Afegeix el santoral al teu calendari 
Homilia diumenge 05-04-2020.
Is 50,4-7
Fl 2,6-11
Mt 21,1-11.26,14-27,66
-Pujar, baixar, tornar a pujar ...
Aquestes paraules, que poden semblar "un joc de paraules", resumeixen bé aquesta Setmana Santa de Jesús de Natzaret, que comença amb el que els cristians anomenem Diumenge de Rams.
Aquest és un diumenge humil i alegre. Sí, és una festa alegre, però té un to d'humilitat, que ens desconcerta. Per què Jesús accepta que se li faci la festa, amb rams, càntics i al·leluies? Ell ha pujat a Jerusalem per un altre motiu: complir el pla de Déu Pare de salvar-nos a tots nosaltres amb el do de la seva vida, en un final tràgic: la mort en creu.
Però precisament aquesta mort de Jesús un divendres a la tarda, sobre una creu, alçada a la part alta d'un turó, no és el final d'una història, sinó el començament del dia més important per a tots nosaltres, aquell en què tots hem rebut aquesta salvació, una obertura definitiva del Regne del Pare.
Jesús ha estat sempre un pedagog. Un pedagog ensenya amb actes progressius allò que és difícil de comprendre. Jesús, aquell matí de diumenge, en què hi ha molta gent a Jerusalem preparant la festa de Pasqua, sap també que es parla molt d'ell, es murmura, que hi ha un complot dels caps religiosos per eliminar-lo
I si alguna cosa ens admira en Jesús , fill de Josep i de Maria, és el seu coratge, la seva valentia, que l'anima a anar, com se sol dir, directament "a la boca del llop". Va entrar a la ciutat santa. Sap que és conegut com un gran profeta; la gent l’estima, perquè ha fet molt bé a tota classe de malalts i menyspreats.
I aquesta gent vol honorar-lo, i preparen una senzilla festa d'acollida. I el segueix amb aquesta manera de fer de la gent de poble. No entrarà a la ciutat muntat en un formós cavall com a gran cap, sinó com un cap de poble, sobre un pollí.
Tant se val. La gent el veu i es posen a cantar, a agitar rams d'olivera o altres branques d'arbres. I molts vindran corrent per a aquesta bella acollida bella, però humil Entre ells hi ha els seus deixebles, feliços de veure que no passa la tan temuda situació de policies i soldats, ja que aquest dia no és el de la gran conjura. Es deixa fer i cantar el poble, al seu Rei dels jueus, que no ve a treure el poder als cristians de Roma. "Hosanna al fill de David" és a dir, al Messies.
És la preparació, el començament d'aquesta setmana tan gran i tan greu, que acabarà amb el camí de Jesús pujant a la Muntanya de la Passió, amb la seva creu. Allà ens mostrarà el seu amor, perquè ell ha dit: "Ningú no té un amor més gran, que el qui dóna la vida pels seus amics"
Però hem de valorar primer la seva humilitat; la humilitat és el tret característic d'aquest Messies. Sense humilitat, no hagués anat tan lluny en aquest projecte de salvació de la humanitat. Perquè Ell sap que l'arrel del mal del món és la supèrbia. Sant Pau ens ho ha dit en una de les seves cartes: "Jesús es va humiliar, com un home obedient, com un esclau que se sap menyspreat. Però aquesta humilitat va tocar la fibra paterna de Déu, que no va trigar a exaltar-lo el dia de la Resurrecció. "
Nosaltres estimem Jesús, i admirem el seu coratge i la seva humilitat. I desitgem acompanyar-lo aquests dies, amb els apòstols, les dones de Jerusalem i arribar amb Maria fins al peu de la creu. No podem deixar només a Jesús, i en aquests dies de patiment general, ens sentim a prop del poble que pateix. Per això, hem de demanar al Senyor el do de la seva valentia, del seu coratge per continuar el camí, amb Ell i amb els nostres germans. Sabem i creiem que no tot acaba el divendres sant, i que a la foscor succeeix la llum de la Vida.
Que la fe en Ell ens ajudi a superar totes les proves. La Vida és més forta que el sofriment i el dolor. Però és la fe, que ens dona la claredat per celebrar amb goig el dia de Pasqua.
(Senyor, et demanem pels que no tenen fe, i pels que pateixen en la soledat, sobretot els nens, els ancians i els més abandonats. Amén).
Agustín Goytisolo, sj.
Text extret de pregaria.cat.
HISTÒRIA DE LA SETMANA SANTA
De la primitiva celebració de la Vigília Pasqual es passa, en el segle IV, a la celebració del Tridu Pasqual: «Cal que nosaltres observem no només el dia de la passió, sinó també el de la resurrecció... Aquest és el Tridu Sant durant el qual Crist ha patit, ha reposat i ha ressuscitat» (St. Ambròs, Ep. 23,12-13). «Considera atentament els tres dies sants de la crucifixió, de la sepultura i de la Resurrecció del Senyor... la Pasqua s’ha de celebrar d’aquest manera» (St. Agustí, carta a Gener, PL 33 215).
Actualment, «el Tridu Pasqual de la passió i de la resurrecció del Senyor comença amb la missa vespertina del Dijous Sant o de la Cena del Senyor, té el seu centre en la Vigília Pasqual i s’acaba amb les Vespres del Diumenge de Resurrecció» (Norma 19, del Calendari Romà 1969).
Del Tridu Pasqual es passa a l’observança de la Setmana Santa, que en la tradició primitiva va rebre diversos noms: Setmana Santa, Pasqual, Major, Gran, Autèntica, Penal, Muda (hi estaven prohibides per causes forenses).
Després de trencar-se o diluir-se al llarg dels segles fins la reforma actual del Missal de Pau VI –precedida de la reforma de Pius XII-, la unitat celebrativa del Tridu Pasqual es manté.
LITÚRGIA DEL DIUMENGE DE PASSIÓ (O DE RAMS)
Col·lecta: Déu omnipotent i etern, vós, per donar-nos un model d’humilitat, heu volgut que el nostre Salvador es fes home i que morís en la creu. Feu-nos aprendre la lliçó dels seus sofriments per a poder participar en la seva resurrecció. Per Crist Senyor nostre.
Té dues parts diferenciades:
La processó: precedida per la benedicció dels rams i la proclamació de l’evangeli de l’entrada a Jerusalem.
A finals del segle IV, la peregrina Egèria ja narra la celebració que es feia a Jerusalem: el bisbe i el poble (amb rams a les mans) es dirigien cantant des del Mont de les Oliveres fins a l’Anàstasi (lloc de la Resurrecció); la canalla, hi tenia un lloc especial. Els peregrins, de diversos indrets, portaren la festa a llurs llocs d’origen: sovint el bisbe, anava en un roquet; o bé, es portava el llibre dels Evangelis, la creu o el Santíssim Sagrament; pel camí, es feien estacions amb pregàries, cants i benediccions.
L’eucaristia: en què es llegeixen els càntics del Servent (Is 50,4-7), l’himne paulí que esmenta “la mort i una mort de creu” (Fl 2,6-11) i la Passió del Senyor, segons l’evangeli de cada cicle (enguany Mateu).
En l’antigor, a Roma, el diumenge es llegia la passió segons sant Mateu; el dimarts, segons sant Marc i el dimecres, segons sant Lluc. Ara, el diumenge es llegeix l’evangeli de cada cicle corresponent. El dilluns, l’escena de la dona que vessa el perfum als peus de Jesús (Jn 1,2-11); el dimarts, anunci de les traïcions de Pere i Judes (Jn 13,21-38); i el dimecres, s’insisteix en la de Judes (Mt 26,14-25). Les primeres lectures són del Servent de Jahvé d’Isaïes.
El color és el vermell (Diumenge de Passió), com el Divendres Sant.
En aquest dia, el 1985 s’organitzà a Roma la I Jornada Mundial de la Joventut. Davant l’èxit es decidí fer la trobada cada any, alternant jornades en les diòcesis (coincidint sempre amb el Diumenge de Passió-Rams) i trobades internacionals en grans ciutats (elegint d’altres dates).
Sant Antoni Maria Claret (1807-1870)
«Un cop restablert [Madrid], vaig anar a l'església per donar gràcies a Déu, vaig administrar el sagrament de la Confirmació a tots els qui hi havia per confirmar, i després vaig dirigir-me a Santiago de Cuba, bo i administrant la confirmació a totes les parròquies que trobàvem pel camí. Vam fer nit en una hisenda anomenada Santo Domingo, i creient els enemics que ens aturaríem en una altra hisenda anomenada Altagracia, la van incendiar durant la nit, i tota la ciutat va sortir-nos a rebre amb grans manifestacions d'alegria quan em van veure, car ja em donaven per mort. El dia següent de la meva arribada era el divendres de Dolors, vaig anar a l'església de la Mare de Déu dels Dolors a donar-li gràcies, vaig celebrar-hi la santa Missa, vaig donar la comunió a molta gent, i vaig assistir a la Missa solemne i sermó. Després vaig fer la benedicció del diumenge de Rams i totes les funcions de la Setmana Santa i Pasqua» (Autobiografia, 586).
«Amb el Diumenge de Rams comencem la Setmana Santa. Què vol dir per a nosaltres viure la Setmana Santa? Déu no va esperar a què nosaltres anéssim a Ell, sinó que Ell es posà en moviment vers nosaltres, sense càlculs. Déu és així: dóna sempre el primer pas, es mou vers nosaltres. Jesús havia viscut les realitats quotidianes de la gent més senzilla: es commogué davant la multitud; plorà davant el sofriment de Marta i Maria per la mort del seu germà Llàtzer; va patir també la traició d’un amic. En la Setmana Santa vivim el vèrtex d’aquest camí» (Audiència General, 27.03.13).
«Jesús entra a Jerusalem per a morir a la creu. I és precisament aquí on resplendeix el seu regnat segons Déu: el seu tron reial és la fusta de la creu. Per què la creu? Perquè Jesús pren sobre ell el mal, la brutícia, el pecat del món, també el nostre, i el renta amb la seva sang, amb la misericòrdia. Jesús, a la creu, sent tot el pes del mal, i amb la força de l’amor de Déu el venç, el derrota en la seva resurrecció. La creu de Crist, abraçada amb amor, mai no condueix a la tristesa, sinó a l’alegria» (Jornada Mundial Joventut, 24.03.13).
«La Setmana Santa és un temps de gràcia que el Senyor ens dóna per obrir el nostre cor» (Audiència General, 27.03.13).
«Aquesta setmana ha començat amb una processó festiva amb rams d’olivera: tot el poble acull a Jesús. Però aquesta setmana s’encamina vers el misteri de la mort de Jesús i de la seva resurrecció. Escoltarem la seva passió. Ens farà bé fer-nos una sola pregunta: “Qui sóc jo?”. Qui sóc jo davant el Jesús que entra tot content a Jerusalem? L’acompanyo o bé guardo les distàncies? I avui em pregunto: Sóc jo com Judes, que fingeix estimar-lo i besarà el Mestre per a entregar-lo, per trair-lo? Sóc jo un traidor? I quan faig això, si ho faig, crec que d’aquesta manera salvo el poble?» (Homilia, 13.04.14).
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
El libro San Pablo lucha con su comunidad tiene como origen esquemas para charlas a sacerdotes y su centro es la actividad pastoral según las dos Cartas a los Corintios.
La lucha a la que se refiere el título es la que se refleja en el texto bíblico: Pablo exhorta, reprende, llora, ironiza, sube el tono... por reducir a los corintios a la obediencia al Señor Jesucristo. El amor está en la lucha misma: son los celos de los que habla en el II Cor 12: sois sólo para Cristo, y tengo celos cuando os veo que apartáis de Él la mirada.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
El libro San Pablo lucha con su comunidad tiene como origen esquemas para charlas a sacerdotes y su centro es la actividad pastoral según las dos Cartas a los Corintios.
La lucha a la que se refiere el título es la que se refleja en el texto bíblico: Pablo exhorta, reprende, llora, ironiza, sube el tono... por reducir a los corintios a la obediencia al Señor Jesucristo. El amor está en la lucha misma: son los celos de los que habla en el II Cor 12: sois sólo para Cristo, y tengo celos cuando os veo que apartáis de Él la mirada.
items(0) 0€
660 671 515
Rep el Butlletí clicant 