Fiesta
Camino de Damasco, el fariseo Saulo de Tarso descubre que Jesús Resucitado se identifica con los cristianos que él persigue. Toda su vida le queda marcada: ‘Vivo, pero no soy yo el que vive, es Cristo que vive en mí’ (Gál 2,20a). ‘Para mí la vida es Cristo y el morir una ganancia’ (Flp 1,21). ‘Porque nos apremia el amor de Cristo’ (2Cor 5,14a). ‘Sed imitadores míos como yo lo soy de Cristo’ (1Cor 11,1). Con mucho acierto, en 1908 se inició la Semana de Oración por la Unidad de los Cristianos, celebrada desde entonces todos los años del 18 al 25 de enero.
Oración colecta
Señor, Dios nuestro, Tú que has instruido a todos los pueblos con la predicación del Apóstol San Pablo, concede a cuantos celebramos su Conversión caminar hacia Ti, siguiendo su ejemplo, y ser ante el mundo testigos de tu verdad.
Puedes consultar las lecturas de hoy en lecturas.misa.app.
L'Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la maduresa, està decaiguda per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d'un amor de joventut oblidat i una mica més sola des que el seu fill s'ha independitzat, però viu una existència tranquila i monòtona amb el seu home Pierre. Per animar-se, decideix fer una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada.
Acabada la festa, en plena foscor, algú truca a la porta de l'Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l'ha assassinat. I els demana que l'ajudin a desfer-se del cadàver...
En aquesta obra, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats dels éssers humans, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida quotidiana, humor descarnat per retratar l'angoixa, la incertesa. El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la monotonia es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s'han d'enfrontar al vertigen de l'abisme i a ells mateixos.
-Recíbalo mañana*
*Si está disponible.
*Pedidos peninsulares antes de las 17:00h.
Envío gratuito*
*Pedidos +50€ (Sólo Península y Baleares)
Durante el estado de alarma en España no se realizan envíos a Suramérica ni Centroamérica.
-O puede recogerlo en la tienda.
L'Elisabeth, enginyera de patents, ha entrat en la maduresa, està decaiguda per la mort de la seva mare, melancòlica pel record d'un amor de joventut oblidat i una mica més sola des que el seu fill s'ha independitzat, però viu una existència tranquila i monòtona amb el seu home Pierre. Per animar-se, decideix fer una festa a la qual convida amics i veïns, com els Manoscrivi, que viuen al pis de dalt. Ell, en Jean Lino, també inicia la seixantena, i ella, la Lydie, és cantant de jazz aficionada.
Acabada la festa, en plena foscor, algú truca a la porta de l'Elisabeth i en Pierre. És en Jean Lino. Els diu que ha discutit amb la Lydie per una fotesa, ha perdut els nervis i l'ha assassinat. I els demana que l'ajudin a desfer-se del cadàver...
En aquesta obra, que ha rebut el prestigiós Premi Renaudot, Yasmina Reza desplega tot el seu talent: mirada inquisitiva sobre les debilitats dels éssers humans, retrat implacable de les convencions i les banalitats de què està feta la nostra vida quotidiana, humor descarnat per retratar l'angoixa, la incertesa. El resultat és una tragicomèdia ferotge en què el confort de la monotonia es posa en risc quan succeeix una cosa imprevista, ingovernable, impensable, i els personatges s'han d'enfrontar al vertigen de l'abisme i a ells mateixos.