tancar

diumenge 22 d'octubre

Homilia dominical 22-10-2017

Avui, el penúltim diumenge d’octubre, quan l’Església celebra el Domund, se’ns convida a renovar l’impuls missioner de l’Evangeli, que cadascú i junts hem de portar arreu.
Aquesta celebració, simultània arreu del món, cerca una sensibilització global entre nosaltres. D’aquesta manera, captem recursos de tot tipus per a les comunitats més necessitades, per donar un nou impuls al darrer encàrrec del Senyor: “Aneu per tot el món i anuncieu l’Evangeli a tots els pobles”.
Per sostenir una mirada tan ampla, ens ha d’ajudar educar la mirada concreta. Una mirada quotidiana que porti a una acció transformadora.
“Quan tu hi ets, és diferent. Tot sembla passar d’una altra manera”. Potser ho has sentit dir alguna vegada referint-se a algú altre o a tu mateix. I potser t’ha descol·locat el comentari, perquè no te n’havies adonat dels efectes de la teva paraula, de la teva atenció o del teu servei.
Evangelitzar allà on som vol dir deixar que l’Esperit de Jesús ens precedeixi i acompanyi el nostre estar. Abans de predicar l’evangeli amb tota convicció –com diu Sant Pau-, cal realitzar-lo amb obres. D’aquesta manera les paraules venen a reblar el que els fets ja havien dit amb eficàcia.
Evangelitzar l’espai on ens movem vol dir habitar-lo sabent que Déu ja hi és en ell. La nostra presència, amb la d’altres, fa que es desvetlli la nostra consciència de Déu present en la natura, en l’atenció als més petits o en els sagraments.
Es en aquesta convicció amb la que vivia Jesús. Estar així present en Déu és el que els fariseus volien desmuntar: els posa excessivament nerviosos tanta transparència i revelació. Hi van amb els herodians perquè, en cas de delicte contra l’establert, puguin testimoniar davant Herodes.
La qüestió, que li plantejaran, toca dos aspectes essencials per a tota societat organitzada: els diners i l’autoritat. Pagar o no pagar el tribut al Cèsar?
Potser és veritat que es demana una quantitat abusiva i és injust. Potser, es qüestionable que s’hagi de tributar a l’Emperador en detriment de les necessitats locals. Sigui com sigui, la qüestió, tot i ser ben punyent té el risc de distreure i posar l’atenció primera al lloc erroni.
Qui és el Senyor de la història? Els diners? El Cèsar? La meva gent? No, el Senyor de la història és el Déu d’Abraham, Isaac I Jacob, que ofereix una nova aliança al seu poble, com ja ho va fer a l’antigor. Es ell i no hi ha d’altre.
Les lectures ens proposen refer les nostres prioritats per si van errades. Retornem els ídols al seu lloc, d’on no havien d’haver sortit, i oferim cada instant de la pròpia vida a Déu, que ens l’ha donada.

David Guindulain

Text extret de pregraria.cat

Dia Internacional de la Tartamudesa

Afegeix el santoral al teu calendari 

Sant Joan Pau II
Sant Joan Pau II

Conegut de tothom (1920-2005), ell mateix deia que li hauria agradat ser recordat com el Papa de la família.

YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES -ARIAS, INOCENCIO F.-9788401017537

YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES

MEMORIAS

sinopsi

Las memorias de Inocencio Arias. Una emotiva y francamente entretenida -en muchos momentos tronchante- evocación personal que gustará a todos los amantes de las biografías y de nuestra historia reciente. «Yo siempre creí que los diplomáticos era unos mamones...» Así comienzan las mordaces memorias de Inocencio Arias, el diplomático que ha sido un testigo privilegiado -y, a menudo, actor- de las relaciones exteriores en la España de la Transición y la democracia. Un libro personal, lleno del humor, la franqueza y la honestidad que caracterizan a Chencho, en el que desgrana su carrera diplomática y nos descubre los hitos más importantes de la historia internacional de los últimos años y del quehacer diplomático. El autor se acerca a los delicados momentos de nuestra posguerra, a los porqués de su elección profesional y a su evolución como personaje muy cercano a las relaciones exteriores de nuestro país. Una crónica escrita sin pelos en la lengua, plagada de anécdotas sobre sus devaneos con la política, el cine, el fútbol y sus encuentros con multitud de personajes conocidos. Índice:
1. Caerse del caballo.
2. Guerra funesta y posguerra con algunos colores.
3. Calle mayor.
4. El mítico Che mete la pata.
5. La orgullosa Argelia.
6. Conspiración.
7. La entonces sacrosanta transición.
8. El breve e ignorado Calvo-Sotelo.
9. La fulana de la OTAN me contaminó.
10. Subsecretaría.
11. El palco del Bernabéu.12. ¿Sirve para algo la ONU en el siglo XXI?
13. Clinton retoza en el Despacho Oval.
14. De lo peligroso que es estar en el Consejo de Seguridad.
15. Los pseudofamosos.
16. Oda final.

fitxa tècnica

títol
YO SIEMPRE CREÍ QUE LOS DIPLOMÁTICOS ERAN UNOS MAMONES
isbn 9788401017537
data de publicació 01/11/2016
editorial PLAZA & JANES
col·lecció EXITOS
número en la col·lecció 9950
número d'edicions 1
dades del llibre 547 pàg.
enquadernació Cartoné
idioma Español / Castellano

llistat de matèries relacionades

19,86 €
20,90 €
(Estalviï's 5% de dte. per la web)

-Ports gratuïts* 
*Comandes +50€

-Pot rebre-ho demà*
*Comandes peninsulars abans de 18:00h
-O pot recollir-lo a la botiga

més llibres de l'autor


els més venuts