660 671 515
    Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 26 de maig

Setmana VI de Pasqua

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diumenge 26 de maig de 2019.

Ac 15,1-2.22-29

Ap 21,10-14.22-23

Jn 14,23-29

1. Aires de comiat

Això és el que es respira en aquest fragment de Joan, que ell situa en el Cenacle, després que Jesús hagués celebrat la festa de la Pasqua amb els deixebles. Així ens ho fan pensar expressions com “tornaré”, “me’n vaig”, “que s’asserenin els vostres cors”. Però aquest comiat és, com diu el tòpic, d’una “rabiosa actualitat”. Perquè per una banda, el comiat sempre va associat a una certa nostàlgia. I, per una altra, va carregat d’un missatge més actual que les darreres notícies del darrer tele diari que puguem haver vist avui...

2. Hi ha moltes menes de pau

Recordant el poeta quan, parlant del camí, diu que “és una paraula molt curta de dir i molt llarga de fer”, també podem dir-ho de “la pau”. Ens omplim la boca de la paraula “pau” i, tanmateix, tenim la consciència que cada vegada s’allunya més de nosaltres. Per això se’ns fa necessari, abans que res, posar-nos d’acord i preguntar-nos: de quina pau parlem? L’Evangeli ho remarca: d’una pau diferent de la que dona el món.

La pau que dona el món és la dels vencedors; la que imposen els dictadors i els prepotents. La falsa tranquil·litat dels qui amaguen el cap sota l’ala; la dels esporuguits, que tanquen els ulls per no assabentar-se del que passa al seu voltant; la pau dels tips, dels orgullosos de si mateixos; la pau silenciosa dels morts enmig del desert, del mar, o de les ciutats enrunades. Totes aquestes “paus” s’assemblen més a la por que a la serenitat del cor. Un sociòleg fa aquesta reflexió: "Al nostre món augmenten cada dia les esperances de vida, però disminueix l’esperança de viure sense pors i dignament.” I penso que no l’hi falta raó...

3. Ell sembra en nosaltres una altra mena de pau

Ves a saber si en els moments en què l’Evangeli ens diu que Jesús feia pregària, es retirava de les multituds i, després, tornava reconfortat, no estaria “negociant” amb el Pare la pau del seu cor, la que ell volia transmetre als seus amics i a les multituds dels pobles... En el seu missatge no hi figuren mai paraules com democràcia o llibertat d’expressió. Però sí que parla de què “la veritat us farà lliures”; “no facis als altres allò que no t’agrada que et facin”, “estima, perdona 70 vegades 7, “abans d’anar a l’altar a fer la teva ofrena, reconcilia’t amb el teu germà...” És una pau que no està escrita en els tractats de pau de la nostra història, però està escrita en el cor de tota persona de bona voluntat.

4. Ningú no dona allò que no té

Per això la pau no s’improvisa; es planta, es rega, es conrea, es protegeix dels freds de la indiferència i de les calors de la intolerància. Com que veiem que això és molt difícil, costerut i ideal, Jesús acaba prometent-nos en aquell comiat “l’Esperit Sant que el Pare us enviarà”: l’ Esperit Sant, el gran Mestre de la Vida interior. Perquè, no ho dubtem: la pau és sobretot interior. Només així es pot manifestar joiosament i transmetre-la cap enfora, als germans i germanes...

Francesc Roma, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Felip de Neri

Florentí de naixement (1515), educat pels dominics, fou de temperament bo i pacífic. Als disset anys tingué contacte amb els monjos de Montecassino que el marcaren espiritualment. L’alegria i el bon humor eren característics en ell, però també era gran el seu amor a Déu que expandia a l’entorn. Fundà la Congregació de l’Oratori per mantenir viva la fe del poble.

VEO UNA VOZ

sinopsi

Con la misma pasión y la misma inteligente curiosidad con que indagaba sobre el mundo de los ciegos al color, o los afásicos, o los aquejados por encefalitis letárgica en Despertares, Oliver Sacks se interna ahora en el insondable silencio de los sordos profundos, de aquellos que han nacido sin uno de los sentidos fundamentales para el conocimiento, para la articulación del lenguaje y, por ende, del pensamiento. Pero este viaje al país del silencio, como todos los que emprende Sacks, será una jornada llena de descubrimientos. Y el lector conocerá así la historia de los sordos, los estragos que han causado los «oralistas», los defensores del lenguaje oral frente al de señas, y sabrá de la existencia de una comunidad que existió durante más de dos siglos en Martha’s Vineyard, Massachusetts, y en la que había una forma de sordera hereditaria, y todos aprendían a hablar por señas. Y así, los que podían oír eran «bilingües», y podían pensar y hablar de viva voz y también en el lenguaje de señas, y había un intercambio libre y pleno entre oyentes y sordos. Porque para el autor, el lenguaje de señas no es una mera traducción de las lenguas habladas, sino un lenguaje único y alternativo, tan complejo, tan rico y tan efectivo para el pensamiento y la transmisión de la cultura como las diferentes lenguas de los oyentes.

fitxa tècnica

títol
VEO UNA VOZ
isbn 843396194
data de publicació 01/07/2003
editorial ANAGRAMA
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 264 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano


17,95 €
18,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)
No disponible

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes + 50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Con la misma pasión y la misma inteligente curiosidad con que indagaba sobre el mundo de los ciegos al color, o los afásicos, o los aquejados por encefalitis letárgica en Despertares, Oliver Sacks se interna ahora en el insondable silencio de los sordos profundos, de aquellos que han nacido sin uno de los sentidos fundamentales para el conocimiento, para la articulación del lenguaje y, por ende, del pensamiento. Pero este viaje al país del silencio, como todos los que emprende Sacks, será una jornada llena de descubrimientos. Y el lector conocerá así la historia de los sordos, los estragos que han causado los «oralistas», los defensores del lenguaje oral frente al de señas, y sabrá de la existencia de una comunidad que existió durante más de dos siglos en Martha’s Vineyard, Massachusetts, y en la que había una forma de sordera hereditaria, y todos aprendían a hablar por señas. Y así, los que podían oír eran «bilingües», y podían pensar y hablar de viva voz y también en el lenguaje de señas, y había un intercambio libre y pleno entre oyentes y sordos. Porque para el autor, el lenguaje de señas no es una mera traducción de las lenguas habladas, sino un lenguaje único y alternativo, tan complejo, tan rico y tan efectivo para el pensamiento y la transmisión de la cultura como las diferentes lenguas de los oyentes.

títol
VEO UNA VOZ

isbn 843396194
data de publicació 01/07/2003
editorial ANAGRAMA
col·lecció FORA DE COL.LECCIÓ
número d'edicions 1
dades del llibre 264 pàg.
enquadernació [Vacío]
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts