Aquest Tot contat de l’escriptor mallorquí Valentí Puig recull en un sol volum tots els contes escrits anteriorment als llibres Dones que fumen (1983) i Maniobres privades (1999). A més, afegeix cinc relats escrits posteriorment.

De llibres de relats n’hi ha de dos tipus: els que tenen un fil conductor clarament identificat, una temàtica que en certa manera relaciona i agrupa a tots els contes, i els que són un reguitzell de narracions independents entre elles.

I Tot contat pertany a aquesta segona tipologia. Agrupa una sèrie de contes asimètrics pel que fa a extensió -he de dir que, particularment, m’agraden els contes com més breus millor- on s’expliquen diverses situacions que gairebé se’ns presenten a la vida diària, però que amb l’estil d’en Valentí Puig, sovint irònic, s’impregnen d’una naturalesa que les fa singulars i amb uns finals que en alguns casos esdevenen sorprenents i en altres casos romanen oberts.

Un altre punt a destacar d’aquestes situacions o conflictes humans és l’espai on es desenvolupen, podent-los considerar pràcticament un personatge més del relat. Així, seguint les narracions, anem descobrint indrets de Mallorca, Barcelona i Àfrica.