Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20

tancar

divendres 23 d'abril

Setmana III de Pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

 

RECORDS DE MESTRES

sinopsi

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

fitxa tècnica

títol
RECORDS DE MESTRES
isbn 9788415269472
data de publicació 01/12/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 251 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

19,80 €
22,00 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)

Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

L’autora d’aquest llibre, M. Dolors Guàrdia, ens ofereix els records entranyables d’uns mestres que ens conviden a rememorar el panorama de l’ensenyança primària a Catalunya, des de l’any 1936 —en plena República—, fins a l’any 2012 —amb un govern de dretes i monàrquic. Són els anys que van de l’escolarització de la nostra primera protagonista fins a la jubilació de l’última. En aquests setanta-sis anys, parlant d’ensenyament parlem una mica de tot: dels quaranta anys de dictadura —cantant el «Cara al Sol» amb el Sant Crist penjat damunt de la pissarra, les nenes fent gimnàstica amb faldilles, alguna aula com un corral i noranta nens per classe parlant en castellà, sense oblidar la comuna i l’aigua de la font, i el Pla Marshall…—, però també els anys de la transi-ció i la democràcia, quan comencen a arribar llibres en català a les escoles, disminueix el nombre d’alumnes per aula, es poden tornar a impartir classes en català, arriba el discutit sistema de treball en fitxes, l’ESO, també tan criticat, i la informàtica, que es converteix en una eina clau per a l’ensenyament primari d’arreu de Catalunya.

títol
RECORDS DE MESTRES

isbn 9788415269472
data de publicació 01/12/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 251 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

els més venuts