Memoria obligatoria
Francisco de Sales (1567-1612), obispo de Ginebra, fue sobre todo un pastor que destacó por su humanismo religioso: ‘en cualquier situación en que nos encontremos, podemos y tenemos que aspirar a la vida perfecta’ (‘Introducción a la vida devota’). Con Juana de Chantal fundó la Orden de la Visitación. Es patrón de los periodistas.
Oración colecta
Señor, Dios nuestro, Tú has querido que el Santo obispo Francisco de Sales se entregara a todos generosamente para la salvación de los hombres; concédenos, a ejemplo suyo, manifestar la dulzura de tu amor en el servicio a nuestros hermanos.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
Barcelona és moltes coses, però santa i virginal, no. I n?és bona prova aquest llibre. Llegint-lo viatjareu per una ciutat gormanda, on veureu què es menjava als banquets funeraris i d?on neix la veritable història del braç de gitano. Coneixereu una urbs canalla i jugadora, unes monges exemptes del vot de castedat i uns llocs on ensenyen com «enfonyar el siurell». I sabreu perquè el Liceu està maleït o es va fer famosa la casa del Degollat.
Aquest recull d?històries d?una ciutat llaminera i arrauxada no tan sols és una forma de conèixer el passat sinó, també, d?entendre el present, i d?assolir el futur.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
Barcelona és moltes coses, però santa i virginal, no. I n?és bona prova aquest llibre. Llegint-lo viatjareu per una ciutat gormanda, on veureu què es menjava als banquets funeraris i d?on neix la veritable història del braç de gitano. Coneixereu una urbs canalla i jugadora, unes monges exemptes del vot de castedat i uns llocs on ensenyen com «enfonyar el siurell». I sabreu perquè el Liceu està maleït o es va fer famosa la casa del Degollat.
Aquest recull d?històries d?una ciutat llaminera i arrauxada no tan sols és una forma de conèixer el passat sinó, també, d?entendre el present, i d?assolir el futur.