Afegeix el santoral al teu calendari 
Homilia diumenge 21 d'abril de 2019.
Ac 10,34a.37-43
Col 3,1-4
Jn 20,1-9
1. Una dona que corre , que busca, que plora; que demana: “on l´ heu posat”? És la imatge de Maria de Magdala, un matí de diumenge.
Per què corre, per qué busca i demana al primer que troba?. Perquè estima, estima molt aquell Jesús que fa dos dies van matar, van penjar sobre una creu. La seva fe no és suficient encara, pensa que el seu Senyor no pot tornar a la vida; perquè la seva mort ha estat terrible, i creu que ella no el tornarà a veure viu com abans. “Al menys que jo pugui fer-li un gest de gran amistat, amb el meu perfum que porto en les meves mans.”
I, com diu un altre evangeli, “el que busca, troba”, encara que per això calgui que passi per les persones que tenen l’autoritat de una comunitat, com Ell va desitjar; calia que en Pere i en Joan siguin els primers en constatar que el sepulcre está buit, el cos del Senyor no s’hi troba…
2. Buscar és una paraula que té gran importancia a la vida cristiana. Sovint no tenim cap desig en el nostre cor, quan la llum no ha sortit al matí, encara és fosc. Creients desanimats, perquè les coses han canviat, no veiem el Senyor, no tenim amics a prop per demanar: “On és aquell que el meu cor estima”? I si la comunitat está com tancada, i les portes també, ens agafa un gran desànim…La nostra fe no arriba massa lluny, pensem que ens hem enganyat: Ell no hi és.. no el trobem..ni a l’Església…
3. Pere i el seu company Joan, més jove, també ens interessen avui, ells, que surten en aquest text amb una actitud activa, de recerca. Preocupats pel fet que no han trobat el cos del Senyor, mort feia poc, i enterrat divendres a la tarde. Ells dos són els representants més importants de la primera Església, que anava a formar-se aquells dies, entre la mort i la resurrecció del Mestre, i sobretot amb la vinguda de l’ Esperit, el dia de la Pentecosta. Busquen en la nit, perquè la fe está com la primera llum del matí, però encara és fosc…Busquen perquè estimen el Senyor. Però, amb el sepulcre buit no saben què fer, i s’en tornan a casa, a la comunitat tancada en aquella gran habitació del barri de Jerusalem.
4. L’ important: no han perdut l’esperança. Amb una fe reduïda a la mínima expressió, com una petita llum encesa en els seus cors, pensant que potser no tot està perdut, la llum vindrà un matí molt aviat. I mentre, cal superar el desànim , i recordar de les paraules de Jesús, l’estimat, que havia fet una promesa, que no havien comprès aleshores. En Joan sí que comença a creure, a gaudir d’una certesa: María diu que l’ ha vist,…El dia es fa clar i lluminós.
5. Una llum per l’Església d’avui, que està envoltada de boira, de dificultats de tota mena que no ajuden a la fe de molts creients. Una Església que està patint com el Senyor el divendres sant, abandonada per aquells que no tenen una fe suficient per suportat l’escàndol del pecat de la feblesa humana. Tots busquem, cerquem la llum del matí de la resurrecció, d’un Crist que ha superat el pecat i la mort, i que viu entre els creients, perquè no ens abandona.
Que Ell, amb l’ajuda de Maria, ens porti a la llum del Pare i de l’Esperit, ens doni fortalesa i esperança. Vint segles no han estat suficients per enfonsar l’Església del Ressuscitat, malgrat les seves febleses. “Jo seré amb vosaltres fins a la fi del món”.(Mt.28,28)
Agustín Goytisolo, sj.
Text extret de pregaria.cat.
Col·lecta: Oh Déu, avui el vostre Unigènit, vencent la mort, ens ha obert les portes de l’eternitat; feu que els qui celebrem la resurrecció del Senyor renovats pel vostre Esperit, ressuscitem amb Crist en la llum del la vida.
Papa Francesc
«Bona Pasqua a tothom! Que la força de la Resurrecció de Crist arribi a cada persona -especialment a aquells que pateixen- i a totes les situacions més necessitades de confiança i d’esperança. Crist ha vençut el mal de forma definitiva, però ens correspon a nosaltres acollir aquesta victòria en la nostra vida i en les realitats concretes de la història i de la societat. Preguem junts, per tal que el Misteri pasqual actuï profundament en nosaltres per tal que l’odi deixi espai a l’amor, la mentida a la veritat, la venjança al perdó, la tristesa a l’alegria». (Homilia, 01.04.13).
Pots consultar les lectures d’avui a lectures.missa.app.
Terra baixa és un drama en prosa d ' Àngel Guimerà que planteja magistralment l ' oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).
El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l ' amor d ' en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l ' autoritat de l ' amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d''en Sebastià a mans d''en Manelic.
En el rerefons de l ' obra es percep l ' ambient de la societat rural a la Catalunya de l ' època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d ' on surt l ' heroi que s ' oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes + 50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Terra baixa és un drama en prosa d ' Àngel Guimerà que planteja magistralment l ' oposició entre el pla corromput (la terra baixa) i la muntanya incontaminada (la terra alta).
El protagonista, en Manelic, un home senzill i primitiu, és cridat per casar-se amb la Marta, una noia de la terra baixa que fins aleshores havia estat obligada a mantenir relacions íntimes amb el seu amo, en Sebastià, el qual pretén continuar-les més enllà del que per a ell és un matrimoni de conveniència. La Marta, envilida per la relació forçada amb en Sebastià, troba en l ' amor d ' en Manelic la força per esdevenir lliure i trencar la dependència que la subjectava a en Sebastià. Aquest enfrontament de la dona amb l ' autoritat de l ' amo, en un món que encara es regeix per les relacions de poder, desencadena un drama que acaba amb la mort d''en Sebastià a mans d''en Manelic.
En el rerefons de l ' obra es percep l ' ambient de la societat rural a la Catalunya de l ' època, on els camperols havien de suportar una feixuga dependència dels amos de les terres. Contra aquesta situació, Guimerà crea el mite de la Terra Alta, un món incontaminat, on no existeix el mal i d ' on surt l ' heroi que s ' oposa a la corrupció de la terra baixa i venç el mal.
items(0) 0€
.jpg)
660 671 515
