660 671 515
   Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 16 de juny

Setmana XI durant l'any

Dia Internacional de les Remeses Familiars

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 16 de juny de 2019.

Pr 8,22-31

Rm 5,1-5

Jn 16,12-15

Els textos de les lectures d'avui apunten subtilment en dues direccions, l'íntima relació de les divines persones entre si i l'aposta per la comunió amorosa amb els humans.

La primera presenta la saviesa, descrivint-la enjogassada al costat de Déu creador i deliciosament feliç en la companyia humana. Retrata Jesús?

La segona expressa el paper cabdal de l'Esperit que és el vessament de l'amor de Déu en els nostres cors.

El tercer és un breu fragment dels llargs parlaments del Sant Sopar segons l'evangeli de Joan. Els hem estat llegint aquests darrers dies, amb l'emoció d'un comiat ple a vessar de dons i d'estimació de les tres Persones.

 

Com a reflexió proposo la consideració de tres punts.

Primer, en quina mida en l'eucaristia dominical o diària el centre de l'acció litúrgica és la Santíssima Trinitat.

En segon lloc, de quina manera la vida trinitària pot suggerir-nos la manera de correspondre i ser-li servidors en el món.

En tercer lloc la proposició d'una imatge del contacte diví.

1. Quin sentit particular té la festa d'avui? No és cada eucaristia de cap a cap una festa trinitària?

De fet, en tota eucaristia, des del senyal de la creu inicial fins a la benedicció final, tot el tracte orant i familiar és amb la Santíssima Trinitat, ara adreçant-nos al Pare, o al Fill o a l'Esperit, o ara a les tres persones.

  •     En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant,
  •     Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant,
  •     Us ho demanem pel vostre fill, nostre Senyor Jesucrist,  que amb Vós viu i regna en unió amb l'Esperit Sant pels segles dels segles, amen.
  •     Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.

El senyal de la creu és molt anterior a la festa. Fins i tot és anterior als concilis que van establir la doctrina trinitària de Nicea (325) i Calcedònia (386).  Tertulià, el pare de l'església primitiva (160-220 d.C.) va deixar escrit: "En tots els nostres viatges i moviments, en marxar i en tornar, en calçar-nos, en prendre un bany, a taula, en encendre l'espelma, en anar a dormir, en asseure'ns, en qualsevol de les tasques en què ens ocupem, marquem el front amb el signe de la creu. "

Hi ha constància el segle XI d'haver-se passat del senyal al front al senyal actual als quatre costats del cos.

La referència trinitària de la litúrgia és constant, començant pel mateix baptisme comandat per Jesús a tots els pobles en nom de la Trinitat. Tant és així que va costar molt que s'acceptés una festa especial dedicada a la Santíssima Trinitat. No calia. Era baldera. Potser fins i tot amagaria la plenitud trinitària de cada eucaristia i de tota la vida cristiana. Els segles VII-VIII hi hagué gran controvèrsia. A la fi, el Papa Joan XXII la va instaurar per a tota l'església (any 1334). Ja abans des de la fundació de l'Orde dels trinitaris i dels captius -subratllem en el nom de l'orde la unió de l'oposició extrema, Trinitat i captius- (1198) va donar una empenta popular a la celebració de la festa.

Sant Ignasi tenia una devoció immensa a la Trinitat. Patge de palau reial com havia estat, vivia l'Eucaristia com el moment sublim de tenir audiència personal i familiaritat amb les divines persones. "Déu m'estima més que no pas jo a mi mateix" es deia. Durant la missa atenia, demanava, s'oferia, lloava, gaudia, plorava... Pretenia servir Déu amb una humilitat amorosa absoluta. Preparava la missa molt delicadament i en vivia la resta del dia.

2. Com traduir a la nostra vida la devoció a la Santíssima Trinitat?

St Agustí diu que el millor culte consisteix a imitar el que adores. Creats com som a imatge de Déu, si no cohibim el do rebut i, encara menys, si no el pervertim, cada u de nosaltres pot perllongar l'actuació de Déu en el món.

Valgui una petita comparança. La planta necessita el sol com a font de vida i direcció cap on expandir el seu brancam. Déu Pare. La planta necessita una terra on arrelar i nodrir-se i sostenir-se per a créixer cap al Pare. Jesús és el pa de vida i la roca fonament. La planta necessita aigua que l'entendreixi i impulsi de la terra al cel i del cel al profund de la terra. L'Esperit hoste vivificador.

Cada persona a imatge divina podem ser sol, terra i aigua pels altres. Donadors de vida, suport dels febles i animadors dels temorosos.

3. Imatges trinitàries

Històricament hi ha hagut diferents representacions trinitàries. És d'una finor extrema la icona d'Andrei Rublev, amb els tres pelegrins que inspira el relat de la visita a Abraham amb la profecia d'una descendència immensa.

Joan de la Creu, en la poesia Oh llama de amor viva veu la Trinitat com una carícia, on una mà -el Pare- frega la galta -encarnació del Fill- transmetent ambdós un foc -l'Esperit Sant-.

"¡Oh cauterio suave!

¡Oh regalada llaga!

¡Oh mano blanda! ¡Oh toque delicado

que a vida eterna sabe,

y toda deuda paga!

Matando, muerte en vida la has trocado".

Explica Joan de la Creu que el cauteri, la mà i el toc són en substància el mateix, però que posa tres noms convenients per l'efecte. El cauteri és l'Esperit Sant; la mà, el Pare; el toc, el Fill. Aquesta carícia trinitària l'experimenta l'ànima com un pas de mort a vida, divinament transformada.

Santi Thió, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sants Quiric i Julita

Mare i fill de tres anys, testimonis de la fe a Tars de Cilícia (304).

Pots consultar les lectures d'avui a lectures.missa.app.

UNA JUVENTUD

sinopsi

Ahora, a punto de cumplir los treinta y cinco, Odile y Louis viven en un valle con abetos, un teleférico rojo y una estación de esquí en las montañas. Pero hace mucho tiempo, en su juventud, cuando estaban a punto de cumplir veinte años, vivían en París y en sus calles hicieron un aprendizaje vital no siempre fácil.
París, el escenario modianesco por antonomasia -aunque hay también en estas páginas un viaje a Inglaterra-, adquiere en Una juventud un estatus de tercer protagonista: los bulevares, las cafeterías, las salas de fiesta, el metro elevado, los barrios periféricos, los andenes de estaciones ferroviarias... Louis ha cumplido con el servicio militar y encuentra trabajo como vigilante nocturno de un garaje en el que vislumbra idas y venidas sospechosas; Odile trata de abrirse camino como cantante y se topa con un mundo sórdido.
Ésta es una novela de encuentros, de personajes secundarios que dejan huella, de presencias fugaces y enigmáticas: la chica que toca la balalaica, el joven español que hace un número de travesti con unas castañuelas, el pintor que vivió en el estudio en el que ahora viven los protagonistas, un individuo de la alta sociedad de dudosa moralidad... Encuentros que sumergirán a Odile y Louis en un submundo nocturno e incierto, en el que aparece un maletín lleno de billetes de quinientos francos.
Modiano insiste en un paisaje -París- que no es sólo realidad geográfica sino también mito y ensueño; insiste en la fugacidad del tiempo y el poso de la memoria; insiste en el aprendizaje vital, moral y sentimental de la juventud. Y el resultado es una novela breve cargada de incertidumbres y misterio, una novela en la que abundan los personajes ambiguos y las preguntas que no siempre tienen una fácil respuesta.
«Modiano pertenece a una de las grandes tradiciones de la literatura francesa, inaugurada por La princesa de Clèves de Madame de La Fayette y continuada (la lista es muy breve) por las novelas de Marivaux, Las amistades peligrosas de Laclos y Tres cuentos y La educación sentimental de Flaubert, desarrollada después en el siglo XX de forma diversa por los tres grandes Raymonds -Radiguet, Roussel y Queneau- y por el más grande de todos, Marcel Proust, y que en nuestra época florece de nuevo en las páginas de Patrick Modiano y Jean Echenoz» (Harry Mathews).
«Crea un universo melódico y melancólico» (Libération).
«Modiano ha conseguido el prodigio de crear en su narrativa un París intemporal que es parte, según él, de "una cosa interior". O sea, "una cosa" específicamente modianesca» (Robert Saladrigas, La Vanguardia).
«Uno de mis autores contemporáneos favoritos» (José Carlos Llop, ABC).
«Siempre he leído a Patrick Modiano con glotonería, porque siempre me han fascinado su estilo único y su universo también único y muy original. Estas dos características se encuentran muy raramente y definen a los grandes escritores. Su Premio Nobel es ampliamente merecido» (Françoise Hardy, Le Figaro).
«Modiano nunca ha estado tan cerca de Simenon como en esta indagación en una juventud perdida» (Gilles Pudlowski, Les Nouvelles Littéraires).

fitxa tècnica

títol
UNA JUVENTUD
isbn 978-84-339-7919-3
data de publicació 01/03/2015
editorial ANAGRAMA
número d'edicions 1
dades del llibre 183 pàg.
dimensions 22,00 x 14,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano


16,06 €
16,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Ahora, a punto de cumplir los treinta y cinco, Odile y Louis viven en un valle con abetos, un teleférico rojo y una estación de esquí en las montañas. Pero hace mucho tiempo, en su juventud, cuando estaban a punto de cumplir veinte años, vivían en París y en sus calles hicieron un aprendizaje vital no siempre fácil.
París, el escenario modianesco por antonomasia -aunque hay también en estas páginas un viaje a Inglaterra-, adquiere en Una juventud un estatus de tercer protagonista: los bulevares, las cafeterías, las salas de fiesta, el metro elevado, los barrios periféricos, los andenes de estaciones ferroviarias... Louis ha cumplido con el servicio militar y encuentra trabajo como vigilante nocturno de un garaje en el que vislumbra idas y venidas sospechosas; Odile trata de abrirse camino como cantante y se topa con un mundo sórdido.
Ésta es una novela de encuentros, de personajes secundarios que dejan huella, de presencias fugaces y enigmáticas: la chica que toca la balalaica, el joven español que hace un número de travesti con unas castañuelas, el pintor que vivió en el estudio en el que ahora viven los protagonistas, un individuo de la alta sociedad de dudosa moralidad... Encuentros que sumergirán a Odile y Louis en un submundo nocturno e incierto, en el que aparece un maletín lleno de billetes de quinientos francos.
Modiano insiste en un paisaje -París- que no es sólo realidad geográfica sino también mito y ensueño; insiste en la fugacidad del tiempo y el poso de la memoria; insiste en el aprendizaje vital, moral y sentimental de la juventud. Y el resultado es una novela breve cargada de incertidumbres y misterio, una novela en la que abundan los personajes ambiguos y las preguntas que no siempre tienen una fácil respuesta.
«Modiano pertenece a una de las grandes tradiciones de la literatura francesa, inaugurada por La princesa de Clèves de Madame de La Fayette y continuada (la lista es muy breve) por las novelas de Marivaux, Las amistades peligrosas de Laclos y Tres cuentos y La educación sentimental de Flaubert, desarrollada después en el siglo XX de forma diversa por los tres grandes Raymonds -Radiguet, Roussel y Queneau- y por el más grande de todos, Marcel Proust, y que en nuestra época florece de nuevo en las páginas de Patrick Modiano y Jean Echenoz» (Harry Mathews).
«Crea un universo melódico y melancólico» (Libération).
«Modiano ha conseguido el prodigio de crear en su narrativa un París intemporal que es parte, según él, de "una cosa interior". O sea, "una cosa" específicamente modianesca» (Robert Saladrigas, La Vanguardia).
«Uno de mis autores contemporáneos favoritos» (José Carlos Llop, ABC).
«Siempre he leído a Patrick Modiano con glotonería, porque siempre me han fascinado su estilo único y su universo también único y muy original. Estas dos características se encuentran muy raramente y definen a los grandes escritores. Su Premio Nobel es ampliamente merecido» (Françoise Hardy, Le Figaro).
«Modiano nunca ha estado tan cerca de Simenon como en esta indagación en una juventud perdida» (Gilles Pudlowski, Les Nouvelles Littéraires).

títol
UNA JUVENTUD

isbn 978-84-339-7919-3
data de publicació 01/03/2015
editorial ANAGRAMA
número d'edicions 1
dades del llibre 183 pàg.
dimensions 22,00 x 14,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts