En el segle XVII, un fill de Vic que va ser exemple de dedicació total a Déu. I la història comença així: "Eren els darrers anys de la setzena centúria. Corria l’any trenta cinc del regnat del rei Felip, el segon dels Àustries, i a Roma regnava el papa Gregori XIV. Quan era virrei de Catalunya Pere Lluís Galceran de Borja, mestre de Montesa, Jeroni d’Oluja era veguer d’Osona, Pedro Jayme era bisbe de Vic i Onofre Sala era conseller en cap, Déu concedí un do singular a la ciutat de Vic: el naixement el dia 29 de setembre de l’any 1591, d’un noi, fill d’Enric Argemir, notari, i Jurat el Consell de la ciutat, nascut a Centelles, i de Montserrat Mitjà, filla d’un mestre paraire i natural de la ciutat de Vic. El noi fou batejat l’endemà, diada de Sant Jeroni, en el baptisteri de l’església de Sant Pere de la Catedral, amb el nom de Miquel, perquè era el nom de l’àngel a qui estava dedicat el dia que va veure la llum del món..."