anorreat, tot esmicolat. Això em fa pensar que la llum de la força de Déu, de l’Esperit de Déu NO ELIMINA LA PROVA, PERÒ LA IL·LUMINA. No suprimeix el dolor, però ens fa treure de nosaltres una força que ens fa ressuscitar i seguir caminant. Amb els ulls fits en ell. Jesús és “el Fill”, però no serà mai “el fill de l’amo”, que té connotacions negatives, de privilegis excloents. Per això és el nostre model i referent.

3. “Escoltem-lo!
Aquella experiència única ens queda lluny en el temps i en l’ambient privilegiat que va viure aquell petit grup de seguidors de Jesús. El que no ens queda tan lluny és aquella recomanació de la veu de Déu: “Escolteu-lo!” Si l’escoltem, ens anirem “configurant” amb ell. Segur que ens esperen possibles desfiguracions, però també transfiguracions. Haurem de pujar Tabors, esbufegant, convençuts que sempre hi haurà la “sorpresa” que el Pare ens té reservada, i que ens permetrà seguir caminant al costat de Jesús...

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat

Beat Ciríac Sancha
Beat Ciríac Sancha

Arquebisbe de València (1892-1898) i després de Toledo.

QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?-CALVET I BAROT, GEMMA-9788466421256

QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?

PRÒLEG DE XAVIER SALA MARTÍN

sinopsi

Què ha passat a Catalunya? On és ara la força de la gent? La política ha estat útil o no? I els partits? Què ha canviat a Espanya amb el procés català? Cap a on va el procés de transició? I Europa? Les respostes oferiran diàlegs amb persones rellevants del país de l?àmbit cultural, social i polític. Una aproximació al tema realista, valenta, autocrítica però sobretot constructiva. El procés ens emmiralla i també permet superar símptomes de la nostra història que sempre han estat nusos que no ens han permès avançar. Ara els reptes hi són i cal analitzar-los sense por.

«Són temps de desemmascaraments, de pors, d?ambicions. Són temps de patiments socials, de desconcert. Són temps d?incerteses en un món globalitzat. Coalicions esquerdades, nous partits polítics, renovacions aparents. Exigències d?unió i de consensos. Partits polítics que volen guanyar. Un procés constituent que no s?acaba de veure prou sòlid. Europa en crisi moral pel drama dels refugiats i el rescat grec. Enmig del vertigen dels esdeveniments i de sensacions contradictòries entre els somnis i la realitat, el cert és que hi ha una consciència latent d?avançar, de voler avançar».

Salvador Alsius, Jaume Asens, Victòria Camps, Josep-Lluís Carod-Rovira, Muriel Casals, Marta Cid, Bonaventura Clotet, Julià de Jòdar, Joel Joan, Artur Mas, Pere Mas, Francesc Mateu, Joana Ortega, José Montilla, Carles Puigdemont, Mònica Terribas.

fitxa tècnica

títol
QUÈ ENS ESTÀ PASSANT?
isbn 9788466421256
data de publicació 01/09/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 198 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

15,68 €
16,50 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts* 

*Comandes +50€.

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts