Horari:
de 10 a 14 i de 16 a 20
Memòria obligatòria
Timoteu i Titus són destacats col·laboradors de l’Apòstol Sant Pau. Timoteu fou deixeble preferit de Pau, el qual li encomanà la jove comunitat d’Efes. En dues cartes li fa conèixer els trets fonamentals del servei pastoral. A Titus, Pau li encomanà la pacificació de la comunitat de Corint i la responsabilitat de la de Creta. ‘Titus, et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar’ (Tt 1,5).
Oració col·lecta
Oh Déu, Vós heu honorat Sant Timoteu i Sant Titus amb les virtuts dels Apòstols; concediu-nos per la seva intercessió que visquem en aquest món una vida de justícia i de pietat fins a arribar a la pàtria del cel.
Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.
¿És la llibertat personal —tal com afirma l’ideal modern— la que confereix a cadascú de nosaltres la seva dignitat individual inalienable, o bé cal reconèixer —amb els postmoderns de la mort del subjecte o amb els entusiastes dels restauracionismes religiosos del color que sigui— que la flamant llibertat moderna era tan sols una vana, buida, inútil i probablement fins i tot perniciosa il·lusió? En aquest treball s’ha volgut aprofundir aquesta qüestió a partir de la noció de persona que la teologia trinitària ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Lluny de desestimar la llibertat personal com a il·lusió vana, els teòlegs trinitaris s’hi veuen enfrontats inevitablement una i altra vegada, i l’acaben reconeixent com a inseparable de la capacitat d’estimar i, alhora, com a constitutiva del nostre ser imatge de Déu.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 17:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€ (Només Península i Illes Balears)
Durant l'estat d'alarma no es realitzen enviaments a Amèrica del Sud ni Amèrica Central.
-O pot recollir-lo a la botiga.
¿És la llibertat personal —tal com afirma l’ideal modern— la que confereix a cadascú de nosaltres la seva dignitat individual inalienable, o bé cal reconèixer —amb els postmoderns de la mort del subjecte o amb els entusiastes dels restauracionismes religiosos del color que sigui— que la flamant llibertat moderna era tan sols una vana, buida, inútil i probablement fins i tot perniciosa il·lusió? En aquest treball s’ha volgut aprofundir aquesta qüestió a partir de la noció de persona que la teologia trinitària ha anat desenvolupant al llarg dels segles. Lluny de desestimar la llibertat personal com a il·lusió vana, els teòlegs trinitaris s’hi veuen enfrontats inevitablement una i altra vegada, i l’acaben reconeixent com a inseparable de la capacitat d’estimar i, alhora, com a constitutiva del nostre ser imatge de Déu.
items(0) 0€
