660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

dimarts 23 d'abril

Octava de pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

 

SET DIES DE GRÀCIA

sinopsi

«Molts l'han oblidat. D'altres l'han anomenat revolta. Però va ser una guerra. La guerra dels set dies. Sense descans. Sense pau. Sense compassió.
El Fèlix afirmava que només hi ha dues classes de persones al món: les que matarien i les que, abans, es deix
arien matar. Jo era de les segones. Però hi ha coses que ho canvien tot. La guerra n'és una. L'altra, són els secrets.
Ara em toca desvestir els misteris, desenredar els nusos i estirar el fil. Perquè encara que avui no quedi ningú d'aleshores, tu ens recordaràs. I ens alliberaràs de la injustícia de la desmemòria. Més que això: et salvaràs de la imprudència de l'oblit.»

La revolta de les Quintes del 1870 va ser una de tantes guerres que ha enfrontat un poble per rebel·lar-se contra lleis que només protegeixen els interessos d'uns quants que esgavellen la vida de la majoria. L'alçament va tenir lloc en diverses ciutats d'Espanya com ara Màlaga, Béjar o Salamanca. A Catalunya, va ser més llarg i sagnant.

La vila de Gràcia, assetjada pels canons i les tropes que disparaven des del carrer Provença i el passeig de Gràcia de Barcelona, va ser el principal bastió de la resistència.

Conta la llegenda que una dona sense cognoms ni passat va ser la veu del poble i que, en el moment més cruel del conflicte, va continuar tocant les campanes de la Torre del Rellotge de la vila per mantenir viva la lluita.

Qui era aquesta dona? Quins motius la van dur a prendre part en
aquella guerra? A través dels set dies de revolta descobrirem la vida de la Marianna i els seus secrets.

Perquè la història d'una família pot ser tan convulsa com la d'un poble.

fitxa tècnica

títol
SET DIES DE GRÀCIA
isbn 9788401389245
data de publicació 01/01/2014
editorial ROSA DELS VENTS
número d'edicions 1
dades del llibre 392 pàg.
dimensions 23,00 x 15,10 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano


14,31 €
15,90 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)
No disponible

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

«Molts l'han oblidat. D'altres l'han anomenat revolta. Però va ser una guerra. La guerra dels set dies. Sense descans. Sense pau. Sense compassió.
El Fèlix afirmava que només hi ha dues classes de persones al món: les que matarien i les que, abans, es deix
arien matar. Jo era de les segones. Però hi ha coses que ho canvien tot. La guerra n'és una. L'altra, són els secrets.
Ara em toca desvestir els misteris, desenredar els nusos i estirar el fil. Perquè encara que avui no quedi ningú d'aleshores, tu ens recordaràs. I ens alliberaràs de la injustícia de la desmemòria. Més que això: et salvaràs de la imprudència de l'oblit.»

La revolta de les Quintes del 1870 va ser una de tantes guerres que ha enfrontat un poble per rebel·lar-se contra lleis que només protegeixen els interessos d'uns quants que esgavellen la vida de la majoria. L'alçament va tenir lloc en diverses ciutats d'Espanya com ara Màlaga, Béjar o Salamanca. A Catalunya, va ser més llarg i sagnant.

La vila de Gràcia, assetjada pels canons i les tropes que disparaven des del carrer Provença i el passeig de Gràcia de Barcelona, va ser el principal bastió de la resistència.

Conta la llegenda que una dona sense cognoms ni passat va ser la veu del poble i que, en el moment més cruel del conflicte, va continuar tocant les campanes de la Torre del Rellotge de la vila per mantenir viva la lluita.

Qui era aquesta dona? Quins motius la van dur a prendre part en
aquella guerra? A través dels set dies de revolta descobrirem la vida de la Marianna i els seus secrets.

Perquè la història d'una família pot ser tan convulsa com la d'un poble.

títol
SET DIES DE GRÀCIA

isbn 9788401389245
data de publicació 01/01/2014
editorial ROSA DELS VENTS
número d'edicions 1
dades del llibre 392 pàg.
dimensions 23,00 x 15,10 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

els més venuts