660 671 515

Rep el Butlletí clicant aquí

tancar

diumenge 24 de febrer

Setmana VII de durant l'any

Afegeix el santoral al teu calendari 

 

Homilia diuemge 24 de febrer de 2019.

1 Sa 266,2.7-9.12-13.22-23

1 Co 15,45-49

Lc 6,27-38

Un evangeli exigent, desconcertant, molest... Podem qualificar-lo de moltes maneres. No deixa indiferent. Ni és un genèric “heu de portar-vos bé” amb to d’avia bona i conciliadora, abans d’entrar la coca al forn.

Exigent, difícil... i del tot necessari. Bona Nova total. Totalment necessària, sempre. I també especialment, avui. En els nostres dies, en els que sembla que estem tots molt nerviosos i impacients. A la que salta... A la que salta, i saltem nosaltres!

1.- A vosaltres us dic.

Jesús es dirigeix als seus deixebles. Als qui l’escolten i el segueixen amb atenció. Als qui volen aprendre... i fer-li cas. “A vosaltres, que m’escolteu, us dic...”. Jesús ens parla a nosaltres, deixebles d’avui. Amb to seriós i dient el que hem de fer. Com conduir-nos i relacionar-nos amb els altres. Amb els qui ens envolten. Amb aquells amb qui tenim conflictes i topades. A vosaltres us dic...

Deixebles del Mestre, escoltem el seu ensenyament, aquest cop, dit en imperatiu.

Si portem el nom de cristians, i volem ser-ho, haurem d’aprendre a viure així. Sense dilació i sense excuses. Aquestes són les característiques del Regne.

2.- Estimeu.

Estimeu a fons i de veritat. “Fins que faci mal”... com deia alguna santa benemèrita del nostre temps.

I Jesús no es queda curt: Als enemic, als qui us odien, als qui diuen mal, als qui us calumnien. Estimeu. Cap altra  actitud que no sigui la de l’amor. Posar en marxa l’energia de l’amor. La que ens portarà a actuar i dur a terme diferents realitzacions davant diferents situacions. Diferents. Mai la de col.laborar amb el mal, retornant-lo i engrandint-lo.

Possiblement, estimar els enemics i els qui ens volen mal sigui de les coses més difícils que algú ens pugui demanar. I Jesús ens ho demana. No des d’una exigència ètica, ni d’un ideal de conducta. Ens ho demana des de la seva experiència i coneixença de Déu.

Estimeu.

3.- Més enllà de lògiques humanes estretes.

Ens hem adaptat quasi del tot a l’esquema “acció – reacció”. I ho fem en intensitats, mesures, formes... semblants. Fins i tot hem creat el criteri de “proporcionalitat en la resposta”. Ens hem acostumat tant, que sovint pensem que no hi ha més sortida que retornar el que rebem. “Naturalment, vaig saltar”. “No em deixen altra opció”. “Quina altra cosa podria fer”. “ Si et quedes aturat , et prenen per babau”... Quants cops haurem escoltat -potser, dit?- aquestes i semblants expressions?

El de Jesús no és el codi de circulació que estem acostumats a emprar. Habitualment, circulem amb diferents lògiques. La de la tribu: els meus (bons)/ els altres (dolents). La lògica de la reciprocitat: Així em tracten, així responc. La lògica de la defensa del meu territori i les meves posicions. La lògica de la conveniència: ara mateix, convé?/ o no convé? N’hi ha més, certament. Fins arribar a la lògica (il·lògica) del “jo sóc així i ho vull així”.

Jesús ens ho demana, més enllà de tota mesura humana. És tota una altra cosa.

4.- Déu es així.

Compassiu i misericordiós, hem respost al salm. Déu és l’Amor, Ell mateix.

Aquesta és la gran raó. I a estimar com Ell n’aprenem. Com ja hem experimentat. Perquè Ell ens ha estimat, des del primer moment.

Perquè Ell és així. La gran i incontestable raó. El motiu que ens supera i ens desborda. Ell és així. Ell ens tracta sempre amb amor misericordiós. Sempre. A tots.

5.- Sigueu misericordiosos com Ell.

I, vosaltres, deixebles que m’escolteu, sigueu com Ell. Apreneu de viure misericordiosament. Perdoneu. Trenqueu les circulacions del mal i els corrents de la violència. Només ens porten a carrers sense sortida.

Una de les principals tasques que tenim pendents és la entrar en la cultura del perdó i la compassió. Hem d’aprendre a perdonar. Experimentant el perdó de Déu, hem d’aprendre a perdonar. Perquè a perdonar, se n’aprèn. I a demanar perdó. Fer possible la reconciliació. Perquè és possible.

Cridats a ser com Ell es. Compassius i misericordiosos. Ell és així.

Josep Miquel Esteban, sj.

Text extret de pregaria.cat.

Sant Modest de Trèveris

Bisbe de Trèveris en temps de les invasions dels francs (†480).

VIDA DE CHARLOTTE BRONTË -GASKELL, ELIZABETH-978-84-9065-205-3

VIDA DE CHARLOTTE BRONTË

sinopsi

Vida de Charlotte Brontë se publicó en 1857, dos años después de la muerte de Charlotte, escrita por Elizabeth Gaskell, buena amiga de la autora, a instancias del propio padre de la novelista. Se trata de una vida trágica, comparable a cualquiera de sus novelas; huérfana de madre desde muy joven, Charlotte tuvo que cultivar la imaginación para escapar de una vida llena de privaciones.

fitxa tècnica

títol
VIDA DE CHARLOTTE BRONTË
isbn 978-84-9065-205-3
data de publicació 01/04/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 634 pàg.
dimensions 21,00 x 14,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

14,16 €
14,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

Enviament gratuït*
*Comandes +50€

-O pot recollir-lo a la botiga.

sinopsis
fitxa tècnica

Vida de Charlotte Brontë se publicó en 1857, dos años después de la muerte de Charlotte, escrita por Elizabeth Gaskell, buena amiga de la autora, a instancias del propio padre de la novelista. Se trata de una vida trágica, comparable a cualquiera de sus novelas; huérfana de madre desde muy joven, Charlotte tuvo que cultivar la imaginación para escapar de una vida llena de privaciones.

títol
VIDA DE CHARLOTTE BRONTË

isbn 978-84-9065-205-3
data de publicació 01/04/2016
número d'edicions 1
dades del llibre 634 pàg.
dimensions 21,00 x 14,00 cm
enquadernació Rústica
idioma Español / Castellano
compartir llibre

més llibres de l'autor

els més venuts