660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 26 de maig

Setmana VI de Pasqua

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 26 de maig de 2019.

Ac 15,1-2.22-29

Ap 21,10-14.22-23

Jn 14,23-29

1. Aires de comiat

Això és el que es respira en aquest fragment de Joan, que ell situa en el Cenacle, després que Jesús hagués celebrat la festa de la Pasqua amb els deixebles. Així ens ho fan pensar expressions com “tornaré”, “me’n vaig”, “que s’asserenin els vostres cors”. Però aquest comiat és, com diu el tòpic, d’una “rabiosa actualitat”. Perquè per una banda, el comiat sempre va associat a una certa nostàlgia. I, per una altra, va carregat d’un missatge més actual que les darreres notícies del darrer tele diari que puguem haver vist avui...

2. Hi ha moltes menes de pau

Recordant el poeta quan, parlant del camí, diu que “és una paraula molt curta de dir i molt llarga de fer”, també podem dir-ho de “la pau”. Ens omplim la boca de la paraula “pau” i, tanmateix, tenim la consciència que cada vegada s’allunya més de nosaltres. Per això se’ns fa necessari, abans que res, posar-nos d’acord i preguntar-nos: de quina pau parlem? L’Evangeli ho remarca: d’una pau diferent de la que dona el món.

La pau que dona el món és la dels vencedors; la que imposen els dictadors i els prepotents. La falsa tranquil·litat dels qui amaguen el cap sota l’ala; la dels esporuguits, que tanquen els ulls per no assabentar-se del que passa al seu voltant; la pau dels tips, dels orgullosos de si mateixos; la pau silenciosa dels morts enmig del desert, del mar, o de les ciutats enrunades. Totes aquestes “paus” s’assemblen més a la por que a la serenitat del cor. Un sociòleg fa aquesta reflexió: "Al nostre món augmenten cada dia les esperances de vida, però disminueix l’esperança de viure sense pors i dignament.” I penso que no l’hi falta raó...

3. Ell sembra en nosaltres una altra mena de pau

Ves a saber si en els moments en què l’Evangeli ens diu que Jesús feia pregària, es retirava de les multituds i, després, tornava reconfortat, no estaria “negociant” amb el Pare la pau del seu cor, la que ell volia transmetre als seus amics i a les multituds dels pobles... En el seu missatge no hi figuren mai paraules com democràcia o llibertat d’expressió. Però sí que parla de què “la veritat us farà lliures”; “no facis als altres allò que no t’agrada que et facin”, “estima, perdona 70 vegades 7, “abans d’anar a l’altar a fer la teva ofrena, reconcilia’t amb el teu germà...” És una pau que no està escrita en els tractats de pau de la nostra història, però està escrita en el cor de tota persona de bona voluntat.

4. Ningú no dona allò que no té

Per això la pau no s’improvisa; es planta, es rega, es conrea, es protegeix dels freds de la indiferència i de les calors de la intolerància. Com que veiem que això és molt difícil, costerut i ideal, Jesús acaba prometent-nos en aquell comiat “l’Esperit Sant que el Pare us enviarà”: l’ Esperit Sant, el gran Mestre de la Vida interior. Perquè, no ho dubtem: la pau és sobretot interior. Només així es pot manifestar joiosament i transmetre-la cap enfora, als germans i germanes...

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Felip de Neri

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori per mantenir viva la fe del poble.

SUMA CONTRA LOS GENTILES II. LIBROS 3º Y 4º

DIOS, FIN ÚLTIMO Y GOBERNADOR SUPREMO. MINISTERIOS DIVINOS Y POSTRIMERÍAS

sinopsi

Edición bilingüe dirigida por: Laureano Robles Carcedo y Adolfo Robles Sierra. Introducciones por Eudaldo Forment Giralt.
La «Suma contra los gentiles» pertenece al conjunto de «sumas» —como género literario— que pretende ofrecer una enseñanza de conjunto organizada. Por su contenido es filosófica, porque utiliza argumentos racionales, aunque por su intención es apologética.
La redacción de los cuatro libros que componen la obra, en los que Santo Tomás empleó unos cinco años (1259-1264), fue debida a la petición de San Raimundo de Peñafort, para que sirviesen como manual de apologética a los frailes que se dedicaban en España a la evangelización de los infieles musulmanes y de los judíos de las tierras reconquistadas.
Es una de las pocas obras del Aquinate de las que se conserva gran parte del texto del original escrito por él (Libro I, cap. 13 hasta el III, cap. 120), guardado en el Archivo Vaticano.
Esta primera «Suma» de Santo Tomás es una obra filosófica, pero en pleno acuerdo con la fe cristiana. Es un tratado filosófico o racional, en sentido amplio, sobre Dios. De Dios en sí mismo, de Dios en cuanto creador y de cómo Dios es fin de todo se ocupan los tres primeros libros de la obra. El cuarto y último es teológico, porque se basa en la revelación divina. Se vuelven a tratar las tres grandes cuestiones —Dios en sí, como principio y como fin de todos los seres—, pero por la vía sobrenatural.

fitxa tècnica

títol
SUMA CONTRA LOS GENTILES II. LIBROS 3º Y 4º
isbn 8479148942
data de publicació 05/10/2007
editorial BAC
col·lecció BAC Normal
número d'edicions 1
dades del llibre 1056 pàg.
enquadernació Tela
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

36,10 €
38,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Edición bilingüe dirigida por: Laureano Robles Carcedo y Adolfo Robles Sierra. Introducciones por Eudaldo Forment Giralt.
La «Suma contra los gentiles» pertenece al conjunto de «sumas» —como género literario— que pretende ofrecer una enseñanza de conjunto organizada. Por su contenido es filosófica, porque utiliza argumentos racionales, aunque por su intención es apologética.
La redacción de los cuatro libros que componen la obra, en los que Santo Tomás empleó unos cinco años (1259-1264), fue debida a la petición de San Raimundo de Peñafort, para que sirviesen como manual de apologética a los frailes que se dedicaban en España a la evangelización de los infieles musulmanes y de los judíos de las tierras reconquistadas.
Es una de las pocas obras del Aquinate de las que se conserva gran parte del texto del original escrito por él (Libro I, cap. 13 hasta el III, cap. 120), guardado en el Archivo Vaticano.
Esta primera «Suma» de Santo Tomás es una obra filosófica, pero en pleno acuerdo con la fe cristiana. Es un tratado filosófico o racional, en sentido amplio, sobre Dios. De Dios en sí mismo, de Dios en cuanto creador y de cómo Dios es fin de todo se ocupan los tres primeros libros de la obra. El cuarto y último es teológico, porque se basa en la revelación divina. Se vuelven a tratar las tres grandes cuestiones —Dios en sí, como principio y como fin de todos los seres—, pero por la vía sobrenatural.

títol
SUMA CONTRA LOS GENTILES II. LIBROS 3º Y 4º

isbn 8479148942
data de publicació 05/10/2007
editorial BAC
col·lecció BAC Normal
número d'edicions 1
dades del llibre 1056 pàg.
enquadernació Tela
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts