660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

dimarts 23 d'abril

Octava de pasqua

Dia Mundial del Llibre i del Dret d'Autor

 

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Jordi

HISTÒRIA DE LA DIADA

350: El màrtir Jordi, anomenat pels orientals “el gran màrtir”, ja gaudeix d’una gran veneració en el seu sepulcre a Lidda (Palestina), sepulcre que el sultà Saladí arrasarà al segle XII. La tradició ens parla que era de Capadòcia (actual Turquia) i que devia morir en la persecució de Deci (249-251) o de Dioclecià (300-304). 

Segle V: El Decret Gelasià (índex de llibres prohibits) qualifica d’apòcrifa la “Passio sancti Georgii”: nascut a la Capadòcia (actual Turquia) fou instruït per sa mare en el cristianisme i hauria tingut la gosadia de destruir els ídols i matar-ne els seus sacerdots. Soldat i tribú de l’exèrcit imperial, s’enfrontà a Deci (249-251) -o a Dioclecià (300-304)- que el va fer torturar i decapità.

600: La seva popularitat, que ja s’ha estès per tot l’Orient, també ho fa per l’Occident, a través de la passió breu (amb el rei Dadià)

Segle VII: El papa Lleó II (682-683) li dedica una basílica en el Velabro.

Edat Mitjana: Els croats veuen en ell un model de cavaller cristià. I una sèrie d’ordes religiosos, militars i de cavalleria el tindran per patró:

1190: l’Orde Teutònica alemanya fundat a Terra Santa,

Segle XII: el de Calatrava creat a Castella,

1201: el de Sant Jordi d’Alfama,

1348: el de Garrotera anglesa fundat per Eduard III,

Segle XIV: el de Sant Jordi de Rougemont creat a la Borgonya,

1464: el de Sant Jordi del Sacre Imperi fundat per l’emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Frederic III d’Àustria,

Segle XVIII: els Ordes de Sant Jordi de Baviera o de Rússia.

1907: del moviment escolta, creat per Robert Baden-Powell.

1222: El rei Enric III el proclama patró d’Anglaterra. Ho serà també de: Catalunya i Aragó, Armènia, Baviera, Canadà, Capadòcia, Grècia, Hannover, Lituània, Malta, Palestina, Portugal, Rússia, Saxònia, Sèrbia, Tirol; i un país –Geòrgia- porta el seu nom.

Edat Mitjana, final: Comença a propagar-se la imatge del cavaller ferint el drac (defensor de tot el poble); imatge que correspon a uns trenta altres sants.

1456, abril 17: Les Corts Catalanes reunides al claustre de la Catedral de Barcelona el nomenen patró de Catalunya; i el 1462 el reafirmen definitivament.

1459: Les Corts catalanes decreten festa del 23 d’abril, dia de Sant Jordi.

1667: El Papa Climent IX declara el dia de Sant Jordi festivitat a tot Catalunya.

1727: Es tornen a obrir les portes de la Generalitat per tal de celebrar la diada de Sant Jordi.

Col·lecta: Glorifiquem, Senyor, el vostre poder i us demanem humilment que, així com sant Jordi va ser imitador de la passió de Crist, sigui també protector de la nostra feblesa. Per nostre Senyor Jesucrist...

 

UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS

MERCÈ SANZ, UN TESTIMONI PER AL NOSTRE TEMPS

sinopsi

«Us demano que m’acompanyeu en el meu itinerari. Encara em fa por de tornar a entrar, tota sola, en aquells trens atapeïts, en aquells barracons infectes. Encara no sóc capaç, tota sola, de trobar-me davant d’aquelles persones, vestides de blanc, però amb un cor ben negre, que només volien fer-me mal. No em fa cap gràcia, tornar a enraonar amb aquells familiars que m’haurien d’haver acollit —tant que ho necessitava!—, i en qui només vaig trobar egoisme i gasiveria. Com a nena de la guerra crec que és important que se sàpiga que els nens s’ho van passar molt malament. Aquests records són com arrels sembrades profundament que ens fan adonar que el món ha de lluitar per tal que mai… mai més, es tornin a viure situacions en què el desig de morir representi la llibertat». La Mercè Sanz, la nostra nena catalana als camps nazis, segueix portant al cor el sofriment de tantes nenes i nens del món, però no n’ha quedat esclafada; a la seva mirada hi duu llum i compassió, per això bé podem dir que és un testimoni per al nostre temps. Autors/es : Mercè Sanz i Castells va néixer a Lleida el 7 de maig de 1933. Aviat es va traslladar a Torroella de Montgrí on el seu pare feia de mestre. Amb l’avanç de les tropes franquistes el 1939 ha de fugir a França, amb el seu germà Herminio, una mica més gran que ella: serà l’inici d’un llarg calvari per diversos camps de concentració de la França i de l’Alemanya nazis. Tots dos seran objecte d’experiments mèdics fins que al final de la Guerra Mundial podran tornar a Catalunya. Però ja en la postguerra, el calvari continuarà: els familiars els desposseiran de tota la documentació per poder cobrar les indemnitzacions que els corresponien. La Mercè descobrirà la seva autèntica vocació en la professió humanitària d’infermera a l’Hospital de Sant Pau, a la Fundació Puigvert i, més tard, creant i animant el Banc de Sang ambulant pels diferents pobles. Actualment, ja jubilada, viu al barri de Montbau, molt a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Pots veure l'entrevista a Mercè Sanz a Catalunya Ràdio fent clic aquí.


fitxa tècnica

títol
UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS
autor
SANZ, MERCÈ
isbn 9788498469257
data de publicació 01/04/2015
editorial CLARET
número d'edicions 1
dades del llibre 124 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

11,25 €
12,50 €
(Estalviï's 10% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

«Us demano que m’acompanyeu en el meu itinerari. Encara em fa por de tornar a entrar, tota sola, en aquells trens atapeïts, en aquells barracons infectes. Encara no sóc capaç, tota sola, de trobar-me davant d’aquelles persones, vestides de blanc, però amb un cor ben negre, que només volien fer-me mal. No em fa cap gràcia, tornar a enraonar amb aquells familiars que m’haurien d’haver acollit —tant que ho necessitava!—, i en qui només vaig trobar egoisme i gasiveria. Com a nena de la guerra crec que és important que se sàpiga que els nens s’ho van passar molt malament. Aquests records són com arrels sembrades profundament que ens fan adonar que el món ha de lluitar per tal que mai… mai més, es tornin a viure situacions en què el desig de morir representi la llibertat». La Mercè Sanz, la nostra nena catalana als camps nazis, segueix portant al cor el sofriment de tantes nenes i nens del món, però no n’ha quedat esclafada; a la seva mirada hi duu llum i compassió, per això bé podem dir que és un testimoni per al nostre temps. Autors/es : Mercè Sanz i Castells va néixer a Lleida el 7 de maig de 1933. Aviat es va traslladar a Torroella de Montgrí on el seu pare feia de mestre. Amb l’avanç de les tropes franquistes el 1939 ha de fugir a França, amb el seu germà Herminio, una mica més gran que ella: serà l’inici d’un llarg calvari per diversos camps de concentració de la França i de l’Alemanya nazis. Tots dos seran objecte d’experiments mèdics fins que al final de la Guerra Mundial podran tornar a Catalunya. Però ja en la postguerra, el calvari continuarà: els familiars els desposseiran de tota la documentació per poder cobrar les indemnitzacions que els corresponien. La Mercè descobrirà la seva autèntica vocació en la professió humanitària d’infermera a l’Hospital de Sant Pau, a la Fundació Puigvert i, més tard, creant i animant el Banc de Sang ambulant pels diferents pobles. Actualment, ja jubilada, viu al barri de Montbau, molt a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Pots veure l'entrevista a Mercè Sanz a Catalunya Ràdio fent clic aquí.


títol
UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS
autor
SANZ, MERCÈ

isbn 9788498469257
data de publicació 01/04/2015
editorial CLARET
número d'edicions 1
dades del llibre 124 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán
compartir llibre

els més venuts