UNA LLIBRERIA A BERLÍN

Françoise Frenkel, jueva d’origen polonés, llibretera francòfila, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazionalsocialista, cosa que l’obliga a fugir-ne i refugiar-se a França. Però això és només el principi d’un trajecte erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del neguit dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim instant van veure en la França dels drets de l’home un refugi de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laborador de Vichy va convertir en un engany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
En un intent d’explicar (i segurament també d’explicar-se i reconstruir-se, en tant que supervivent de la persecució nazi), l’autora descriu la teranyina de connivències amb el feixisme de la França de l’època, feta de traïcions i mesquineses per part d’una part de la població que de l’arbre caigut en fa estelles, però també la solidariat i l’esforç d’aquells que són conscients del pla de destrucció fredament planificat, i que, de forma individual o organitzada, s’hi oposen activament, proporcionant amagatall i protecció, o es neguen a col·laborar amb les autoritats alemanyes.
És a aquests humils ciutadans, resistents anònims al règim totalitarista, que Françoise Frenkel dedica Una llibreria a Berlín.