Paraula i vida 2019
Personalitza la teva edició
Més informació aquí

 

tancar

dilluns 16 de juliol

Setmana XV durant l'any

Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme

16 de juliol: LA MARE DE DEU DEL CARME I ELS CARMELITES. FUNDACIÓ DELS MISSIONERS CLARETIANS

L’advocació de la Mare de Déu del Carme o del mont Carmel té el seu origen en la capella que els carmelites del mont Carmel bastiren a la seva patrona el segle XII, inspirant-se en l’exemple del profeta Elies. Després de les croades, van popularitzant-ne la vocació, en estendre’s per Europa i arreu del món. Els carmelites o Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel, anomenen Maria Patrona, Germana, Mare, Formosa i Reina, i li expressen la seva consagració mitjançant la devoció al sant escapulari.

“Que amb el seu ajut arribem feliçment a la muntanya que és Crist” (Col·lecta)

Segle XII, segona meitat: Un grup d’ermitans (croats i pelegrins) s'agrupen al vessant del mont Carmel de Palestina en ermitatges (“desert”), tot prenent per model el profeta Elies. En el lloc anomenat la Font d’Elies basteixen una capella dedicada a la Mare de Déu: s’anomenaran “Germans de la Benaurada Verge Maria del Mont Carmel” (Carmelites).

1209: Sant Albert de Vercel·li els lliura una regla de vida: «Declarem que des dels temps que els profetes Elies i Eliseu visqueren devotament en el Mont Carmel...”.

1238: A causa de la pressió islàmica, alguns grups d’ermitans comencen a emigrar cap als seus països d’origen: Xipre, Sicília, Provença, Anglaterra i d’altres.

1251, juliol 16: Segons la tradició, Simó Stock rep de mans de la Mare de Déu l’entrega de l’escapulari. Des d’aquell dia se’n fixa la data.

«Són dues les veritats de l’escapulari: la protecció contínua de Maria; i la certesa que la devoció a ella ha de constituir un hàbit: una orientació permanent de la conducta cristiana» (Joan Pau II).

1265: Convent a Perpinyà: el primer als Països Catalans. Es funden comunitats i confraries del Carme: Lleida (1278), Barcelona (1292)...

1291: Amb el fracàs de les croades, els ermitans han d’abandonar definitivament Palestina, però l’orde ja s’ha estès per Europa.

1380: Els carmelites institueixen la festa de la MdD del Carme, que  celebren el 16 de juliol, adquirint cada cop més arrelament entre el poble, fins al punt de donar origen a un seguit de festes populars.

1562, agost 24: Santa Teresa de Jesús (1515-1582) inaugura el primer Carmel,  iniciant la reforma de les Carmelites Descalces, juntament amb Sant Joan de la Creu.

1568, novembre 28: St. Joan de la Creu, amb dos frares més, comença la
primera comunitat de Carmelites Descalços a Duruelo.

Segle XVII: A la costa catalana, la Mare de Déu del Carme comença a ser la patrona dels mariners i pescadors (substituint Sant Elm), gràcies a l'almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1717-1797), perquè segons la tradició havia salvat un vaixell anglès que es trobava a la deriva enmig d’un ferotge huracà.

1849, juliol 16: Sant Antoni M. Claret funda la Congregació de Fills de la Benaurada Verge Maria (Claretians), al Seminari de Vic, juntament amb cinc sacerdots més. En ser la festa de la Santa Creu i de la Mare de Déu del Carme, els exhorta amb aquelles paraules del salm 22: Virga tua et baculus tuus ipsa me consolata sunt (v. 4). (Autobiografia 490)

Veure més...

UNA VENTANA AL BÓSFORO -REVAY, THERESA-9788466601535

UNA VENTANA AL BÓSFORO

sinopsi

Autora de La loba blanca y El último verano en Mayfair. Una historia de amor entre Oriente y Occidente durante el ocaso del Imperio otomano.
Noviembre de 1918. Estambul, aún llamada Constantinopla, está ocupada por los Aliados, vencedores de la Primera Guerra Mundial. A orillas del Bósforo, entre Oriente y Occidente, se imponen dolorosas elecciones.
Leyla Hanim es la joven esposa de un secretario de Mehmet VI. Su suegra la obliga a respetar las costumbres ancestrales, pero cuando su morada es requisada por un oficial francés y su familia, esa vida ordenada estalla en mil pedazos.
Por su parte, el capitán de fragata Louis Gardelle no logra resistirse a las excitantes tentaciones de la ciudad cosmopolita a la que llegan los rusos blancos que huyen de la revolución bolchevique.
Animada por su hermano, Leyla se comprometerá en la lucha por evitar la desintegración del país, a pesar de la posición de su marido y de su propio temor frente a lo desconocido. Su encuentro con Hans Kästner, un arqueólogo berlinés leal al general Mustafá Kemal, trastornará su existencia.
Ante el fulgor de las revoluciones y al albor de un mundo moderno, Leyla vivirá un amor prohibido y descubrirá el precio de la independencia y la libertad.
 
Theresa Révay estudió Literatura Francesa en la Sorbona. Sus tres últimas novelas han sido La loba blanca (publicada también con el título Noches blancas de París), Todos los sueños del mundo y El último verano en Mayfair, esta última publicada por Ediciones B. Traducida a nueve lenguas y considerada uno de los grandes autores franceses de sagas históricas, Theresa Révay aúna el romanticismo con la calidad narrativa.
 
«Posee todos los ingredientes de una gran novela histórica: una dimensión épica y trágica, acción, sentimientos intensos que el destino pone a prueba en cada instante.» Roman Historique
«Uno de los novelistas más talentosos de su generación.» Valeurs Actuelles
«Gracias a sus deseos secretos y sus contradicciones interiores, los personajes nos resultan próximos y a veces conmovedores.» Les Républiques
«Mucho tiempo después de cerrar el libro, ésta regresa y sigue obsesionándonos.» Blue Moon
 

fitxa tècnica

títol
UNA VENTANA AL BÓSFORO
isbn 9788466601535
data de publicació 01/07/2014
número d'edicions 1
dades del llibre 488 pàg.
dimensions 23,00 x 15,00 cm
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano


18,05 €
19,00 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Ports gratuïts*

*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts