El seu prestigi episcopal (bisbe de Jerusalem, 315) es veié amenaçat, abans del Concili I de Constantinoble, per la fluctuació en matèria de fórmules teològiques. Però les Catequesis Sacramentals que d’ell ens han arribat en fan un model de l’ensenyament religiós i justifiquen el seu títol de doctor de l’Església (1882).
Avui també celebrem Sant Salvador d'Horta: Franciscà Observant de Santa Coloma de Farners, els superiors l’anaven canviant de comunitat: tots els volien massa (†1567).
Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l'ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars. Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d'identitat, que descriu el calvari d'un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa.
"Bou es va quedar mirant fix la imatge, la primera que veia d'ell, de Ricard Mirabaix, i que mai més havia d'oblidar. El somriure penjat als llavis, prims, inexistents, i les dents. Li va caure l'ànima als peus. El seu gendre feia una cara d'imbècil que no s'aguantava."
Premi Josep Pla 2013
-Pot rebre-ho demà*
*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.
Enviament gratuït*
*Comandes +50€
-O pot recollir-lo a la botiga.
Una família exemplar és una sàtira hilarant, una tragicomèdia que reflexiona sobre l'ambició desmesurada que a vegades fa perdre el cap a persones enraonades, a la vegada que una crítica mordaç a les grans nissagues familiars. Una reflexió en clau irònica sobre la crisi d'identitat, que descriu el calvari d'un pare quan, enlluernat pel casament de la filla i els beneficis que la unió comportarà per a la seva nissaga, comença a descobrir que la vertadera naturalesa de la família política enfonsarà els seus plans de grandesa.
"Bou es va quedar mirant fix la imatge, la primera que veia d'ell, de Ricard Mirabaix, i que mai més havia d'oblidar. El somriure penjat als llavis, prims, inexistents, i les dents. Li va caure l'ànima als peus. El seu gendre feia una cara d'imbècil que no s'aguantava."
Premi Josep Pla 2013
items(0) 0€
.jpg)
