Casaldàliga: 90 anys

Exposició fotogràfica

tancar

diumenge 18 de febrer

Setmana I de Quaresma

18/02/2018 - Primer diumenge - Quaresma

Gn 9,8-15
1 Pe 3,18-22
Mc 1,12-15

Jesús, quin misteri! Que sorprenent és el seu caminar! Que perplexos ens deixa el seu dir i fer! Alhora, quina gran esperança ens desvetlla!
Diu que ser el primer és estar entre els últims; guanyar la vida, disposar-se a perdre-la per amor; i l’autoritat és per a qui es disposa a rentar els peus dels amics.

Avui hem escoltat que l’Esperit Sant empeny Jesús al desert. Acaba de reconèixer la veu dels cels dient que Ell és el fill estimat, en qui Déu s’ha complagut. Amb l’evidència del missatge nosaltres ens posaríem, de seguida, mans a l’obra i a dir de totes les maneres possibles la benaurada proximitat de Déu, el que això significa.

En canvi, l’Esperit Sant sembla corregir el que seria el primer moviment de qualsevol -potser també, de Jesús-: l’empeny a anar lluny d’on és la gent, aquells que Déu estima. Jesús va al desert. Allà, com si fos l’únic home sobre la faç de la terra, convivint amb la natura i els animals feréstecs, experimenta la mateixa batalla que has de lliurar tu, i també jo, i cadascú: exercir la llibertat amb l’ajut dels àngels, vencent les proves del temptador.
Calia així aprendre que la Paraula de Déu és mitjà per la victòria. Per a mi: és ella el meu ajut? L’estimo com la meva guardaespatlles en els tràngols?
Tot d’una Joan el Baptista és empresonat per anunciar la imminència de Déu. No seria la defensa la primera reacció que esperaríem d’un batejat seu? amagar-se, deixar passar un temps prudencial?

Però –de nou, misteri de salvació- és en aquesta contrarietat que Jesús comença a proclamar la Bona Nova de Déu. El Regne de Déu és a prop i aquesta no és una opinió empresonable. Simplement, és. De manera que, convertiu-vos! No hi ha excuses. No es pot silenciar l’evidència. Déu ha fet una aliança amb nosaltres irrevocable.

Per aquells que juguem amb la procrastinació diferint la conversió de cor, per aquells que refem l’argumentari per portar Déu on som sense des instal·lar-nos: Jesús, tot i que costi posar-se en camí, és l’esperança d’arribar.

Simplement cal mirar més enllà de la mandra, de la dificultat present, del dejuni forçós, per entendre que Déu mai deixa sol, sinó que té cura sempre  qui som. Res ens podrà excloure de la salvació: cap diluvi, cap pèrdua, cap mort... Sols cal deixar-nos remoure, atraure i abraçar per Déu. Vet aquí el que comença en aquesta Quaresma, camí de Resurrecció.

David Guindulain, sj.

Text extret de pregaria.cat

Afegeix el santoral al teu calendari 

Santa Bernardeta Soubirous
Santa Bernardeta Soubirous

Jove de les aparicions a Lourdes. Entrà a les Germanes de la Caritat de Nevers (1866). 

YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES -ARIAS, INOCENCIO F.-9788401017537

YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES

MEMORIAS

sinopsi

Las memorias de Inocencio Arias. Una emotiva y francamente entretenida -en muchos momentos tronchante- evocación personal que gustará a todos los amantes de las biografías y de nuestra historia reciente. «Yo siempre creí que los diplomáticos era unos mamones...» Así comienzan las mordaces memorias de Inocencio Arias, el diplomático que ha sido un testigo privilegiado -y, a menudo, actor- de las relaciones exteriores en la España de la Transición y la democracia. Un libro personal, lleno del humor, la franqueza y la honestidad que caracterizan a Chencho, en el que desgrana su carrera diplomática y nos descubre los hitos más importantes de la historia internacional de los últimos años y del quehacer diplomático. El autor se acerca a los delicados momentos de nuestra posguerra, a los porqués de su elección profesional y a su evolución como personaje muy cercano a las relaciones exteriores de nuestro país. Una crónica escrita sin pelos en la lengua, plagada de anécdotas sobre sus devaneos con la política, el cine, el fútbol y sus encuentros con multitud de personajes conocidos. Índice:
1. Caerse del caballo.
2. Guerra funesta y posguerra con algunos colores.
3. Calle mayor.
4. El mítico Che mete la pata.
5. La orgullosa Argelia.
6. Conspiración.
7. La entonces sacrosanta transición.
8. El breve e ignorado Calvo-Sotelo.
9. La fulana de la OTAN me contaminó.
10. Subsecretaría.
11. El palco del Bernabéu.12. ¿Sirve para algo la ONU en el siglo XXI?
13. Clinton retoza en el Despacho Oval.
14. De lo peligroso que es estar en el Consejo de Seguridad.
15. Los pseudofamosos.
16. Oda final.

fitxa tècnica

títol
YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES
isbn 9788401017537
data de publicació 01/11/2016
editorial PLAZA & JANES
col·lecció EXITOS
número en la col·lecció 9950
número d'edicions 1
dades del llibre 547 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

19,86 €
20,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts* 

*Comandes +50€.

-Pot rebre-ho demà*

*Si està disponible.
*Comandes peninsulars abans de 18:00h.

-O pot recollir-lo a la botiga.

els més venuts