La missa de cada dia

Subscriu-te

tancar

diumenge 17 de desembre

Setmana III d'Advent

17/12/2017 - Tercer diumenge - Advent

Is 6,1-2a.10-11
1 Te 5,16-24
Jn 1,6-8.19-28

 

“Viviu sempre contents...”. La crida d’aquest tercer diumenge d’Advent és una crida a viure la joia de la resurrecció, enmig encara de la nostra vida com a pelegrins, en esperança. “El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.” És la promesa de plenitud, de ‘victòria final’. I Déu és el primer interessat i el garant d’aquesta plenitud: “Déu, que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.”

En aquest diumenge l’Església ens anima a revifar i viure la joia de l’amor de Déu, la joia de la victòria de l’amor. És una joia profunda, però viscuda encara enmig de gemecs i dolors de part, sovint en situació de Passió per a tantes persones del món. Vivim en situació d’ ‘entremig’: entre la primera vinguda del Senyor i la segona en glòria i plenitud. Vivim en el temps de l’Esperit, en el temps de l’Església, de pelegrinatge.

Esperem i celebrem la vinguda de Jesús des de l’experiència de Creu i Resurrecció. Hem de tenir en compte els advertiments del mateix Jesús expressats en allò que anomenem el ‘secret messiànic’: alerta en voler arribar a la glòria sense comptar i assumir (per do de Déu i amb l’ajut de la seva gràcia) la realitat del sofriment i de la creu; alerta amb les temptacions bàsiques de cobejar riquesa, poder i prestigi. Si no anem en compte, correm el perill d’edulcorar molt el Nadal i que, per a molta gent (i molts joves!), quedi simplement com a cosa d’infants i de bons desigs i sentiments, però força a part de la vida real i quotidiana.

Dins de l’esperança de salvació que significa l’Advent, som convidats també a posar mitjans i a disposar-nos per a rebre’n el do: vetllar, pregar, obrir-nos, compartir. En aquest diumenge se’ns convida a parar esment especialment a tot allò que fa referència a la vida més interior: la pregària i el discerniment. Cal vetllar i demanar al Senyor i a d’altres pelegrins ajuda per a discernir, destriar i veure-hi més clar. Com diu Sant Pau: “... no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió... no sufoqueu l'Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.”

Demanem i desitgem, doncs, que el Senyor augmenti la nostra fe, esperança i amor. Visquem contents i esperançats, perquè “Ell ho farà així.” Visquem contents, amb aquella ingenuïtat no infantil, però sí confiada i oberta a la novetat i al misteri de llum que és Déu i el seu Regne. “Si no us feu com infants, no entrareu pas en el Regne del cel”.

Que el Senyor ens concedeixi el do de viure aquesta benaurança de fer-nos com infants, segons el seus designis i les seves promeses.

Silvestre Falguera, sj.

Text extret de pregaria.cat

Afegeix el santoral al teu calendari 

Diumenge III d'Advent. Sant Joan de Mata
Diumenge III d'Advent. Sant Joan de Mata

Amb d’altres companys (trinitaris) feia servir la seva renda per  rescatar esclaus dels alarbs (†1213).

UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS-SANZ, MERCÈ-9788498469257

UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS

MERCÈ SANZ, UN TESTIMONI PER AL NOSTRE TEMPS

sinopsi

«Us demano que m’acompanyeu en el meu itinerari. Encara em fa por de tornar a entrar, tota sola, en aquells trens atapeïts, en aquells barracons infectes. Encara no sóc capaç, tota sola, de trobar-me davant d’aquelles persones, vestides de blanc, però amb un cor ben negre, que només volien fer-me mal. No em fa cap gràcia, tornar a enraonar amb aquells familiars que m’haurien d’haver acollit —tant que ho necessitava!—, i en qui només vaig trobar egoisme i gasiveria.
Com a nena de la guerra crec que és important que se sàpiga que els nens s’ho van passar molt malament. Aquests records són com arrels sembrades profundament que ens fan adonar que el món ha de lluitar per tal que mai… mai més, es tornin a viure situacions en què el desig de morir representi la llibertat».

La Mercè Sanz, la nostra nena catalana als camps nazis, segueix portant al cor el sofriment de tantes nenes i nens del món, però no n’ha quedat esclafada; a la seva mirada hi duu llum i compassió, per això bé podem dir que és un testimoni per al nostre temps.
Autors/es :
Mercè Sanz i Castells va néixer a Lleida el 7 de maig de 1933. Aviat es va traslladar a Torroella de Montgrí on el seu pare feia de mestre. Amb l’avanç de les tropes franquistes el 1939 ha de fugir a França, amb el seu germà Herminio, una mica més gran que ella: serà l’inici d’un llarg calvari per diversos camps de concentració de la França i de l’Alemanya nazis. Tots dos seran objecte d’experiments mèdics fins que al final de la Guerra Mundial podran tornar a Catalunya. Però ja en la postguerra, el calvari continuarà: els familiars els desposseiran de tota la documentació per poder cobrar les indemnitzacions que els corresponien. La Mercè descobrirà la seva autèntica vocació en la professió humanitària d’infermera a l’Hospital de Sant Pau, a la Fundació Puigvert i, més tard, creant i animant el Banc de Sang ambulant pels diferents pobles. Actualment, ja jubilada, viu al barri de Montbau, molt a prop de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

fitxa tècnica

títol
UNA NENA CATALANA ALS CAMPS NAZIS
autor
SANZ, MERCÈ
isbn 9788498469257
data de publicació 01/04/2015
número d'edicions 1
dades del llibre 124 pàg.
enquadernació Rústica
idioma Catalán

llistat de matèries relacionades

11,88 €
12,50 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts* 
*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga

els més venuts