Fiesta
Camino de Damasco, el fariseo Saulo de Tarso descubre que Jesús Resucitado se identifica con los cristianos que él persigue. Toda su vida le queda marcada: ‘Vivo, pero no soy yo el que vive, es Cristo que vive en mí’ (Gál 2,20a). ‘Para mí la vida es Cristo y el morir una ganancia’ (Flp 1,21). ‘Porque nos apremia el amor de Cristo’ (2Cor 5,14a). ‘Sed imitadores míos como yo lo soy de Cristo’ (1Cor 11,1). Con mucho acierto, en 1908 se inició la Semana de Oración por la Unidad de los Cristianos, celebrada desde entonces todos los años del 18 al 25 de enero.
Oración colecta
Señor, Dios nuestro, Tú que has instruido a todos los pueblos con la predicación del Apóstol San Pablo, concede a cuantos celebramos su Conversión caminar hacia Ti, siguiendo su ejemplo, y ser ante el mundo testigos de tu verdad.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
«Els meus fills, quan van a casa els avis, fan el que volen. Els avis els
ho consenten tot i els malcrien.»
«Ens porten els néts a casa quan els convé. I no pensen si tenim altres coses a fer
o si estem cansats... »
Quantes vegades hem sentit comentaris com aquests! I com reflecteixen el que pensem sovint! Els avis i les àvies han de tenir protagonisme en la cura de la canalla i són un suport essencial en la família. Però, com podem aconseguir que l''ajut dels avis no sigui una font de conflicte? I que les demandes que els fan els pares i les mares no siguin una càrrega excessiva?
M. Jesús Comellas, psicòloga, però també mare i àvia, analitza el paper de cada generació en l''acompanyament i l''educació de la canalla i ens dóna les claus per retrobar un equilibri i una harmonia en les relacions familiars, que mai no hauríem d''haver deixat perdre.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
«Els meus fills, quan van a casa els avis, fan el que volen. Els avis els
ho consenten tot i els malcrien.»
«Ens porten els néts a casa quan els convé. I no pensen si tenim altres coses a fer
o si estem cansats... »
Quantes vegades hem sentit comentaris com aquests! I com reflecteixen el que pensem sovint! Els avis i les àvies han de tenir protagonisme en la cura de la canalla i són un suport essencial en la família. Però, com podem aconseguir que l''ajut dels avis no sigui una font de conflicte? I que les demandes que els fan els pares i les mares no siguin una càrrega excessiva?
M. Jesús Comellas, psicòloga, però també mare i àvia, analitza el paper de cada generació en l''acompanyament i l''educació de la canalla i ens dóna les claus per retrobar un equilibri i una harmonia en les relacions familiars, que mai no hauríem d''haver deixat perdre.