La guerra de 1939 a 1945 devastà a la URSS milions de nens i nenes. Ara ens n’arriba un darrer testimoni: les veus dels supervivents. Mainada que durant la conflagració bèl·lica estaven a la més tendra infància, ens expliquen avui, molts anys més tard, quan ja són ancians, les seves vicissituds i com perceberen la confrontació amb llur esguard innocent. L’autora ens narra aquelles barbaritats esfereïdores per boca d’uns infants: no pas de militars, ni de dirigents, ni d’estrategs, ni d’estudiosos, sinó d’uns vailets. Les vivències més impressionants ens permeten ara de contemplar una altra faceta més d’aquell espant.
Aquest és un dels treballs de l’autora que més colpiran i commouran els seus lectors. Amb el seu verb tan singular com irrepetible, posa davant els nostres ulls esbalaïts el relat vital de gent senzilla, de nens i nenes –ara homes i dones- que no passaran mai a la història, però que tanmateix en formen part i conformen avui el record vivent d’un dels passatges més funestos del segle XX.